El TC referma la presó preventiva a Sànchez i Cuixart

BarcelonaEl 22 de novembre del 2017, Jordi Sànchez va presentar el primer dels recursos d’empara dels presos polítics al Tribunal Constitucional (TC). Denunciava vulneració de drets i llibertats en el seu empresonament i el de Jordi Cuixart, dictats el 16 d’octubre del mateix any per la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Ahir, 464 dies després de presentar el recurs i 501 després d’entrar a la presó, el TC per fi va respondre als Jordis. I ho va fer de la manera que preveien les defenses: rebutjant l’empara i refermant la presó provisional.

Segons el tribunal no hi ha motius per qüestionar la decisió de Lamela. En els recursos, Sànchez i Cuixart havien al·legat que l’Audiència Nacional no era competent per investigar un delicte de sedició –pel qual se’ls havia imputat inicialment–, que la magistrada va dictar presó argumentant motius que no havia esgrimit la Fiscalia i que Lamela no havia justificat els motius del teòric risc de fuga. Cuixart afegia, a més, que no s’havia ponderat la vinculació dels fets pels quals se’ls investigava –el 20-S i l’1-O– amb els drets a la llibertat d’expressió, de reunió i de manifestació.

La sentència era la que s'esperaven les defenses, que plantegen els recursos al TC com un mer tràmit abans de recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), on tenen previst fer arribar tots aquells aspectes que acabi desestimant el Constitucional. Però fonts de les mateixes defenses reconeixen que hi ha un problema que no havien calculat prou: el cas ja s’està debatent a les Nacions Unides.

El precedent al TEDH

L’1 de febrer del 2018, a Londres, els advocats especialistes en drets humans Ben Emmerson, Rachel Lindon i Jessica Jones van anunciar, d’acord amb Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i també Oriol Junqueras, que recorrien els seus empresonaments al Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides. Per què això pot ser un obstacle per arribar al TEDH? Perquè el mateix Tribunal d’Estrasburg té dictada jurisprudència que ho podria fer inviable. El 7 d’abril del 2009 es va dictar sentència en el recurs presentat per Joseph Antoine Peraldi contra l’estat francès per la seva detenció quatre anys abans. “Per prevenir una pluralitat de procediments internacionals per al mateix cas, s’exclou que el tribunal pugui dirimir sobre una consulta que ja va ser objecte d’una revisió prèvia per un organisme internacional”, van determinar els set jutges encarregats. Peraldi havia recorregut abans precisament a l’ONU. “El tribunal ha de determinar si el present cas és essencialment igual que el que es va presentar al Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària”, explicaven aleshores.

Ha passat un any i l’ONU no ha dictat cap resolució, cosa que encara podria permetre a Sànchez i Cuixart arribar al TEDH. De fet, fonts de la defensa de l’expresident de l’ANC expliquen a l’ARA que ja estan redactant el recurs.

Sigui el següent pas a Estrasburg o a l’ONU, la qüestió és que el TC comença a resoldre –tard– els recursos d’empara. Aquesta demora va ser el motiu principal que van esgrimir el mes de desembre passat els presos polítics que van optar per la vaga de fam. D’altres, com Carme Forcadell, han decidit tirar pel dret i la seva presó preventiva ja és al TEDH, tot i que encara no hi hagi sentència del Constitucional.