La suspensió dels presos polítics podria decaure un cop obtinguin l'escó al Congrés

BarcelonaEl juliol del 2018, el jutge instructor Pablo Llarena va suspendre la condició de diputats dels presos polítics: “Han quedat suspesos automàticament i per imperi de l’article 384 bis de la Lecrin en les funcions i càrrecs que estaven desenvolupant”. Ara alguns d’ells es presenten a les llistes del 28-A i, amb tota probabilitat, sortiran escollits diputat al Congrés -i en el cas de Raül Romeva, al Senat-. I, segons expliquen fonts de les candidatures independentistes a l’ARA, tan bon punt hagin obtingut l’escó, les suspensions quedaran automàticament sense efecte. La clau -defensen- radica en el fet que només estan suspesos per als càrrecs que ostentaven fins al juliol de l’any passat i no per a nous que puguin obtenir. De fet, la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) també especifica que “el processat que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici d’aquesta funció o càrrer mentre duri la situació de presó”.

L’acta de diputat al Congrés és incompatible amb la del Parlament i, per tant, en cas que prenguin possessió d’aquesta segona, perdrien l’escó a la cambra catalana. Arribats a aquest punt, les suspensions al Parlament deixarien de tenir efecte i el Tribunal Suprem hauria de decidir si en dicta de noves vinculades ara a la condició de diputats a la cambra baixa espanyola.

Al Parlament els diputats van deixar de cobrar des del mateix moment que es va rebre la intelocutòria de Llarena. Tot i això, JxCat i ERC van negar que estiguessin suspesos -encara ho neguen avui- i van aplicar el protocol que preveu el reglament de la cambra: un informe de la comissió de l’estatut del diputat i una votació al plenari. El resultat va ser que els independentistes i els comuns van rebutjar les suspensions i van activar un nou mecanisme perquè deleguessin els seus drets en un altre diputat. Només ho han acabat fent els d’ERC, i JxCat ha preferit perdre quatre vots des d’aleshores.

Assistència a la cambra baixa

Al Congrés també existeix un mecanisme per suspendre els diputats, recollit en l’article 21 del reglament. “[Seran suspesos] quan, concedida per la cambra l’autorització objecte d’un suplicatori, i ferma la interlocutòria, es trobin en situació de presó preventiva”. A la cambra baixa els suplicatoris també es resolen primer amb un informe de la comissió de l’estatut dels diputats i després amb una votació a l’hemicicle. Diversos catedràtics en dret processal i constitucional consultats per l’ARA discrepen sobre la necessitat d’aquest suplicatori, tenint en compte que els presos polítics ja es troben immersos en el judici oral.

Les suspensions arribarien sempre després que els líders independentistes adquirissin la condició plena de diputats al Congrés. Per fer-ho encara hi hauria un obstacle que caldria superar. El reglament del Congrés exigeix que els diputats electes prometin o jurin la Constitució “en la primera sessió del ple a la qual assisteixin”. És a dir, requereix la presència física dels diputats.

Segons les fonts, els presos reclamarien al Suprem que els alliberés -o els concedís un permís- per ser presents almenys en aquesta primera sessió. És la diferència principal amb el Parlament, on no es requereix l’assistència perquè un diputat prengui possessió de l’acta. Si la justícia els hi denega, interpretaran que s’han vulnerat els resultats electorals i sumaran nous arguments per acudir a Estrasburg.