“Acabarà sent un judici sense delictes”

BarcelonaEl periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez té fama de lector i no li costa gaire acreditar-la. Jordi Sànchez, tan bon punt s’asseu per declarar davant del jutge Manuel Marchena al Tribunal Suprem, posa sobre la tauleta que té davant un llibre, la portada del qual no es llegeix per televisió. Fernàndez busca silenciosament al seu mòbil i troba la referència a l’instant. Es tracta de La prosa de la v ida, un llibre d’aforismes i fragments filosòfics de Joan-Carles Mèlich, professor de filosofia de l’educació a la Universitat Autònoma. Tuitegem la informació des del plató de l’ARA i ens respon la tuitaire Esther Carbonell, que aporta una cita del llibre de Mèlich: “En el fonament de qualsevol forma de totalitarisme hi ha, de forma explícita o implícita, la negació de la diferència”.

El matí sembla que tracti sobre la qualitat de la democràcia espanyola. A la nit, Felip de Borbó ha consagrat el dret per sobre de la democràcia. L’exconseller Santi Vila acaba de declarar davant del tribunal que “el que ha passat a Catalunya és impropi d’una societat moderna i avançada”. L’advocada i subscriptora de Barcelona Mònica Tornadijo es queixa: “Hem arribat al punt que enviar un tuit o convocar una concentració acabarà sent un delicte”.

Flota en l’ambient el perfum d’una criminalització del dret de manifestació per part de la fiscalia. David Fernàndez diu sobre Vila: “Amb tots els respectes, perquè és un processat polític a qui demanen molts anys de presó, però aquesta idea d’una societat catalana com si estigués sentimentalitzada o infantilitzada no té res a veure amb el que ha passat en aquest país fins ara”. El subscriptor Joan Carbonell, un treballador de Bankia actualment a l’atur que ha vingut de Sant Cugat del Vallès, comparteix la mateixa impressió.

Diu la Mònica: “M’ha agradat la defensa tècnica de Pau Molins, sobretot quan li ha preguntat a Vila si va dimitir com a conseller la vigília de la DUI perquè pensava que tot el que havien fet tindria conseqüències penals. I Vila ha donat un cop de mà als altres afirmant que no, que cap dels seus companys podia pensar que allò tindria conseqüències penals. L’he vist molt dolgut emocionalment”.

Abans d’acabar l’interrogatori del fiscal a Sànchez, que s’allargarà fins a la tarda, David Fernàndez ho té clar: “No tenen res. Això va començar sent un judici sense proves, però és que acabarà sent un judici sense delictes”. I preguntat per les paraules del rei d’Espanya, les considera un factor impropi d’influència política en l’ànim de jutges i fiscals, i recorda les paraules de la politòloga alemanya Hannah Arendt: “Aquell que redueix la democràcia a la llei obre les portes al totalitarisme”.

Joan Carbonell crea l’expressió “acritud respectuosa” per qualificar el to de Sànchez quan respon a un fiscal que l’interromp sovint tot i que és evident que encara no ha acabat de respondre a les seves preguntes. I tots tres conclouen que el fet que “la rebel·lió consisteixi en uns adhesius i uns vidres trencats és kafkià”.