Baena descriu una “insurrecció” que no pot sustentar

MadridLa Fiscalia comptava ahir amb un testimoni de luxe: l’autor de totes les investigacions de la Guàrdia Civil a Catalunya relacionades amb el Procés, el cap de la policia judicial Daniel Baena. L’escrit d’acusació del ministeri públic parafraseja paràgrafs sencers dels informes del tinent coronel de l’institut armat. Era, doncs, el moment d’apuntalar la tesi de la rebel·lió, però es va trobar amb un agent que no va aconseguir sustentar davant les defenses la seva tesi d’un “període d’insurrecció” continu des del 19 de setembre, amb l’escorcoll a la seu central d’Unipost a Terrassa, fins al 28 d’octubre, ja amb l’entrada en vigor de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Baena va descriure un “polvorí” a Catalunya durant aquells dies, però va haver d’admetre que no va estar en cap dels llocs dels fets objecte de judici, que es va basar sobretot en informacions de premsa per elaborar els atestats, que cap dels acusats “va mantenir actituds violentes” durant els fets de l’octubre i que l’independentisme ha fet del “civisme i el pacifisme” el seu lema en les manifestacions. En definitiva, que la “insurrecció” no va derivar en detencions ni incidents. És més, va justificar que no es detingués ningú en cap "escrache" –dels 88 que va denunciar– ni tampoc en cap dels 47 “setges” en dependències policials i comandàncies, perquè no era una situació “normal” i es volien “evitar mals majors”.

Les defenses, sobretot les d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull i Jordi Turull, van voler incidir en les presumptes irregularitats en l’inici de la investigació del Procés per part de la Guàrdia Civil. De fet, Baena va revelar només començar l’interrogatori de la fiscal Consuelo Madrigal que la Fiscalia de l’Audiència Nacional –llavors capitanejada pel fiscal Javier Zaragoza, que ahir no va posar els peus a la sala– ja va ordenar a la Guàrdia Civil investigar el Procés el 5 de novembre del 2015, quatre dies abans que el Parlament aprovés la declaració de ruptura, posteriorment suspesa pel Tribunal Constitucional. De fet, el màxim responsable de l’institut armat a Catalunya, Ángel Gozalo, va revelar en la seva declaració que ja van començar a investigar motu proprio el novembre del 2014.

En un moment donat, la Guàrdia Civil a Catalunya investigava el Procés per ordre de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, el jutjat número 13 de Barcelona, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –que obre una causa contra el Govern– i més tard per ordre del jutjat central d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. Però Baena va justificar en tot moment que es limitava a investigar el que li ordenaven, delictes concrets.

Els delictes que el novembre del 2015 Zaragoza ja tenia damunt la taula eren els de sedició, rebel·lió i malversació, tot i que per evitar problemes el cap de l’operatiu policial va assegurar que es va limitar sempre a investigar l’últim en relació amb la creació d’estructures d’estat. Acorralat pels advocats dels presos, va assegurar una vegada i una altra que mai va tenir l’ordre genèrica “d’investigar el Procés ni el referèndum”. “No anàvem buscant sediciosos [...]. No investigàvem entitats, sinó persones que feien coses”, va reiterar més d’una vegada per desentendre’s d’haver assenyalat ja en les investigacions per al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona tant Òmnium Cultural com l’ANC.

Els seus atestats van ser la base per enviar a la presó Sànchez i Cuixart per sedició ja fa un any i mig, com recordava ahir la lletrada en defensa de l’exlíder de l’ANC, Ana Bernaola, en un pols amb el president del tribunal. Després de gairebé quatre hores i mitja d’interrogatori –en total va durar-ne cinc i mitja, un dels testimoniatges més llargs–, Manuel Marchena va sortir en defensa de Baena i va assegurar que els atestats no tindran “cap mena de rellevància” per elaborar la sentència. Va considerar, doncs, “estèril” que les defenses intentessin “neutralitzar” o mostrar contradiccions en els indicis recopilats per la policia judicial.

El president del tribunal va deixar clar que el judici “comença a partir dels escrits d’acusació”. “Els atestats valen per al que valen i tenen un paper clau. Ja van tenir la seva funció, que va ser important perquè hem arribat fins aquí, però ja no en tenen”, va assenyalar. Malgrat que Madrigal va basar el seu interrogatori en intentar validar fil per randa els informes, sense gairebé cap queixa de Marchena –excepte quan Baena s’excedia fent valoracions més pròpies d’un pèrit–. Bernaola va replicar i va insistir en aquesta línia, igual com van fer altres lletrats, perquè sosté que és sobre aquests indicis que es basa la tesi de les acusacions.

Fonts de les defenses interpreten que Marchena té l’ull posat en el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg quan assegura que no tindrà en compte els atestats policials de Baena, atès el gran nombre d’irregularitats i objeccions que li atribueixen els advocats. Amb tot, no amaguen que, si acaba sent així –que els atestats “no vinculin” el tribunal, tal com reitera el president de la sala–, pot arribar a ser beneficiós perquè significaria que els jutges valoraran el relat de la violència només amb el que s’aporti durant el judici oral. I de moment les acusacions estan tenint dificultats per sustentar-ho en fets.

El bolet d’‘EnfoCATs’

Els documents als quals es va aferrar ahir la Fiscalia per provar la rebel·lió són dos: l’agenda Moleskine trobada a casa de l’ex número dos d’Oriol Junqueras, Josep María Jové, i el document EnfoCATs, també detectat en el mateix escorcoll. Baena va veure la seva tesi corroborada “amb l’agenda Moleskine, i després en general sobre el Procés, amb el document EnfoCATs”, segons va assegurar a la fiscal. Però durant l’interrogatori de les defenses es va anar desmuntant el paper dels dos documents. En el primer, va assegurar a la fiscal que el nom de Carme Forcadell ja apareixia com a presidenta del Parlament abans que es constituís la cambra. Després va haver d’admetre que Forcadell no figurava en cap reunió de l’agenda Moleskine. I en relació amb l’EnfoCATs, va assegurar que no van trobar cap altre esment al document, ni en correus interceptats ni en trucades ni en cap altre escorcoll.

Daniel Baena havia de convertir-se en un testimoni clau de les acusacions per la redacció de la majoria dels informes, però la falta de testimoni directe amb els fets va restar-li protagonisme. Tant el 20-S com l’1-O era a la seu de la comandància de la Guàrdia Civil a Travessera de Gràcia i no va elaborar cap dels atestats vinculats al referèndum, ni tampoc al paper dels Mossos d’Esquadra. Ara a la Fiscalia només li queda el relat dels presumptes agents ferits l’1-O, que desfilaran a desenes les pròximes setmanes davant el tribunal com a testimonis. Els últims dies, els agents de l’institut armat han recorregut a un “no ho recordo” quan no volien respondre a preguntes compromeses. Després del toc d’atenció de Marchena, ahir el cap de la policia judicial va limitar-se a dir que devia ser el que constava a les diligències o als atestats, malgrat que no han de tenir validesa. Quan va tenir, de cop, amnèsia va ser en la presumpta relació dels seus perfils de Facebook i Instagram amb el de Tácito, en què carregava contra el Procés.

Aragonès, citat durant la campanya del 28 d'abril

El tribunal situa un reguitzell de compareixences de testimonis per al dia de Sant Jordi, coincidint amb l’última setmana de campanya electoral de les eleccions del 28 d'abril. Aquell dimarts compareixeran el conseller d’Economia, Pere Aragonès, l’exsecretari d’Hisenda Lluís Salvadó, la intendent dels Mossos d’Esquadra Teresa Laplana, els exconsellers que van dimitir a les portes del referèndum –Jordi Jané, Jordi Baiget i Meritxell Ruiz– i l’exdirector de la policia catalana Albert Batlle, número 3 del PSC a les eleccions municipals a Barcelona. També un tècnic administratiu del departament de Treball; el gestor del programa de contractació, David Badal; l’exdirector general de Patrimoni, Francesc Sutrias; l’exsecretari del Govern Joan Vidal de Ciurana, i l’aleshores responsable d’estratègia i innovació del CTTI, Josuè Sallent. Alguns d’ells estan investigats al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. La sessió de dimecres vinent, dia 3 d’abril, tindrà el cap dels Mossos, Ferran López, i el comissari Joan Carles Molinero com a plats forts. Està previst que dimecres i dijous –3 i 4– declarin agents de la Guàrdia Civil, i desenes de funcionaris de la Policia Nacional els dies 9, 10, 11, 15, 16 i 17 d’abril. Durant la Setmana Santa només hi haurà sessions els dilluns –només a la tarda–, els dimarts i els dimecres.