Santi Vila rebaixa l'1-O a una "mobilització política": "Mai el vaig reconèixer com un referèndum"

Madrid[Si veus aquest contingut des d'una aplicació mòbil, clica aquí per veure el vídeo en directe]

El judici al Procés i la vaga general del 21-F en directe

Recta final dels interrogatoris al Tribunal Suprem amb una de les declaracions més destacades, la de l'exconseller Santi Vila, que va dimitir del Govern hores abans de la DUI per les seves discrepàncies explícites amb la decisió de no convocar eleccions i aturar el 155. Acusat de malversació i desobediència, l'extitular d'Empresa i Cultura -que només va passar un dia en presó preventiva- ha negat que el referèndum vinculés el Govern a prendre decisions a partir del seu resultat i l'ha relegat a una "mobilització política" un cop el decret de convocatòria va quedar suspès pel Tribunal Constitucional (TC). "Mai el vaig reconèixer com a referèndum", ha apuntat Vila. A diferència del que va afirmar ahir dimecres Carles Mundó, que va instar la Fiscalia a demostrar la correspondència entre l'1-O i les lleis aprovades el 6 i 7 de setembre, Vila sí que ho ha vinculat.

Tanmateix, sí que ha coincidit amb la resta d'exconsellers a l'hora d'afirmar que el Govern no va desenvolupar cap acció vinculada a la llei del referèndum i el decret de convocatòria de l'1-O. "No va haver-hi cap despesa pública" i "en el moment que se suspèn cau la Sindicatura Electoral", ha assegurat l'exconseller, malgrat que ha obert la porta a "prendre decisions diferents" quan se li ha qüestionat no desconvocar el referèndum. Preguntat per si la signatura d'aquesta disposició contravenia els requeriments anteriors del TC, Vila ha volgut contextualitzar l'ambient de "gran pressió" de partits i la ciutadania perquè el Govern emprengués accions de "caràcter unilateral", fet que va motivar, ha explicat, que l'estiu de 2016 Puigdemont se sotmetés a una qüestió de confiança amb la promesa "referèndum o referèndum". L'objectiu era "tensar la corda però que no es trenqués per encarrilar el sentiment ciutadà", ha manifestat. Ja en torn de preguntes de l'advocada de l'Estat, Vila ha assegurat que no va haver de fer res per aturar l'1-O després de les advertències del TC perquè "era la societat civil la que estava desenvolupant el referèndum".

És després de l'1-O quan s'ha desvinculat de forma clara de la declaració d'independència i s'ha focalitzat en explicar la seva dimissió la nit del 26 d'octubre. Ha defensat el seu paper de mediador a través d'alts dirigents del PSOE i del govern espanyol un cop va veure les "discrepàncies" dins del Govern: "Alguns reconeixien l'1-O com una mobilització que els interpel·lava, mentre d'altres estàvem convençut que era una mobilització política molt important perquè que també s'havien quedat a casa més de 2,5 milions de persones". "I alguns consideràvem que l'obligació del Govern era ser un Govern de tots", ha advertit, recordant que la seva convicció inicial era evitar fins l'últim moment que el referèndum se celebrés. Al seu parer, l'1-O és una "ferida que ens acompanyarà tota la vida". Llavors, segons el seu relat, es va "conjurar" per evitar el 155. La nit del 25 d'octubre pensava que ho havia aconseguit i va anar-se'n a dormir tranquil, però "la desconfiança era tan forta" que tot es va "tòrcer". La nit següent comunicava la seva dimissió.

"El que ha passat a Catalunya és impropi d'una societat moderna i democràtica com la catalana. Hauríem d'haver fet les coses d'una manera molt diferent", ha conclòs, lamentant que alguns dins de l'independentisme el considerin "excessivament crític".

L'1-O el van pagar "mecenes i empresaris" catalanistes

Sobre les acusacions per malversació, Vila ha assegurat que es va quedar "doblement tranquil" a partir del 7 de setembre amb la decisió del Govern de prendre de forma "col·legiada" les decisions sobre qualsevol despesa del referèndum. Al seu parer, era una "garantia" perquè "no hi havia cap tipus de possibilitat de dur a terme cap despesa a no ser que algú eludís les seves responsabilitats i honorabilitat". Igual que l'exconsellera de Treball Dolors Bassa, ha apuntat que el referèndum es va finançar a través de fons privats. De fet, ha anat més enllà i ha apuntat que la seva "impressió" és que que l'1-O el van pagar "mecenes i empresaris catalanistes", perquè no és "ingenu" -i per això va preguntar-ho a l'expresident Carles Puigdemont. Però per si quedava alguna ombra de dubte, ha respost a l'advocada de l'Estat que va donar "ordres taxatives i imperatives" que no s'utilitzés cap local del seu departament per al referèndum.