Respon al fiscal que va col·laborar amb la Guàrdia Civil el 20-S i denuncia amb vídeos les càrregues policials de l'1-O
Mariona Ferrer I Fornells / Ot Serra
i Mariona Ferrer I Fornells / Ot Serra
4 min
MadridPunt d’inflexió als interrogatoris al Suprem amb l’inici del torn de declaracions de l’independentisme civil. Empès per la vaga general a Catalunya, Jordi Sànchez va prendre per primer cop la paraula després de gairebé 500 dies de silenci obligat. Al davant va tenir durant gairebé quatre hores el fiscal Javier Zaragoza, el responsable d’haver teixit l’escrit d’acusació per rebel·lió, per la qual demana als Jordis fins a 17 anys de presó. Les preguntes sobre violència van deixar de ser testimonials, ja no va preguntar pel document 'Enfocats' i els delictes menors de desobediència i malversació, com havia passat amb els exconsellers, i Zaragoza va ordir el cara a cara més tens i incisiu des de l’inici de les vistes. Dos relats contraposats sobre la mobilització del 20-S davant la conselleria d’Economia i la jornada de l’1-O: “Alçament tumultuari” versus mobilització pacífica.
Les exposicions van tenir per primera vegada el suport d’imatges i de vídeos. Enfront de les úniques fotografies que va poder ensenyar el fiscal dels cotxes de la Guàrdia Civil “malmesos” –ja no va dir que estiguessin “devastats”, com va fer el fiscal Fidel Cadena durant l’interrogatori a Joaquim Forn–, les defenses van mostrar vídeos tant de les protestes festives davant la conselleria cantant el 'Passi-ho bé' de la Trinca com de la brutalitat policial a l’Institut Pau Claris de Barcelona el dia del referèndum.
Sànchez va reconèixer que “alguns manifestants que van aprofitar l’anonimat” van ser els responsables dels danys als cotxes de la Guàrdia Civil, però va atribuir-ho a la “imprevisibilitat” i va censurar que no podia ser “l’excusa per criminalitzar i penalitzar una mobilització de milers de persones que hi eren presents d’una manera cívica i responsable”.
Ara bé, va desafiar l’acusació a trobar imatges que expliquessin per què van quedar els cotxes d’aquella manera i va assegurar que els voluntaris de l’ANC van blindar l’espai perquè hi hagués en tot moment un passadís per a les autoritats judicials si volien sortir de l'edifici. “El relat que hi va haver un intent permanent d’assalt és radicalment fals”, va assegurar per rebatre l’acusació per violència. És més, les defenses van mostrar imatges de com Sànchez es comunicava tranquil·lament amb el tinent de la Guàrdia Civil i la intendent dels Mossos d’Esquadra Teresa Laplana –acusada per sedició a l’Audiència Nacional– dins la conselleria.
És el testimoni d’aquest tinent sobre el qual Sànchez va basar una part de la seqüència dels fets del 20-S. Zaragoza va obligar-lo a recuperar minut a minut aquell dia, fins que de matinada abandonava la manifestació després de desconvocar-la dalt dels vehicles. “El tinent de la Guàrdia Civil em va dir: «Pugi, pugi... Al cotxe no li ve d’aquí»”, va dir. Al sortir de la declaració, el seu advocat, Jordi Pina, opinava que “els testimonis no poden canviar gaire el relat” que va fer ahir l’expresident de l’ANC, però sí que defensava que, més enllà de la sentència, es quedaven tranquils d’haver “explicat bé la veritat” davant el tribunal.
Cargando
No hay anuncios
Després de dinar l’interrogatori entre el fiscal i Sànchez es va convertir en un partit de tenis sobre l’organització de l’1-O. Donant una versió diferent de la de l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, va acceptar que les “iniciatives” als col·legis els dies abans eren per “afavorir que la ciutadania anés a votar”. Interpel·lat per les advertències del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya orientades a impedir la celebració de l’1-O, Sànchez va recordar que, tot i haver fet una intensa campanya pel 'sí' al referèndum, mai se’ls va prohibir explícitament instar a la participació i va negar haver protegit les urnes. Va posar així el focus en l’1-O, “l’autèntic terror de la violència policial”. L’expresident de l’ANC va assegurar que mai hauria “imaginat” que hi hauria una “situació de tensió i d’agressivitat” d’aquesta magnitud.
Va ser ja al final de cinc hores i mitja intenses d’interrogatori, el més llarg fins ara al Suprem, que Sànchez va llançar el seu últim missatge polític durant les preguntes del seu advocat. “El problema de Catalunya no passa pel que pugui fer aquesta sala amb la sentència, sinó pel diàleg”, va assenyalar, estenent la mà a Madrid. Però va aprofitar l'ocasió per llançar un dard a Felip VI, que dimecres va entrar de ple en el discurs del judici. Sànchez va compartir que “no hi pot haver democràcia sense llei”, però va afegir que “no hi pot haver una llei que ofegui la democràcia”. Havia començat l’interrogatori presentant-se, com Oriol Junqueras i Raül Romeva, com un “pres polític” i denunciant un “judici polític”. Però a diferència de l’exvicepresident i l’exconseller, Sànchez va justificar que en el seu cas no tenia “cap por” de respondre a la Fiscalia perquè els fets de què se l’acusa són “absolutament falsos”.
Dimarts vinent, a partir de les 9.30 hores, tancaran la ronda d’interrogatoris el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. El judici avança entre pressions del president del tribunal, Manuel Marchena, per accelerar les vistes. Ahir va evitar una sessió maratoniana com la de dimecres, que va acabar a dos quarts de deu del vespre, però sí que va pressionar les defenses perquè s’abstinguessin d’ensenyar vídeos de les mobilitzacions. El dia 26 haurà d’esperar per començar a testificar Mariano Rajoy, tot i que té poques possibilitats de tenir temps. Per esprémer el calendari, Marchena preveu allargar els testimonis fins divendres.
Javier Zaragoza és un fiscal que recull el guant a les respostes que llancen els acusats amb una pregunta més incisiva per deixar-los en evidència. Però ahir es va trobar al davant un Jordi Sànchez disposat a fer-lo enrojolar tot i les múltiples advertències del president del tribunal, Manuel Marchena, que un cop i un altre va demanar que no entressin en “debats”.
A l’última pregunta de l’interrogatori, l’expresident de l’ANC va aprofitar l'avinentesa per enviar un dard al mateix Marchena. Va negar haver rebut un correu en què es proposava posar cotxes al voltant dels col·legis l’1-O per blindar-los de les forces de seguretat. Davant la insistència del fiscal, Sànchez va comparar la seva negativa amb la que va deixar anar Marchena quan van aparèixer els missatges de 'whatsapp' del portaveu del PP al Senat, Juan Ignacio Cosidó, en què s’assegurava que continuarien controlant la sala segona del Suprem “per la porta del darrere” si el seu president passava a liderar el Consell General del Poder Judicial.
“No vull ser impertinent, però és com quan el president d’aquesta sala va negar conèixer uns 'whatsapps' que el comprometien”, va dir Sànchez. Zaragoza també va respondre amb un estil semblant a l’expresident de l’ANC quan deia que no podia fer res per desconvocar 60.000 persones. El fiscal li va dir que n’hauria tingut prou repetint l’actuació del 20-S a la mitjanit: “Sembla molt fàcil, agafi el megàfon i desconvoqui”.