Susanna Barreda: “He vist el Jordi molt ell, jo hauria estat molt angoixada”
Susanna Barreda surt orgullosa del Tribunal Suprem després de la declaració de Sànchez, el seu company
MadridSusanna Barreda surt orgullosa del Tribunal Suprem després de la declaració de Jordi Sànchez. Alhora, indignada per l’any i mig de presó de la seva parella per uns fets que la Fiscalia encara no ha provat.
Com ha anat l’interrogatori?
Crec que ha anat prou bé. El Jordi ha anat desmuntant tot el que li treien la Fiscalia i l’advocada de l’Estat. Ha explicat què és el que realment va passar, perquè tenen una imatge molt distorsionada.
¿L’has vist segur?
L’he vist molt ell. És una persona pacífica i tranquil·la. No molt cerebral, però sí que és capaç de controlar les seves emocions. Jo hauria estat molt angoixada.
Com ho has viscut des de dins?
Al principi nerviosa, perquè no saps com va. No m’he relaxat en cap moment, perquè t’esperes que el fiscal tregui una prova que no saps què serà que ho sustenti tot, i no ha sigut així. Costa pensar com a partir d’aquest interrogatori poden mantenir la rebel·lió. S’ha qüestionat un retuit! Estic entre contenta i en xoc de fins on hem arribat.
¿El Jordi ho portava molt treballat?
El Jordi és extremadament treballador. Una vegada s’aboca a un projecte, ho fa amb cos i ànima. Jo sé que ho ha preparat moltíssim, perquè s’hi juga molts anys de presó, però així ho ha fet sempre en totes les seves feines.
¿Us heu pogut veure?
Quan ha acabat ens han deixat dos minuts per fer-nos una abraçada i comentar quatre coses. M’ha dit que s’ha tret un pes de sobre i que estava content, que ha pogut explicar coses. I ràpidament m’ha demanat que truqui a aquest, que com estan les tortugues, com li ha anat a l’Abril l’examen. Com a família necessites mantenir aquestes coses.
¿Havia descansat aquesta nit?
Van arribar molt tard a la nit. El Jordi és gairebé sord d’una orella i depèn de com la posa al coixí no hi sent. Utilitzen uns rellotges molt senzills i les alarmes són molt fluixes i no l’ha sentit. I s’ha hagut de despertar ràpid i baixar a correcuita. En principi els deixaven començar a les 10.30, però ells van dir que no calia perquè havien d’estar igualment preparats a les sis del matí.
¿Ha rebut molt de suport?
He rebut molts missatges, sí. Ha vingut gent de Barcelona amb cotxe. Et sents acompanyat, et reconforta, però tot plegat no treu la indignació de com un estat pot fer això amb unes persones.