Una exdirectora de Presidència nega un contracte amb Unipost per les paperetes de l'1-O

Teresa Prohias assegura que no es va fer cap despesa relacionada amb el referèndum

Mariona Ferrer I Fornells / Ot Serra
i Mariona Ferrer I Fornells / Ot Serra

MadridEl judici del Procés, en directe

[Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe]

Una vegada i una altra, la fiscalia topa contra una paret a l'hora d'intentar provar la malversació del Govern en el referèndum pel que fa a la preparació de materials per a l'1-O. Aquest dijous, abans del torn d'un dels testimonis estrella del judici, el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, declara Teresa Prohias, directora de Serveis del departament de Presidència l'1-O i ja condemnada pel Tribunal de Comptes per la consulta del 9-N. A preguntes de Francesc Homs, ha assenyalat que no es va fer "cap despesa" relacionada amb el referèndum i que l'acord del Govern del 6 de setembre per assumir col·legiadament qualsevol decisió per l'1-O era un acord de caràcter "polític" que no va desembocar en cap despesa.

Cargando
No hay anuncios

Interrogada per la fiscal Consuelo Madrigal, Prohias ha assegurat que entre les seves tasques hi havia la supervisió de tots els contractes de Presidència i l'aval dels contractes menors. Però ha puntualitzat que en cap cas va passar per les seves mans l'expedient d'un contracte per valor de més de 200.000 euros amb Unipost per a material del referèndum. Ha assenyalat que el primer cop que va tenir informació sobre aquest expedient va ser un cop la va citar a declarar la Guàrdia Civil i li va posar sobre la taula diferents expedients.

Preguntada sobre si algú va fer aquest encàrrec des de Presidència, Prohias ha assenyalat que no ho sabia perquè "no hi havia cap expedient a Presidència que correspongués a aquest volum". "En qualsevol cas no va generar un expedient ni un compromís de despesa", ha afegit. A més, ha replicat que era "impossible de saber" perquè el departament genera "milers de registres de sortida", però ha recordat que tot està informatitzat, ja que el sistema de gestió és "totalment electrònic".

Cargando
No hay anuncios

L'advocada de l'estat, Rosa María Seoane, ha incidit sobre diferents notes de sortida que van sortir de diferents conselleries el 7 de setembre i que la Guàrdia Civil relaciona amb la contractació d'Unipost. L'exdirectora de Serveis de Presidència ha insistit que tots els encàrrecs sobre enviament electoral es feien a través d'una aplicació informàtica i generaven, per tant, un albarà que permetia fer una factura electrònica. "La nota de lliurament, el que fos, mai s'hauria pogut arribar a tramitar perquè no tenia ni un pressupost: la Generalitat estava intervinguda, tots els crèdits estaven bloquejats, era impossible", ha asseverat ja en resposta a Vox.

Cap expedient de l'anunci de l'1-O

A la sala de vistes del Suprem ha tornat a sortir el debat sobre l'anunci de les vies del tren del referèndum, que aquest dimecres ja va protagonitzar l'interrogatori al responsable de Difusió Institucional del Govern, Jaume Mestre, assenyalat per la Fiscalia com a presumpte autor d'un delicte de fals testimoni. Prohias també ha subratllat que la campanya 'Civisme' va quedar deserta i que no li consta que el departament de Presidència es dirigís a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) perquè s'emetés l'anunci. "Jo el que vaig veure és que la CCMA va emetre uns anuncis determinats, però no sé si era la campanya 'Civisme'", ha destacat Prohias, que també ha apuntat que ella no coneixia el disseny de l'espot quan va supervisar l'expedient.

Cargando
No hay anuncios

Prohias ha reconegut les dues factures –de 184.000 i 93.000– sobre els anuncis de l'1-O, gràcies a un requeriment de la secretaria d'Estat d'Hisenda. Així, ha explicat que es va dirigir al president de la CCMA en aquell moment, Brauli Duart, i que li va fer saber que es tractava de campanya del referèndum. Segons ha relatat, va demanar assessoria jurídica per saber com actuar i la resposta que va rebre va ser que aquests anuncis s'havien d'emmarcar en el contracte programa amb els mitjans públics i que no s'havien de pagar.