Barcelona / MadridTrapero va aprofitar el seu interrogatori al Suprem per guanyar la primera batalla a l’Audiència Nacional. Conscient que ha sigut el blanc de les acusacions durant tot el judici i que la sentència per força l’assenyalaria, va voler aportar la seva versió i fent-ho va desmuntar una part dels arguments de la Fiscalia, que el considera una “peça clau” de la rebel·lió. Es reserva per al seu procediment aportar més documentació que prova que tenia a punt un pla per respondre al que passés al Parlament el 27 d’octubre si així ho ordenaven les autoritats judicials.
La concertació
Trapero insisteix en la independència dels Mossos
Segons la Fiscalia, Trapero va actuar a les ordres de Carles Puigdemont. El major va insistir que els missatges del Govern abans de l’1-O neguitejaven el cos. “Feia la impressió que els Mossos faríem una cosa que no era, i que crec que estem pagant”, va afirmar al Suprem. Els Mossos van avisar de problemes d’ordre públic l’1-O i que ells haurien de complir el manament judicial. Segons Trapero, la resposta del president va ser clara: “Facin el treball que hagin de fer”. L’exconseller de l’Interior, Joaquim Forn, en una reunió amb sindicats del cos al setembre també va deixar clar que no hi hauria cap interferència política, va recordar el major.
Complint ordres
Disposats fins i tot a detenir el president
El major va insistir en la independència del cos fins al punt d’explicar que tenien un pla per respondre a la DUI del 27 d’octubre, amb la possibilitat de detenir fins i tot Puigdemont i els consellers si ho sol·licitava la Fiscalia o el TSJC. En declaracions a l’ARA, la seva advocada Olga Tubau revela que aportarà en el seu escrit de defensa a l’Audiència Nacional el document del dispositiu. Tubau critica que el ministeri públic posi en dubte el compromís de Trapero amb l’ordre judicial per l’1-O quan sap a través de l’Audiència Nacional, des del 10 de novembre del 2017, que el major va posar el cos a disposició de la justícia pel que pogués passar el 27 d’octubre.
La ingerència de Nieto
La instrucció del secretari d’estat el 29-S esmenava el TSJC
La instrucció del secretari d’estat el 29-S esmenava el TSJCEnmig del debat sobre la suposada connivència dels Mossos i el Govern, Tubau es pregunta si no va ser una ingerència del govern espanyol en l’operatiu policial la instrucció que el secretari d’estat de Seguretat d’aleshores, José Antonio Nieto, va donar a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil -Trapero va assegurar en la seva declaració que els Mossos no l’havien rebut- el 29 de setembre, dos dies abans de la votació. La lletrada subratlla que la interlocutòria de la jutge Mercedes Armas deia que l’1-O l’havien d’impedir els tres cossos, mentre que Nieto apuntava que eren els Mossos els que havien d’actuar primer i demanar ajuda a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en cas de necessitat, amb la potestat també d’intervenir autònomament si es detectava que la policia autonòmica no complia les ordres.
La violència
El major la descarta el 20-S i apunta a resistència passiva l’1-O
Trapero va diluir la idea d’assalt del 20-S i d’aixecament l’1-O defensada per les acusacions. Sobre la primera, només recorda “el llançament d’alguna ampolla, alguna empenta i els cotxes” policials malmesos. Sobre l’1-O parla d’una situació generalitzada de “resistència passiva”.
El 20-S
L’acusen d’haver obstaculitzat l’escorcoll policial
El fiscal acusa els Mossos de propiciar la concentració i de cedir-ne el control a l’ANC. Trapero va respondre que si la Guàrdia Civil els hagués demanat ajuda haurien pogut planificar una actuació. El major va deixar anar una frase carregada d’intencions: “Cadascú sabrà per què ha actuat com ha actuat”, en relació amb el fet que la Guàrdia Civil no comuniqués prèviament l’escorcoll. Va destacar que el seu mètode de treball era des de la “confiança”, i Tubau afegeix que en el fons la sensació és que, per a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, els Mossos “no formen part del cos policial de l’Estat”. Estrictament sobre la concentració a Economia, Trapero va afirmar que dissoldre-la hauria creat un problema d’ordre públic i que la secretària judicial va rebutjar una sortida “encapsulada” amb antiavalots.
L’1-O
Un sol dispositiu i no tres de separats
Trapero va deixar clar que les polèmiques parelles de mossos que les acusacions fan servir per parlar d’inacció a les escoles formaven part d’un “dispositiu conjunt” amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en què aquests cossos hi incorporaven els 6.000 efectius antidisturbis. “Per raons que desconeixíem, algú va decidir trencar aquesta coordinació”, va etzibar el major. La “pau social” no era una excusa per facilitar l’1-O, sinó una manera d’actuar per complir el manament judicial.
La Fiscalia queda més tocada per continuar defensant la rebel·lió a l’Audiència Nacional. Ara bé, Trapero no va dir dijous res que no hagués apuntat anteriorment, i això no ha impedit al ministeri públic mantenir l’acusació.
Puigdemont no sabia que els Mossos tenien un pla per detenir-lo
L’expresident Carles Puigdemont desconeixia que el cos dels Mossos d’Esquadra tenia preparat un dispositiu que preveia, si així ho ordenava la justícia, detenir-lo quan hi hagués la declaració unilateral d’independència, tal com va explicar dijous el major del cos, Josep Lluís Trapero, en la seva declaració al Tribunal Suprem. Fonts de l’entorn de l’expresident a l’exili expliquen que és obvi que Puigdemont no tenia constància del dispositiu, però també afegeixen que mai haurien demanat als Mossos que no el detinguessin si el cos hagués rebut l’ordre. Segons les mateixes fonts, la declaració de Trapero d’aquesta setmana davant el jutge Manuel Marchena demostra la seva “professionalitat” i també la independència del cos, i desmunta la teoria que situava la policia catalana com un “exèrcit armat de l’independentisme” que contribuiria a una suposada rebel·lió.
Des de l’entorn de l’expresident recalquen que els responsables del Govern en aquell moment no van intervenir mai en decisions policials i no van demanar als Mossos que incomplissin les ordres judicials.
