El Suprem confirma el processament de Comín per rebel·lió i de Serret per malversació

MadridEl processament dels exconsellers del Govern a l’exili Toni Comín i Meritxell Serret ja és ferm. La sala penal del Tribunal Suprem va desestimar ahir els seus recursos d’apel·lació contra la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena del maig del 2018, en la qual processava Comín per rebel·lió i malversació i a Serret per malversació i desobediència. El tribunal considera en el seu escrit que hi ha indicis rellevants que els dos membres de l’anterior Govern, com a dirigents del Procés, “van planificar, organitzar i implementar l’execució” de l’1-O tot i conèixer els “elevats riscos d’actes de violència que comportava”. La decisió delSuprem obre la porta a la suspensió de Comín com a diputat d’ERC al Parlament, tal com Llarena ja va fer amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els parlamentaris presos en base a l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal.

El text dictat ahir, del qual n’ha estat ponent el jutge Alberto Jorge Barreiro, destaca que Comín iSerret, ara exiliats a Bèlgica, no només no van desconvocar el referèndum quan “se’ls va recordar les seves probables conseqüències”, sinó que “el dia dels fets estaven en l’espai territorial català on s’estava celebrant”. “Resulta difícil concloure que no havien de respondre d’uns fets que podien evitar simplement suspenent la convocatòria, tal com aconsellaven els comandaments de la policia de la comunitat”, diu en referència a les advertències dels Mossos al Govern prèvies a la consulta, i ironitza: “A no ser que, alterant l’ordre jurídic més raonable i legal, entenguem que la celebració del referèndum era legítima i l’oposició policial il·legítima”.

Crítiques a la justícia alemanya

La sala penal, amb tot, rebutja l’argument de la defensa, que considerava inviable mantenir el processament pel delicte de rebel·lió després del pronunciament del tribunal d’Schleswig-Holstein que va impedir l’extradició de Puigdemont. La interlocutòria dictada ahir,de fet, critica les tesis de la justícia alemanya. “No és una qüestió de mer voluntarisme recalcitrant, sinó que es basa en raons jurídiques de pes”, es defensen els magistrats, que consideren que la sentència dels jutges alemanys “examina amb certa lleugeresa i superficialitat el complex element normatiu de la violència”.

Davant del fet que Schleswig-Holstein afirmés que “no es van produir grans aldarulls al carrer ni saqueigs desencadenats per la consulta”, el Suprem creu que s’està obviant que “van sortir a votar gairebé dos milions de persones” a tot a Catalunya, “una massa de ciutadans que havia estat convocada pels responsables del Procés contradient les resolucions del Tribunal Constitucional, la normativa estatal en vigor i els requeriments del govern espanyol”, afegeix. Segons l’escrit, aquesta “massa” de persones “necessàriament entrarien en confrontació amb els agents” de la policia “que representaven la llei i l’estat de dret i que tenien encomanat impedir la seva vulneració”.

En aquest sentit, es pregunta “quants policies serien necessaris per obligar a complir les normes i resolucions que s’estaven infringint”. “Això ens donaria una idea aproximada del nivell de força legítima de l’Estat que es requeria implementar per tal de neutralitzar i controlar la conducta il·lícita planificada, dirigida i organitzada presumptament pels dirigents del Procés”, assenyala la interlocutòria. Aquesta conducta, en el cas de Comín, podria implicar rebel·lió, tot i que el Suprem admet que en aquest cas no s’ajusta al concepte “clàssic” del delicte, pel qual es busca “prendre per la força el nucli de poder de l’Estat”.

Segons argumenten els magistrats, el que es pretenia l’octubre del 2017 era la “fragmentació del territori espanyol ” a través de la segregació i desconnexió d’una de les seves “nacionalitats”.Això, afegeixen, “contextualitza la modalitat i el grau de violència que és precís utilitzar” fins que “s’entra en la fase de secessió” d’una comunitat com Catalunya, que “té una estructura institucional molt sòlida i assentada” i que comptava amb un “full de ruta” per “desagregar-la institucional i políticament” de la resta de l’Estat.