Prendre's seriosament la trampa del Fairy

BarcelonaPensar que un cos policial pot ser neutralitzat amb sabó de fregar plats és posar molta voluntat per quadrar un relat de violència que només existeix en les sabonoses imaginacions dels declarants d'aquesta setmana.

I, tanmateix, la caverna validava l'anècdota explicada per Millo i intentaven apuntalar l'acusació de rebel·lió violenta a partir del formidable 'detergente líquido concentrado' que encara se'n deu fer creus de la propaganda gratuïta que li ha caigut a sobre. "Les defenses necessitaran molt més que Fairy per netejar aquestes versions", escrivia Manuel Marín a l''Abc'. "La trampa del Fairy dels radicals catalans per clavar coces a la Guàrdia Civil", titulava 'La Razón', que deien que s'havien vist imatges "de gran violència". A 'El Mundo' és Arcadi Espada qui traça analogies amb el Fairy que prometo consignar, un cop les entengui (espero que en un futur no gaire llunyà).

En canvi, a Catalunya el Fairy sortia sobretot en les cròniques de color, aquelles que es permeten un ús més higiènic de l'humor i el distanciament. El millor títol, cal admetre-ho, era el d''El Periódico': "La venganza de Villabajo". Té una sonoritat en castellà magnífica. També a 'La Vanguardia' es miraven l'anècdota amb una certa compassió. I a 'El Punt Avui' i l'ARA el Fairy era objecte de desig dels columnistes més irònics.

Em fascina com el judici necessita aquests elements anecdòtics per bastir la seva narrativa. Em sembla un símptoma de la debilitat dels relats acusatoris. Que calgui recórrer al Fairy vol dir que no hi ha un reguitzell d'informes mèdics que evidenciïn la "gran violència" de què parlen 'La Razón' i companyia. Seguim el judici en directe, però temem que la sentència tingui poca relació amb el que hem pogut veure a la sala.