Trapero repeteix al Suprem el que ja va dir a l’Audiència Nacional

PeriodistaSí, en efecte. El 23 de febrer del 2018, el major Josep Lluís Trapero va fer la seva tercera declaració davant la magistrada Carmen Lamela a l’Audiència Nacional. I li va explicar els dos fets que ahir va repetir al Suprem i que van caure com una bomba de dispersió al tribunal d’enjudiciament:

-Els Mossos tenien un pla dies abans de la declaració d’independència, el 27 d’octubre del 2017, per detenir el president Puigdemont i tot el Govern en cas que tingués lloc aquest desenllaç, com va passar.

-En dues reunions, celebrades a Palau a sol·licitud de Trapero, els comissaris dels Mossos, amb el major al capdavant, van explicar que adoptarien les mesures necessàries per acomplir el mandat judicial de la Fiscalia del TSJC, primer, i el de la jutge Mercedes Armas, després.

L'exposició d'aquests fets, però, va caure en sac foradat. El 4 d'abril del 2018, quaranta dies després de la seva tercera declaració, la jutge Lamela va dictar la interlocutòria de processament contra Trapero per delictes de sedició i organització criminal.

El major Trapero es va veure obligat a defensar-se aprofitant ahir la seva citació com a testimoni tenint en compte la seva peculiar situació: està acusat d’un delicte de rebel·lió a l’Audiència Nacional, pel qual la Fiscalia li demana 11 anys de presó. Per tant, a l’haver de dir veritat en qualitat de testimoni, el major estava corrent el risc que s’utilitzessin contra ell algunes de les informacions que es disposava a aportar.

Trapero va explicar al tribunal que tot el mecanisme de coordinació de l’1-O va saltar fet a miques davant la percepció anticipada que el dispositiu dels tres cossos (Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional), fos en un únic operatiu a partir del 27-S, no podria impedir la votació de milions de persones l’1-O.

Nou ridícul de Rajoy

Ni Diego Pérez de los Cobos ni els caps dels tres cossos, quan es va confirmar que una part important dels 2.230 centres de votació estaven ocupats des de dies abans, van acudir a la jutge Armas per actualitzar la interlocutòria del 27 de setembre i intentar in extremis frustrar la votació. És a dir: tots van assumir que la idea d’evitar un nou ridícul al govern de Mariano Rajoy després del viscut el 9-N- no podria materialitzar-se. A continuació, Pérez de los Cobos va acusar Trapero i els Mossos de “fer com que s’impedia el referèndum” -un simulacre- amb l’objectiu de facilitar la votació. Tot i això, posteriorment ha perfilat la idea -a través de la querella criminal de la Fiscalia General de l’Estat- que a Catalunya hi ha hagut un alçament violent (rebel·lió) i / o una sedició (alçament tumultuari). Trapero seria, doncs, el Pancho Villa d’aquesta revolució.

El major va ser citat a declarar com a testimoni per Vox i per les defenses de Forn, Sànchez i Cuixart. Precisament, el normal hauria sigut que els fiscals demanessin la declaració de Trapero, però van preferir abstenir-se de fer-ho i, per tant, només van poder furgar en les respostes que el testimoni va donar als promotors de la seva compareixença, és a dir, a Vox.

En resum, la teoria dels Mossos com a braç armat de la rebel·lió o sedició ja s’havia ensorrat en el judici feia setmanes i Trapero li va donar ahir el cop de gràcia.

Però el més greu és que, sabent la Fiscalia que aquestes declaracions són a l’Audiència Nacional des del 23 de febrer del 2018 (i el contingut de les reunions de la cúpula dels Mossos amb Puigdemont, Junqueras i Forn, a més, des del 18 de desembre del 2017 en un escrit de l’advocada Olga Tubau), ha fingit que es desconeixien.