El Suprem afirma que la protesta del 20-S va formar part d'una "estratègia sediciosa" per vulnerar la legalitat
Creu que Sànchez i Cuixart van actuar amb una "evident concertació" amb el Govern del moment
Barcelona[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència]
La sentència del Tribunal Suprem situa la protesta del 20-S del 2017 davant la conselleria d'Economia com un element més de "l'estratègia sediciosa" que van promoure la tardor del 2017 els líders independentistes. El veredicte afirma que el llavors líder de l'ANC, Jordi Sànchez, va dur a terme una actuació "absolutament necessària per a l'execució dels plans sediciosos". El tribunal creu que Sànchez va voler demostrar a tota la societat que els jutges que exercien a Catalunya "havien perdut la capacitat per executar les seves resolucions".
Per tant, el tribunal rebutja que aquella protesta, convocada després de la detenció de diversos alts càrrecs del Govern vinculats amb la celebració del referèndum, fos un legítim exercici dels drets de manifestació i reunió. Sí que assenyala que Sànchez era aliè a les lleis de desconnexió que es van aprovar dies abans al Parlament, però conclou que "la seva concertació amb la resta dels acusats –els membres del Govern– és una evidència".
"Ho tornarem a fer"
La sentència també considera que el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en pocs dies va fer un "salt" des de posicions legítimes com fer crides "a la mobilització", fins a "empènyer la ciutadania" a oposar-se "per la via dels fets al compliment d'ordres judicials". Afirma que les paraules del mateix dirigent d'Òmnium durant el judici suposen que "assumeix" tots els fets que encaixen, diu el tribunal, amb l'article 544 del Codi Penal, que regula la sedició. De fet, el Suprem recorda que Cuixart va verbalitzar la frase "Ho tornarem a fer" durant el judici, cosa que demostra que "no refusa, ni dissimula, ni amaga" que vol seguir tenint la conducta que el tribunal li penalitza.
El 20-S del 2017 és recordat, entre altres qüestions, pels discursos que Sànchez i Cuixart van fer amb un megàfon des de dalt d'un dels cotxes que la Guàrdia Civil havia aparcat davant la seu del departament. El tribunal veu en les paraules de Cuixart d'aquell dia un missatge que va més enllà "del pur simbolisme o les metàfores" i creu que les seves referències a "aturar" l'actuació de les forces de seguretat i els tribunals no eren un exercici del dret de protesta, sinó la voluntat de frenar "mandats judicials".
En resum, el Suprem argumenta que la concentració d'aquell dia, que xifra en 40.000 assistents en el seu moment més àlgid, "no va ser una concentració ciutadana per protestar per les detencions i escorcolls", sinó una peça més d'un engranatge per demostrar que els jutges de Catalunya "havien perdut la capacitat per executar les seves resolucions".
"Hostilitat i tumult"
Hi ha dos conceptes amb els quals la sentència busca justificar la sedició. Presenta la manifestació del 20-S com una protesta fonamentada en "l'hostilitat" i amb una "actuació tumultuària". "És patent que la mobilització del dia 20 de setembre davant la conselleria tenia per finalitat impedir la realització de l'escorcoll i fer impossible la presència dels detinguts", resumeix.
Critica l'actuació dels Mossos
El veredicte del Suprem també carrega contra el paper que els Mossos d'Esquadra van tenir aquell dia i lamenta que "no va rebre cap reforç" per garantir la seguretat de la comitiva judicial, que, liderada per agents de la Guàrdia Civil, era dins de l'edifici del departament. El tribunal també retreu a la policia catalana que "no va establir el perímetre de seguretat que la comissió judicial va reclamar" i recull que tres vehicles Nissan Patrol de la Guàrdia Civil i quatre vehicles camuflats van acabar amb "importants destrosses".
Mateix delicte, mateixa pena
Així doncs, el Suprem situa Sànchez i Cuixart en el mateix nivell d'implicació en delicte de sedició i els imposa nou anys de presó i nou anys d'inhabilitació amb "absoluta privació definitiva de tots els honors, feines i càrrecs públics". En el cas de Sànchez, aquest fet li impedirà repetir com a candidat de JxCat a les eleccions generals del 10-N.