Trapero es defensa i nega haver posat els Mossos “al servei dels interessos polítics secessionistes”

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, nega haver posat la policia catalana “al servei dels interessos secessionistes” i defensa que sempre han complert amb la llei i amb els manaments judicials, de manera "rigorosa". La defensa de Trapero, que exerceix la penalista Olga Tubau, ha presentat el seu escrit de defensa a l’Audiència Nacional, que va processar Trapero per sedició i rebel·lió. En l’escrit, al qual ha tingut accés l’ARA, reclama la seva absolució.

L’escrit, de 44 pàgines, repassa un per un els arguments que Trapero ja va utilitzar durant la seva declaració, com a testimoni, davant el Tribunal Suprem fa unes setmanes i que li va servir per tombar els principals arguments de les acusacions. Així, el major es desmarca del "pla ideat" pel Govern per aconseguir la independència i defensa que el cos es va mantenir lleial "de manera inequívoca" a la Justícia.També nega que l'operatiu de l'1-O es dissenyés per "emmascarar una dolosa inacció policial" perquè es celebrés la votació i responsabilitza del dispositiu al coordinador i cap policial designat per l'Estat, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.

La detenció de Puigdemont, argument de defensa

A l'hora de defensar la seva innocència, Tubau subratlla que el pla per detenir l'expresident Carles Puigdemont que Trapero ja va explicar al Suprem o els escrits enviats al president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, demostren la seva voluntat de complir amb els manaments judicials, per contra de la tesi de la Fiscalia que situa els Mossos i el seu major alineats amb el Govern. L'advocada de Trapero indica que des del 25 d'octubre de 2017, el major havia ordenat muntar un dispositiu policial "amb la finalitat d'atendre les eventuals ordres que es poguessin rebre, així com les mesures a adoptar en nom a mantenir la seguretat ciutadana i l'ordre pública", un pla que incloïa la detenció de Puigdemont i dels membres del Govern.

L'escrit també subratlla que Trapero va enviar al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, i el llavors fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, dos escrits el dia en què es va aprovar al Parlament "la constitució de la República catalana com estat independent i sobirà" i va mantenir diverses trucades amb tots dos manifestant-los que posava els Mossos al servei del TSJC i de la Fiscalia "amb la finalitat de complir les ordres que es poguessin derivar" en relació amb la DUI, "desconeixent la conseqüències jurídiques" d'aquesta resolució "i sobre qui podien recaure".

Pla no discutit

Respecte de l'operatiu per l'1-O, la defensa de Trapero recorda que ni Pérez de los Cobos, ni la Fiscalia ni la jutge del TSJC van qüestionar el pla dissenyat pels Mossos i que disposava una parella d'agents per a cada centre electoral l'1-O, que després les acusacions han considerat "insuficient".

Tubau manté que les pautes dirigides a la policia catalana "establien de manera concisa i precisa les actuacions a dur a terme, abans i durant el dia 1 d'octubre, amb mandats precisos en funció de les diferents situacions que es poguessin produir", sense que ordenessin adoptar "una conducta passiva o inactiva".

També, afegeix l'escrit, les al·lusions a la "proporcionalitat" en les pautes d'actuació dirigides als Mossos respecte a l'1-O, "lluny de simular res", venien a establir "amb absoluta transparència", els límits de l'actuació de la policia catalana, "sense que per part de la Fiscalia Superior de Catalunya s'efectués cap observació ni retret sobre això".

Els papers de la incineradora

L'escrit de defensa del major abunda amb un dels capítols que han servit a les acusacions per acusar els Mossos de deslleialtat i assegurar que s'havien alineat amb el Govern. Es tracta dels documents interceptats per la Policia Nacional a la incineradora de Sant Adrià del Besòs el 26 d'octubre de 2017, un dia abans de la declaració d'independència. Trapero assegura que va demanar explicacions als seus comissaris dels motius pels quals anaven a incinerar aquests papers i al·lega que va ser "absolutament aliè" a aquesta decisió.

La defensa de Trapero recorda que el major va remetre diversos correus als comissaris Francisco Gámez i Joan Carles Molinero preguntant les "raons" de la destrucció dels documents, de quin tipus de documentació es tractava, d'on provenia i si alguna estava relacionada amb el referèndum. L'escrit de defensa també subratlla que es tractaven d'"esborranys o còpies" d'originals que continuen en poder dels Mossos i que es tracta d'un procediment habitual dins del cos.

Soler desvincula els Mossos de les ordres del Govern

L'exdirector general de la Policia, Pere Soler, no va donar ordres polítiques als Mossos que poguessin contradir les instruccions judicials, segons l'escrit de la defensa presentat pels advocats Pau Ferrer i Cristòbal Martell, que demanen la seva absolució.

L'escrit especifica que Soler, que va arribar al càrrec el juliol de 2017, no tenia relacions prèvies amb l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, ni havia participat de les lleis de desconnexió ni de la planificació pel referèndum. En aquell moment, diuen, l'escenari sobre el referèndum era "obert i imprecís" i encara contemplava la possibilitat que fos pactat amb l'estat.

La fiscalia sol·licita per a ell 11 anys de presó per un delicte de rebel·lió, els mateixos que per al major Trapero i l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig. Per a la intendent Laplana, el ministeri públic demana una pena de 4 anys de presó per un delicte de sedició.