Trapero anticipa la seva defensa davant dels 'set magnífics'

MadridEn xats de jutges i magistrats, als membres del tribunal del Procés se'ls coneix com "els set magnífics", una al·lusió, conscient o no, a aquella pel·lícula del 1960 en la qual un xèrif reuneix un grup de pistolers per ajudar un petit poble de la frontera amb Mèxic. I a les 11:00 hores d'aquest dijous 14 de març, Josep Lluís Trapero, a qui l'instructor Pablo Llarena va resoldre mantenir, contra la posició de la magistrada Carmen Lamela i la Fiscalia del Suprem, a l'Audiència Nacional per ser jutjat allà per sedició/rebel·lió –amb una pena sol·licitada per la Fiscalia d'11 anys de presó–, compareix en qualitat de testimoni a petició de l'acusació popular de Vox i les defenses de Jordi Sánchez, Joaquim Forn i Jordi Cuixart. Ni Fiscalia del Suprem ni Advocacia de l'Estat ho han demanat.

Trapero, que assistirà amb la seva advocada Olga Tubau, pot negar-se a prestar declaració per la seva posició d'acusat-testimoni. Però ¿desaprofitarà l'oportunitat d'explicar la seva versió sobre els fets del 20 de setembre i 1 d'Octubre del 2017? Els que el coneixen sostenen que declararà. Que anticiparà, doncs, la seva defensa en les condicions en què l'ha col·locat Llarena.

Trapero ja ha prestat dues vegades declaració, més aviat breus, davant la magistrada Lamela, el 6 i el 16 d'octubre de 2017. I en aquesta segona, tot i que la magistrada va enviar a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, va deixar el major en llibertat sense fiança, sense estimar la petició de 50.000 euros de la Fiscalia.

El coronel Diego Pérez dels Cobos i els atestats de la Guàrdia Civil –base de la instrucció– assenyalen Trapero com la bèstia negra o responsable del fracàs del dispositiu policial-judicial per impedir la votació (encara que Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría han assegurat que el referèndum no va tenir lloc). És el responsable, sostenen, de mantenir fins al final una operació clarament i conscientment dissenyada per permetre la votació mitjançant les males arts de la dissimulació.

Segons Llarena, els Mossos, amb els seus 17.000 homes armats, representaven l'amenaça potencial de violència de la rebel·lió, de l'aixecament a Catalunya. I Trapero i els seus Mossos eren una peça del puzle del govern de la Generalitat, el qual a través del conseller d'Interior, Joaquim Forn, va aconseguir el que s'hauria proposat. Els Mossos havien de fer "com si" impedien el referèndum, permetent, en realitat, que se celebrés. Per activa o per passiva, els Mossos de Trapero representen el mal i els dolents.

La sentència del Suprem serà la "mare" de totes les sentències relacionades amb els fets del 20 de setembre i l'1 d'Octubre del 2017, a l'Audiència Nacional, a l'Audiència Provincial de Barcelona (la causa que porta amb gairebé 50 imputats el jutjat d'instrucció número 13) i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A més de ser dictada per la cúspide de la justícia penal espanyola, la sala segona del Suprem, serà també la primera a establir els fets provats i consagrar les qualificacions jurídiques i les seves penes.

Encara que hagués estat legalment pertinent integrar Trapero, Cèsar Puig, Pere Soler i Teresa Laplana en el judici que s'està desenvolupant i permetre la seva defensa normal, el tribunal va denegar en el tràmit de qüestions prèvies l'acumulació sol·licitada per la defensa de Forn, i va deixar per tant a Trapero una opció difícil: la d'utilitzar la cadira de testimoni per oferir, a través de les seves respostes a acusacions i defenses, la seva pròpia versió dels fets davant de les múltiples existents.

El comissari Ferran López, número dos de Trapero en aquells dies del 2017 i cap dels Mossos des de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ha declarat en qualitat de testimoni a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem, defensant l'actuació del cos en aquelles circumstàncies. Els comissaris Manuel Castellví i, sobretot, Emili Quevedo, juntament amb informacions més precises sobre la relació dels Mossos amb la cúpula del Govern –reunió del 28 de setembre a la tarda al Palau de la Generalitat– han perfilat un quadre que ara pot completar Trapero.

En tot cas, hi té més a guanyar que a perdre.

La sentència de l'1-O està en marxa. I a l'anticipar l'exercici del seu dret de defensa en condicions anormals –per mor de caprici i arbitrarietat– pot a través de la immediatesa que practiquin els set magnífics transmetre la dinàmica d'uns esdeveniments que se solen presentar en blanc i negre sense l'obligada i necessària gradació de grisos.