Brussel·les es manté al marge: "És un afer intern, respectem l'ordre constitucional d'Espanya"

Brussel·les / Barcelona[Segueix l'última hora de la sentència al Procés amb totes les reaccions]

Més d'una dècada de presó per a, entre d'altres, dos exmembres del Parlament Europeu no ha fet canviar res a Brussel·les. No hi ha nous matisos a la capital de les institucions de la Unió Europea. Una portaveu de la Comissió Europea, Mina Andreeva, ha evitat valorar aquest dilluns la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem dels líders del procés. Com ja s'ha repetit amb anterioritat, per a la Comissió continua sent "un afer intern" espanyol i es limiten a assegurar que respecten "l'ordre constitucional" a Espanya. Quan li han preguntat per les protestes que ja tenen lloc a Catalunya i si hi ha alguna mena de preocupació per l'estabilitat política espanyola, la mateixa portaveu s'ha limitat a assegurar que "el dret a manifestar-se pacíficament està garantit arreu d'Europa".

A les portes del referèndum, les preguntes sobre Catalunya durant la roda de premsa diària de la Comissió Europea arribaven des de diferents flancs, no només de la premsa espanyola. Aquesta vegada, però, en una setmana també clau per al Brexit, l'executiu europeu només ha rebut tres preguntes i vingudes de premsa catalana i espanyola. De les institucions europees no hi ha hagut cap altre pronunciament oficial. Quan l'ARA l'ha demanat, un portaveu de l'Eurocambra ha rebutjat fer-ne declaracions.

Alguns dirigents i representants internacionals sí que han reaccionat des de primera hora a la sentència condemnatòria dels líders del Procés, però són veus que habitualment s'han manifestat solidàries amb el moviment independentista o amb els presos polítics. Per exemple, Nicola Sturgeon, primera ministra d'Escòcia, denuncia que "aquests polítics han estat empresonats per intentar permetre que el poble de Catalunya pugui escollir pacíficament el seu futur". "Un sistema polític que permet aquest resultat horrible necessita un canvi urgent". La dirigent escocesa ha assegurat que se solidaritza amb les famílies.

Des de l'Eurocambra, el grup dels Verds/ALE al Parlament Europeu ha qualificat la sentència de "desproporcionada" i defensa una sortida política. En un comunicat, la líders dels Verds/EFA, Ska Keller, demana al govern espanyol que "treballi per alliberar els presos" perquè assegura que no hi pot haver una solució política al conflicte entre Catalunya i Espanya amb els polítics empresonats. Cal recordar que a aquest grup de l'Eurocambra li manca un escó que correspon al líder d'ERC, Oriol Junqueras, elegit eurodiputat però a qui la Junta Electoral Central va impedir sortir de presó per prendre possessió del càrrec. Justament aquest dilluns se celebra la vista al Tribunal de Justícia de la UE que discuteix sobre la seva immunitat parlamentària després que el mateix Suprem preguntés a Luxemburg si havia d'haver alliberat Junqueras per poder jurar la Constitució. En el seu comunicat, els Verds fan una crida "urgent" al diàleg i a la negociació política.

Per la seva banda, l'Aliança Lliure Europea (EFA, per les seves sigles en anglès), partit europeu on hi ha ERC, ha fet un comunicat en què demana l'amnistia per als condemnats. Condemnen la sentència i asseguren que només "deteriora les ja difícils relacions entre Catalunya i Espanya". Per això, demanen l'amnistia per als condemnats i fan una crida al diàleg polític per resoldre el conflicte.

També l'eurodiputada de França Insubmisa Manon Aubry va demanar a la Unió Europea que "surti del seu silenci per ajudar a la construcció d'una sortida política al conflicte de Catalunya".

L'Aliança Nacionalista Flamenca, partit majoritari a Bèlgica, ha reaccionat proclamant que "avui és un dia negre per a la llibertat i la democràcia". I ha afegit: "Al cor d'Europa, polítics condemnats a molts anys de presó per alçar-se per la seva llibertat. La UE s'ho mira i no fa res res davant aquesta vergonya".

L'eurodiputat grec Iannis Varufakis ha afirmat en un tuit que és cosa dels catalans decidir sobre la independència, "però la resta ens hem d'alçar contra el fet que polítics siguin condemnats a llargues penes de presó al cor d'Europa per seguir una agenda política que és un mandat dels seus electors".

El diputat finlandès Mikko Kärnä, que havia convidat Carles Puigdemont al Parlament de Finlàndia amb anterioritat, assegura que sotmetrà una pregunta al govern finlandès i demana sancionar Espanya.

El líder sindicalista francès i eurodiputat dels Verds José Bové ha assegurat, per la seva banda, que la condemna és "inacceptable" i ha expressat la seva solidaritat amb els "presos polítics". "Estic al vostre costat", ha dit.

L'irlandès Matt Carthy, del Sinn Féin, ha descrit la condemna com una "traïció als drets humans i la democràcia". "Els líders mundials no poden seguir callats. Tots hem de parlar contra aquesta injustícia", ha afirmat.

El diputat argentí Juan Carlos Giordano, del Front d'Esquerres, ha tuitat una fotografia de la reunió que va tenir el 2017 amb Carme Forcadell al Parlament de Catalunya i ha participat en les concentracions de rebuig a la sentència que s'han fet a Buenos Aires.

També s'ha pronunciat amb preocupació el Consell Internacional de Juristes (CIJ), que creu que la sentència "restringeix excessivament i il·legalment els drets de llibertat d'expressió, assemblea i associació". Considera que la manera en què es parla de la sedició en aquest cas mostra un "alt risc d'arbitrarietat".

En un comunicat, l'assessor legal sènior de la CIJ a Europa i l'Àsia Central, Massimo Frigo, adverteix que els preocupa que el Suprem "no hagi tingut en compte totalment les obligacions d'Espanya sota el dret internacional en drets humans en la consideració dels càrrecs contra els acusats". En aquest sentit, Frigo diu que "la interferència amb l'expressió i protesta pacífica és inacceptable, excepte en circumstàncies limitades", que no veu en el cas del judici de l'1-O. "Aquestes condemnes representen una greu interferència en l'exercici de la llibertat d'expressió, associació i assemblea dels líders catalans", afirma el CIJ, que considera que utilitzar "la llei de sedició per restringir l'exercici d'aquests drets és innecessari, desproporcionat i injustificable".