El Suprem accepta que els líders independentistes declarin en català al judici de l'1-O per "raons emocionals"

S'habilitarà la figura d'un intèrpret, però es descarta la traducció simultània

Montse Riart / Mariona Ferrer
i Montse Riart / Mariona Ferrer

Barcelona/MadridSegueix el judici al Procés en directe

El Tribunal Suprem ha acceptat que els líders independentistes processats per l'1-O puguin declarar en català si ho volen durant els seus interrogatoris. La tercera sessió del judici ha començat amb la resolució de les qüestions prèvies. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha explicat que han decidit seguir els paràmetres establerts pel Consell d'Europa i acceptar que els acusats declarin "en la seva llengua materna", però no perquè pensi que s'ha creat "algun tipus d'indefensió" durant la investigació del cas, sinó "per raons emocionals".

Cargando
No hay anuncios

El tribunal ha decidit centrar-se en les peticions que podien afectar directament al judici, com ara els testimonis o les documentacions. En canvi, evita entrar en la qüestió de fons que plantejaven les defenses, la vulneració de drets fonamentals, que deixa per a la sentència.

Tot i així, no s'optarà per establir un sistema de traducció simultània, ja que, segons ha explicat Marchena, això implicaria que només entendrien als acusats els membres de l'estrada que disposin de traductor simultani, però no part del públic de la sala, per exemple. Per això ha explicat que, en cas que vulguin fer servir el català, el tribunal facilitarà la presència d'un traductor o intèrpret que farà la traducció després de cada frase dels acusats que optin per declarar en català.

Cargando
No hay anuncios

Segons el tribunal, s'ha decidit prioritzar les normes del Consell d'Europa i permetre que "qualsevol dels acusats que vulguin contestar en la seva llengua materna" ho facin. Ara bé, explica que la decisió s'ha pres per atendre a qüestions "de caràcter emocional", però no perquè el tribunal pensi que durant el procés d'investigació s'ha comès alguna indefensió en aquest sentit, i ha recordat que fins ara la qüestió lingüística tampoc no s'havia plantejat.