Els presos aniran a les Corts però no s’aturarà el judici

MadridEls presos electes al Congrés i al Senat assistiran a la sessió constitutiva de dimarts vinent per prometre la Constitució i tornaran “sense dilacions” a la presó. L’endemà seran altre cop al Suprem per seure al banc dels acusats. Aquesta és la decisió que va prendre dimarts el tribunal que jutja el Procés, tombant així la doble petició que havien plantejat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez la setmana passada: d’una banda la llibertat provisional i de l’altra que es tramités el suplicatori a les cambres perquè aquestes es pronunciessin sobre si la causa judicial oberta en contra seu ha de continuar endavant. Un procediment que implicava la suspensió del judici. L’única concessió, doncs, va ser un permís perquè el dia 21, que el tribunal ja va alliberar de sessions del judici, assisteixin al Congrés i al Senat per recollir l’acta. Els advocats van rebre amb “decepció” aquesta resolució que, al seu entendre, és “limitadora i restrictiva” del dret a la participació política i van anunciar que la recorreran.

Andreu Van den Eynde i Jordi Pina van lamentar que la decisió del Suprem no garanteixi que els implicats tinguin els “mateixos drets i deures” que la resta d’electes, i el lletrat de JxCat ja va avisar que demanaran permisos més amplis de cara al dia 21. Entre altres coses, que no hagin d’abandonar el Congrés tan bon punt acabi la sessió, sinó que puguin oferir rodes de premsa i parlar amb els components de la resta de grups parlamentaris. Ahir Van den Eynde també va avisar que sol·licitarà que l’entrega de credencials la puguin fer personalment tant Junqueras a la cambra baixa com Romeva al Senat abans de dilluns a la tarda. En el cas de la cambra alta, el reglament assenyala que aquest tràmit no es pot fer a través d’un apoderat, per bé que fonts del Senat apuntaven ahir que es pot fer el mateix dimarts abans que comenci el ple de constitució.

Els serveis de seguretat del Congrés fa dies que treballen en el dispositiu per rebre els presos. Segons fonts parlamentàries, l’entrada la faran en cotxes camuflats per la rampa que dona accés directe a la comissaria de la Policia Nacional de l’edifici, i des d’allà els presos seran conduïts per passadissos restringits per policies de paisà. Això vol dir que no podran tenir accés a la premsa ni a la resta del públic. Els presos s’ubicaran als escons i participaran en la sessió de constitució dipositant el seu vot per triar els membres de la mesa a l’urna que estarà ubicada prop de la tribuna d’oradors del Congrés. Un cop la sessió hagi acabat, segons aclareixen les mateixes fonts, dependrà de la nova presidència prendre eventuals decisions sobre si els presos poden dirigir-se o no a la premsa. La previsió actual dels serveis de seguretat de la cambra és que els presos es limitin a fer el camí invers al d’arribada (és a dir sense contactes amb periodistes) un cop hagi acabat la sessió, informa Dani Sánchez Ugart.

La possible suspensió

Els magistrats del Suprem adverteixen que el permís perquè els presos electes surtin de la presó per assistir al Congrés i al Senat és “excepcional” i que se circumscriu a la “necessitat de no menyscabar la titularitat del dret de participació política”. Els advocats entenen que si no estan en llibertat es condiciona l’exercici de càrrec públic i ja preveuen que l’autorització per anar a recollir l’acta acabarà sent “tramposa”, en paraules de Pina. “Et deixo presentar per demostrar que garantistes que som però després et mantinc a la presó per deixar sense efecte els teus drets. És ni més ni menys que això”, es va queixar ahir el lletrat referint-se a una possible suspensió que, de fet, el Suprem ja insinua en la seva interlocutòria. Els jutges recorden que l’article 21 del reglament del Congrés “ja preveu que un diputat es trobi en presó preventiva i que això impliqui la suspensió dels seus drets i deures parlamentaris”.

A falta d’un mes per acabar el judici, el tribunal es va oposar ahir a paralitzar-lo com a conseqüència d’una hipotètica tramitació del suplicatori. Els jutges consideren que aquesta prerrogativa està prevista per a aquelles persones que encara no han sigut processades, però no quan ja se les està jutjant. Segons el criteri del tribunal, que reconeix que no ha trobat cap precedent “idèntic”, que el Congrés i el Senat tinguessin potestat de decidir si el Suprem ha de continuar jutjant els presos electes suposaria una “interferència irracional” en l’exercici de la funció jurisdiccional perquè permetria una “revisió” o un “control” per part del poder legislatiu. El Suprem s’encamina cap a la fi del judici amb la mateixa rigidesa que va començar el procés.

Interlocutòria del Suprem amb la qual rebutja tramitar el suplicatori i autoritza els presos electes a assistir el dia 21 al Congrés i el Senat