Els testimonis que serveixen (i els que no) per a la condemna

Iñigo Urkullu i les negociacions

El lehendakari, Iñigo Urkullu, és un dels testimonis que reforcen la tesi dels acusats sobre la voluntat real dels líders del Procés de “pressionar” l’Estat per negociar, segons considera provat el tribunal. “Va posar de manifest la petició del Sr. Puigdemont perquè mediés entre la Generalitat i el president Sr. Rajoy”, subratllen els magistrats, que precisament descarten la rebel·lió en veure constatat que els acusats no van fer accions orientades a fer efectiva la independència per la via unilateral. Urkullu va apuntar que Puigdemont li havia traslladat la voluntat de convocar eleccions, i que també van expressar aquesta preferència Artur Mas i Marta Pascal. Tot i negar el terme mediació, Rajoy va confirmar els “contactes polítics” amb Urkullu.

Els policies i els votants, parcials

Malgrat dedicar a les seves declaracions gran part de les 52 sessions del judici oral, el Suprem no ha tingut en compte com a “testimonis de referència” els centenars d’agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i les desenes de votants anònims del referèndum. “Van oferir una versió filtrada per una profunda càrrega emocional”, destaquen els jutges en la sentència, i els atribueixen una “memòria selectiva” i un “record parcial -conscient o inconscient-”, que debilita la seva versemblança. Els magistrats ho exemplifiquen amb els agents que van dir que no van fer ús de les defenses en llocs on els vídeos demostren que sí, o amb el ciutadà Pere Font, que va assegurar que “dos policies se li van acostar amb una maça i unes tenalles, que després el van aixecar pels testicles però que va rebre assistència per una contusió al genoll”. Els jutges també desqualifiquen els testimonis de les defenses que van afirmar no haver vist puntades de peu ni empentes en col·legis on van intervenir els cossos estatals o que van dir que hi havia un ambient distès i sense hostilitat el 20-S.

Font i l’ocupació dels col·legis

Juntament amb l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, un altre dels testimonis que el tribunal considera clau és el portaveu del sindicat USTEC-STEs, Ramon Font, que va “estimar obvi” que l’ocupació dels col·legis amb la iniciativa Escoles Obertesperseguia l’objectiu de tenir-los disponibles per fer-hi les votacions. En la sentència, els magistrats consideren provat que la intenció era “evitar, o com a mínim dificultar, el compliment de les ordres del TSJC”. Aquest vessant de la causa afecta especialment l’exconsellera Dolors Bassa, a qui se li atribueix la decisió d’apropiar-se de les competències per a l’obertura dels centres educatius perquè no recaiguessin en els directors dels locals, i permetre que tinguessin lloc les jornades d’Escoles Obertes.

Bayona i Muro no avalen el 6 i 7

L’ex secretari general del Parlament Xavier Muro i l’ex lletrat major Antoni Bayona són dues figures clau en la culpabilitat de Carme Forcadell per haver permès la tramitació de les lleis de desconnexió, fet que la situa com una pedra angular del concert independentista. Tots dos van afirmar que van advertir de la inconstitucionalitat de les iniciatives parlamentàries i de la recomanació de no tramitar-les, però no només això. “Es va referir a l’existència de precedents de rebuig d’iniciatives per la mesa per raons de fons”, escriu Marchena sobre la declaració de Bayona, i contradiu la “voluntarista” versió de Forcadell que, amb el suport dels expresidents del Parlament i exmembres de la mesa que seran jutjats al TSJC, sostenia que només podia inadmetre iniciatives per motius de forma. “Forcadell coneixia la possibilitat de vetar la tramitació de propostes contràries a l’ordre constitucional [...] Ella mateixa va admetre que mai donaria curs a una iniciativa obertament contrària als drets fonamentals”, reblen els magistrats en la sentència.

Els secretaris que neguen despeses

Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila són els tres condemnats que han sortit més ben parats de la sentència, en deslliurar-se de la malversació. En bona part, destaquen els magistrats, gràcies als testimonis que van explicar que els exconsellers van donar ordres explícites de no fer despeses per a l’1-O. Així ho van afirmar els aleshores secretaris generals dels departaments de Governació i Empresa, Francesc Esteve i Pau Villòria.

De los Cobos, contra els Mossos

El testimoni del coordinador del dispositiu policial, Diego Pérez de los Cobos, convenç els jutges per incriminar l’exconseller d’Interior Joaquim Forn. El tribunal, tot i que no ho especifica, creu que la idea de situar parelles de Mossos als col·legis és un pla exclusiu de la policia catalana i no una pota d’un dispositiu conjunt dels tres cossos que havien d’actuar l’1-O, tal com va defensar la cúpula dels Mossos durant el judici. Els magistrats donen credibilitat a la versió de De los Cobos, que diu que si hagués sabut que “Forn amagava la veritable intenció de no desallotjar els ocupants dels centres de votació, [la Guàrdia Civil i la Policia Nacional] haurien actuat amb aquesta finalitat”. El fet que Forn “validés” la “insuficiència” del pla dels Mossos ajuda en la condemna.