El tribunal sentenciarà sedició per unanimitat
El Suprem notificarà dilluns la decisió als acusats presos a Lledoners, el Catllar i Puig de les Basses, als tres que estan en llibertat i als procuradors, i després als mitjans
MadridEl Tribunal Suprem prepara la "infraestructura" organitzativa per notificar la sentència del judici del Procés aquest dilluns, dia 14 d'octubre. Segons fonts judicials, el tribunal estudia enviar funcionaris o funcionàries –podria encarregar la missió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)– a la presó de Lledoners, on estan empresonats Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i a les del Catllar i Puig de les Basses, on estan empresonades Carme Forcadell i Dolors Bassa, respectivament, per lliurar en mà la sentència, igual com als tres acusats que estan en llibertat: Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs. La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) estipula que la notificació ha de ser personal. Acte seguit n'informaria els procuradors a través del sistema informàtic judicial Lexnet i, posteriorment, els mitjans de comunicació.
Segons fonts jurídiques i judicials consultades per l'ARA, els set magistrats han acabat, per tant, les seves deliberacions. Les jornades de dijous i divendres les dediquen a fer les últimes revisions i preparar els 12 exemplars de la sentència per als acusats, així com la resolució de les qüestions prèvies (la competència del Tribunal Suprem per enjudiciar la causa, els drets fonamentals, la imparcialitat del tribunal i altres aspectes) que van plantejar les defenses al principi del judici i que la sala va remetre a la sentència.
Pablo Llarena i fiscalia
Les fonts judicials insisteixen que el text descarta el delicte de rebel·lió de l'article 472 del Codi Penal, que és el delicte que plantejava l'instructor Pablo Llarena en la seva interlocutòria de processament i que va defensar a capa i espasa, de manera exclusiva, la Fiscalia del Suprem. I el descarta perquè entén que no s'ha pogut acreditar durant les 52 sessions del judici oral –del 12 de febrer al 12 de juny– cap pla d'aixecament violent i públic per obtenir la independència de Catalunya. La inexistència de proves sobre aquest pla i la insuficiència de violència idònia en la multitudinària concentració de 40.000 persones del 20 de setembre del 2017 amb motiu de l'entrada i escorcoll d'una comissió judicial a la conselleria d'Economia, així com en la votació del referèndum de l'1 d'octubre, ha portat el tribunal a descartar tant la rebel·lió, un delicte de consumació anticipada, com la conspiració per a la rebel·lió, de l'article 478 del Codi Penal.
Característiques tumultuàries
El tribunal s'ha inclinat, doncs, i segons les fonts judicials consultades, pel delicte de sedició de l'article 544 del Codi Penal, perquè entén que hi havia un pla d'independència del Govern, el Parlament i les organitzacions ANC i Òmnium Cultural, orientat a desbordar el marc legal i constitucional amb una mobilització que va adquirir característiques tumultuàries. Això últim és el que hauria passat, segons la sala, en la manifestació del 20 de setembre, en la de l'endemà davant la seu del TSJC i, després, amb la resistència davant les forces policials l'1 d'octubre.
Els magistrats, segons la versió recollida per l'ARA de fonts judicials, utilitzarien en els fets provats les argumentacions del Govern i del Parlament com a prova de confessió del pla sediciós.
La sentència s'orientaria en la línia de l'advocada general de l'Estat, Consuelo Castro, i la ministra de Justícia, Dolores Delgado. La qualificació de l'advocacia ha estat per sedició perquè no considera l'existència de violència "estructural".
Ja ho apuntava la interlocutòria de processament de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela del 4 d'abril del 2018 contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els exresponsables a la conselleria d'Interior Cèsar Puig i Pere Soler, que descartava la violència i per tant processava per delicte de sedició.
Segons aquella interlocutòria, tot i que, seguint la jurisprudència del Suprem, "la rebel·lió tendeix a atacar el normal desenvolupament de les funcions primàries de legislar i governar i la sedició tendeix a atacar les secundàries d'administrar i jutjar", això, subratlla, "no és obstacle per qualificar jurídicament els fets de sedició quan, sense concórrer-hi l'element de violència, com exigeix l'article 472, la finalitat dels partícips en l'alçament sigui no només impedir l'aplicació de les lleis sinó a més declarar il·legalment la independència d'una part del territori nacional".
La magistrada destaca: "La concurrència d'aquesta doble finalitat, sense utilitzar la violència, com passa en aquest cas, ens situa davant d'una acció de sedició molt més greu des de la perspectiva de l'antijuridicitat, i, en conseqüència, en un desvalor de l'injust més greu, ja que l'última finalitat, a banda de la pròpia d'aquest tipus penal, és la que es preveu per als tipus de rebel·lió".
En aquest context, les defenses dels acusats assenyalen que, si bé és necessari, lògicament, conèixer les penes de la sentència per sedició, malversació i desobediència, un punt cardinal és saber si el tribunal, pel fet de descartar la rebel·lió, tampoc atendrà la petició de fiscalia sobre el compliment de la pena.
En les seves conclusions definitives, la fiscalia planteja l'aplicació de l'article 36.2 del Codi Penal, segons el qual "quan la durada de la pena imposada serà superior a cinc anys, el jutge o tribunal podrà ordenar que la classificació del condemnat en el tercer grau de tractament penitenciari no s'efectuï fins al compliment de la meitat de la pena imposada".
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart compliran dos anys a presó aquest dimecres que ve, 16 d'octubre; un altre grup els complirà el 2 de novembre, i el tercer hi arribarà el primer trimestre del 2020.
Les penes pels delictes de sedició i malversació seran més elevades que les de sedició en exclusiva. Dos anys de presó provisionals –sense esperar a complir la meitat de la condemna com demana la fiscalia– permetrien l'accés al règim flexible previst pel reglament penitenciari en l'article 100.2, la conseqüència pràctica del qual és permetre a l'intern sortir a treballar sense estar classificat en el tercer grau del tractament, cosa que comporta, diu el precepte, "la possibilitat d'estabilitzar i potenciar les esferes sociofamiliar i laboral per mantenir un pronòstic favorable de reinserció social de l'intern".