El Suprem denega la llibertat dels presos
El tribunal considera que la proximitat de la sentència i la confirmació de la petició de penes incrementen el risc de fuga
MadridCom ha avançat a primera hora l'ARA, el tribunal que jutja el Procés ha denegat la sol·licitud de les defenses dels presos independentistes, plantejada al final del judici oral, que demanava que es deixi en llibertat als seus acusats precisament amb l'al·legació que ha conclòs la vista. Les defenses havien invocat l'argument del Tribunal Suprem, que en la seva interlocutòria del 14 de maig passat rebutjava deixar-los en llibertat en aquell moment perquè es tractava de garantir la fi del judici oral. Els magistrats no aprecien raons sobrevingudes per aixecar la mesura cautelar un cop finalitzat el judici, per la necessitat de salvaguardar els fins del procés, que està ja en l'últim tram i amb la deliberació que definirà el seu desenllaç iniciada.
El tribunal, com havien confirmat fonts jurídiques consultades per l'ARA prèviament, considera ara que, precisament la finalització del judici oral, la confirmació de les elevades penes sol·licitades per la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular de Vox, i la proximitat de la sentència incrementen el risc de fuga dels acusats. El tribunal ja va donar un indici sobre la seva orientació cap a la denegació de la llibertat dels presos la setmana passada.
En la interlocutòria del 14 de juny passat que va prohibir a Oriol Junqueras jurar o prometre l'acta d'eurodiputat s'assenyalava: "El plenari ha conclòs després de quatre mesos d'intensa pràctica de la prova. S'han desenvolupat els al·legats de les acusacions i les defenses en suport de les seves respectives tesis. El judici ha quedat ja vist per a sentència". De fet, la deliberació està en la fase inicial.
I la pista era aquí: "Aquest moment del procés situa la sala en una posició privilegiada, fins ara inèdita, per valorar la intensificació del 'fumus boni iuris' [aparença de bon dret] que ha estat fonamentant les mesures cautelars acordades pel magistrat instructor i ratificades per la sala de recursos. El procés penal, per tant, està ja en l'últim tram, en el moment de la deliberació sobre els elements fàctics i jurídics que definiran el seu desenllaç. Precisament per això, el deure d'aquesta sala d'assegurar les finalitats del procés adquireix un significat especial, que condiciona la resposta a qualsevol sol·licitud que pugui deduir-se".
El tribunal salvava, per dir-ho així, el soldat Llarena en estimar que les mesures cautelars de presó preventiva –mesures amb aparença de bon dret dictades per Llarena– eren adequades llavors i es revelen encara més correctes ara, amb les proves del judici oral.
El dictamen de l'ONU no és vinculant
La interlocutòria contesta a les al·legacions dels acusats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que reclamaven la llibertat basant-se en un dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. La sala reconeix la influència dels comitès, grups de treball i relators de les Nacions Unides en la consolidació d'una cultura universal de respecte als drets humans, que fins i tot han determinat reformes recents del procés penal espanyol com, per exemple, la generalització de la doble instància i han estat determinants en la jurisprudència de l'Estat. Tanmateix, el tribunal explica que aquest reconeixement general d'aquests grups no l'exonera del seu deure d'examinar algunes de les circumstàncies que han estat presents en l'elaboració, el contingut i la forma de coneixement del dictamen d'aquest grup de treball de l'ONU.
Els magistrats destaquen que el dictamen no té valor vinculant, en contra del que sostenen les defenses, i que no es refereix als pressupòsits que fan imprescindible la mesura cautelar de presó, sinó que fa una valoració dels elements dels tipus penals objecte d'acusació al marge de l'activitat probatòria desenvolupada durant quatre mesos al Suprem. Els magistrats recorden, en contra del que sostenen les defenses, que tampoc el Tribunal d'Estrasburg ha reconegut el caràcter vinculant dels dictàmens d'aquest grup de treball de l'ONU.
Per al tribunal, "no pot reivindicar-se la llibertat d'un acusat, per pèrdua de vigència dels pressupòsits que van portar a adoptar una mesura cautelar, quan el que s'està demanant en aquest dictamen és que el govern" prengui les mesures necessàries per remeiar aquesta situació, cosa que suposa ignorar una de les característiques essencials de qualsevol estat de dret, que és la que impedeix al poder executiu dirigir instruccions o ordres als tribunals de justícia.
El Suprem també es remet als informes del ministeri fiscal i de l'Advocacia de l'Estat en relació al dictamen del grup de treball. Així, destaca que la Fiscalia té raó quan el qualifica de grup purament auxiliar i informatiu d'eventuals i futurs posicionaments del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. I sobre l'Advocacia de l'Estat, la sala recorda que ha sol·licitat la revisió de l'esmentat dictamen per falta d'imparcialitat i objectivitat en els membres del grup de treball, al·ludint, entre altres aspectes, a la sospita de filtració de l'informe per part de l'advocat de Cuixart, Sànchez i Junqueras, que hauria sigut relator de les Nacions Unides fins al 2017 i hauria desenvolupat una activitat concomitant amb dos membres del grup de treball.
L'independentisme encara sosté el Govern
Sobre el fons del que assenyala l'informe, el Suprem diu que "oblida [...] que el referèndum celebrat l'1 d'octubre del 2017 havia estat expressament prohibit pel Tribunal Constitucional i per resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", i conté també inassumibles valoracions probatòries sobre la concurrència de violència com a element típic del principal delicte pel qual s'ha formulat acusació, incloent-hi "una valoració a cegues d'elements probatoris la veritable realitat dels quals no ha pogut ser apreciada pels redactors de l'informe". I el tribunal afirma: "No falten en el dictamen afirmacions extravagants, mancades de tota lògica i d'impossible encaix en el nostre sistema processal".
La sala rebutja de ple la idea que les acusacions penals d'aquesta causa tinguin per objecte coaccionar els acusats per les seves opcions polítiques sobre la independència de Catalunya: "Només a partir del desconeixement de la nostra realitat política i jurídica poden subscriure missatges d'aquesta naturalesa. El procés penal no inclou entre els seus fins coaccionar o inhibir els líders polítics que volen dur a terme un programa independentista".
"S'oblida, a més –afegeix la interlocutòria–, que al llarg del judici han estat presents, en totes les sessions, representants del govern autonòmic amb reconeguda identitat ideològica respecte d'alguns dels processats. Tots ells –més d'un centenar– han rebut el tracte protocol·lari que la nostra legislació dispensa a les autoritats autonòmiques".