La gestió de les mobilitzacions tensa el Govern de Torra

BarcelonaEl conseller d’Interior, Miquel Buch, tanca files amb els Mossos mentre alguns diputats de JxCat en reclamen la dimissió. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, se situa “al costat dels 17.000 agents” del cos mentre que el seu partit, ERC, fa un comunicat solidaritzant-se amb els ferits i exigint que s’investigui la policia. I enmig de tot això, el president Quim Torra va preferir defugir la polèmica dels disturbis i les càrregues policials fins que una nova jornada d’aldarulls el va obligar a comparèixer de matinada per fer una crida a la calma i demanar que s'aturin els aldarulls, que va atribuir a "infiltrats". És el resum d’una nova jornada sense brúixola que va començar al Palau de la Generalitat amb la creació d’un gabinet de crisi i va tornar a concloure desenes de ferits, 96 segons el SEM, i de detinguts, un total de 33, durant tot el dia arreu de Catalunya.

A la capital catalana, les protestes encapçaldes per la convocatòria dels CDR van virar directament contra el Govern i els Mossos. Si dimarts els enfrontaments s’havien concentrat al voltant de la delegació del govern espanyol, ahir ja va ser la conselleria d’Interior l’epicentre de les crítiques i també de les càrregues policials. A Girona, alguns manifestants cremaven fotografies del jutge instructor de la causa contra l’1-O, Pablo Llarena, i n’afegien de noves amb la imatge de Miquel Buch. La sentència del Suprem va ser el detonant de la resposta massiva al carrer dilluns, però ara la gestió de les mobilitzacions que ha fet l’executiu se li ha girat en contra. Almenys per part dels grups que una part del Govern comença a considerar “violents”. En una piulada, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, deia que els incendis provocats pels manifestants a Barcelona -es van arribar a cremar diversos cotxes- són “intolerables”.

Dilluns semblava que l’acció a l’aeroport del Prat convertia el Tsunami Democràtic en la plataforma més ben posicionada per mobilitzar la ciutadania. Des d’aleshores, però, els CDR li han agafat el testimoni i al Tsunami només se l’ha sentit desmarcar-se de la “violència” i condemnar la “brutalitat policial”.

Després del silenci de l’executiu dimarts a la nit -només Aragonès va fer un tuit després del comunicat de la Moncloa-, el president va convocar al Palau de la Generalitat Buch, Aragonès, Budó i la consellera de Justícia, Ester Capella. En un primer moment, Buch havia de comparèixer al cap d’una hora al departament d’Interior per valorar l’actuació dels Mossos, però la tensió dins el Govern va acabar ajornant la compareixença, inicialment fins passades les dotze del migdia, i finalment fins a les cinc de la tarda.

Segons fonts de l’executiu consultades per l’ARA, la dimissió o el cessament de Buch no es va arribar ni a considerar. “El problema no és el conseller”, afirmen les mateixes fonts, tot i que admeten la “complexitat” de gestionar la situació al carrer. Tanmateix, l’entorn de Torra no amaga el malestar amb l’actuació policial, que titlla d’“inacceptable” en alguns casos, i demana “autocrítica”. De fet, ahir una desena de diputats de JxCat opinaven en privat que el conseller havia de dimitir -segons va publicar l’ACN-. Tanmateix, el grup parlamentari va fer un comunicat tancant files amb el conseller.

Torra compareix de matinada

Torra compareix de matinada

En els disset mesos que fa que és president, a Torra se li ha criticat que mantingui la seva vessant d’activista ocupant la presidència de la Generalitat. Ahir va marxar de la reunió cap a la Marxa de Girona, mentre que el vicepresident i els consellers seguien reunits al Palau. En el cas de Budó i Buch, la trobada es va allargar gairebé una hora més per acabar de preparar la roda de premsa -segons fonts de Presidència- prevista a Interior.

El president, que va ser a la columna de Girona unes dues hores acompanyat de l’exlehendakari Juan José Ibarretxe, va defugir la polèmica amb els Mossos d’Esquadra i, sense referir-se explícitament als aldarulls, va dir que “la violència no representa l’independentisme”. En declaracions als mitjans de comunicació, sense acceptar preguntes dels periodistes que insistien sobre les càrregues policials, es va limitar a dir que el president i el Govern “estan al costat de la gent”, entre crits de “Buch dimissió” i “Llibertat presos polítics”.

No va ser fins després de la mitjanit que el president va comparèixer en una declaració institucional extraordinària per fer una crida a la "calma" i a la "serenitat", asseverant que no es poden permetre incidents. "No hi ha cap justificació per cremar cotxes ni fer cap acte vandàlic. La protesta sempre ha de ser pacífica", va dir. Ara bé, ha atribuït els aldarulls a "infiltrats" i "provocadors": "No podem permetre que grups d'infiltrats malmetin la imatge de milions de catalans que sempre han sortit al carrer de forma pacífica".

D'aquesta manera, el cap de l'executiu va condemnar la violència i va afirmar que els aldarulls s'han "d'aturar". "No podem acceptar que pocs que no ens representen", va afegir, situant les marxes pacífiques d'ANC i Òmnium com a exemple de protesta cívica.

En aquest sentit també s'havia pronunciat hores abans l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, des de Waterloo. "Vau veure mai aquests incendiaris amagant urnes o imprimint paperetes? No van ser mai entre nosaltres. Vam derrotar l'Estat sense cap pedra, cap foc, cap destrossa. No necessitem la violència per guanyar, la necessita l'Estat per derrotar-nos. Serenor, mobilització i no-violència", va piular l'expresident.

Aragonès, amb els Mossos

Aragonès, amb els Mossos

Paral·lelament, el vicepresident, Pere Aragonès, feia un discurs més clar de suport als Mossos. En declaracions a l’ACN -sense avisar prèviament la resta de membres del gabinet de crisi-, va fer una crida a la “calma” i a la “serenitat” i es va situar “al costat dels 17.000 agents dels Mossos”. Un discurs semblant al del conseller d’Interior, que a la tarda va defensar l’actuació dels agents -malgrat dir que s’investigaran els excessos- i va reclamar “aïllar els violents”. Buch va demanar tenir present la importància de comptar amb les competències de seguretat i ordre públic, citant unes paraules de l’expresident Jordi Pujol de quan la Generalitat va aconseguir la transferència de la policia: “És un indicador clar de si realment es vol tenir autogovern i responsabilitat política o no”.

Sense més autocrítica que garantir que s’investigarà qualsevol actuació policial que generi dubtes, Buch i Aragonès consideren que blinden el cos dels Mossos de possibles temptacions d’intervenir-lo per part de l’Estat, malgrat que fonts de l’executiu afirmen que no senten la “pressió” de l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional o del 155. Ara bé, la lupa judicial continua fixa en Catalunya. Torra és qui té “especial responsabilitat” de garantir la seguretat als carrers, va subratllar ahir el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, i la Fiscalia ja investiga si les accions “violentes” dels últims dies poden ser considerades delicte.

Reunions a la Moncloa

Des de Madrid, el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, aprofita la confusió a Catalunya per fer equilibris. Ahir es va citar a la Moncloa amb els líders de PP, Cs i Podem “sense descartar cap escenari”, tal com va apuntar el mateix Sánchez en una compareixença al vespre: “Farem servir tots els mecanismes de l’Estat”, va afirmar, per plantar cara a “qualsevol forma de violència”. El 155 i la Llei de Seguretat Nacional han estat els que ha anat verbalitzant les últimes setmanes.

Ell ensenya la cara més contundent i als seus ministres els toca la més amable. El de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, considerava ahir imprudent intervenir els Mossos, als quals va tornar a elogiar, i el de Foment, José Luis Ábalos, insistia que “no es donen els supòsits” per aplicar la Llei de Seguretat Nacional. Fins i tot la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, descartava que hi hagués motius per aplicar el 155. A Pablo Casado i Albert Rivera, en canvi, els en sobren, i ahir van tornar a reclamar més contundència contra la Generalitat.

Un ple, cap decisió

Mentrestant, avui el Parlament es reunirà per primera vegada des que es va fer pública la sentència. Torra compareix davant del ple a petició pròpia per explicar-se. Segons fonts de Presidència, després de les jornades d’enfrontaments entre manifestants i policia, el president farà un “discurs honest” en què denunciarà la duresa de la sentència del Tribunal Suprem. El que no hi haurà avui serà cap document perquè els partits es posicionin. El president fa setmanes que situa la cambra com la institució clau que ha de prendre “una decisió” de com s’ha de reaccionar al veredicte, i tot i això no està previst que hi hagi cap votació perquè l’independentisme no ha arribat a un acord a temps. En tot cas, fonts parlamentàries explicaven ahir que la feina “va en bona direcció” i es podria arribar a votar la setmana que ve.

Quin és el problema? JxCat, ERC i la CUP fa dies que negocien una proposta de resolució, però no es posen d’acord en la intensitat del text -si ha d’incloure objectius com l’autodeterminació o la sobirania, vetats pel Tribunal Constitucional-. La mesa ha estat advertida de responsabilitats penals i ahir també ho van ser Torra i la resta del Govern. És per això que una de les fórmules sobre la taula passa per incloure l’autodeterminació al text a través d’una denúncia a la “censura” a la qual se sotmet el Parlament quan no se li permet aprovar iniciatives amb aquest contingut. D’aquesta manera, creuen, es podria evitar una altra querella per desobediència.

De moment, avui gran part de l’atenció política es concentrarà al Parlament, i amb els CDR al carrer en mobilització permanent, ahir la cambra ja lluïa el blindatge policial de les grans ocasions. Tanques al voltant del Palau, i el Parc de la Ciutadella aïllat: només s’hi pot accedir per una porta a l’estil dels operatius policials de la tardor del 2017. O del que hi va haver el 30 de gener del 2018 quan la cambra havia d’investir Carles Puigdemont. Aleshores, els manifestants van superar el cordó policial i van arribar a les portes del Parlament tot i les càrregues dels Mossos.