El Suprem condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó per sedició i malversació

Madrid/BarcelonaSegueix en directe les reaccions a la sentència del Procés

Manuel Marchena i els altres sis membres del tribunal del Procés passaran a la història com els magistrats que van qualificar judicialment els fets del setembre i l’octubre del 2017 com un delicte de sedició, atribuït a nou persones -consellers del Govern, líders socials i la presidenta del Parlament- que conformaven un “concert” per cometre’l. Els, segons ells, responsables del 20-S i el referèndum de l’1-O van rebre ahir la condemna del Tribunal Suprem, amb penes de presó de fins a 13 anys per a Oriol Junqueras; 12 per a Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa; 11 i mig per a Carme Forcadell; 10 i mig per a Joaquim Forn i Josep Rull, i 9 per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila van ser condemnats només per desobediència. Unes dures penes de privació de llibertat que marcaran l’actualitat dels pròxims dies i setmanes per la voluntat de la dreta espanyola de forçar-ne el màxim compliment, davant la possible flexibilitat que pugui mostrar l’àrea d’institucions penitenciàries de la Generalitat. De moment, el Suprem va rebutjar ahir la petició de la Fiscalia d’obligar els condemnats a presó a complir la meitat de la pena abans d’obtenir el tercer grau.

Però, més enllà de la repercussió de les condemnes de presó que imposa el tribunal per a un exvicepresident del Govern, cinc consellers, una expresidenta del Parlament i dos líders de la societat civil, la sentència traspassa els murs de la mateixa institució, definint què va ser el Procés. En aquest sentit, no només impacta de manera directa en les causes que estan a punt de jutjar-se en altres tribunals -com ara la del major dels Mossos-, sinó que supera la jurisdicció espanyola i tindrà un recorregut a Europa, via els recursos que es presentin a Estrasbug o el futur dels polítics exiliats. De fet, el Suprem destina una quarta part de la sentència a la resolució de les vulneracions de drets i és especialment prudent a l’hora de narrar els fets provats, que ocupen tan sols una trentena de pàgines de les 493 que té la sentència.

La qualificació dels fets ha acabat finalment en sedició i no en rebel·lió, que és l’acusació que va promoure la Fiscalia i que va donar per bona el jutge instructor, Pablo Llarena. És la que li va permetre suspendre com a diputats al Parlament els processats, una mesura que ahir es va veure obligat a aixecar per dictar l’ordre de detenció europea i internacional contra Carles Puigdemont per sedició i malversació. La tesi del govern de Pedro Sánchez, que va forçar un canvi en l’acusació de l’Advocacia de l’Estat -fins llavors alineada amb la rebel·lió-, és la que ha acabat convencent els magistrats, fet que dibuixa una incògnita expressada ahir fins i tot per Rosa María Seoane, la lletrada que va defensar la sedició. Què hauria passat si ningú hagués acusat per aquest delicte?

Violència puntual

Més enllà d’aquest hipotètic escenari, la certesa és que el tribunal presidit per Marchena va descartar que el Procés s’acompanyés d’una violència “instrumental, funcional i preordenada” per aconseguir la independència. Tot i assegurar que es van produir episodis violents, els jutges descarten la rebel·lió per dos motius: el primer és que no va existir aquesta violència imprescindible com a part integrada al pla, i l’altre que els actes i iniciatives dels acusats van ser “absolutament insuficients” per derogar la Constitució o fer la República. “La conjura va ser definitivament avortada amb la mera exhibició d’unes pàgines del Butlletí Oficial de l’Estat que publicaven l’aplicació de l’article 155”, destaca el tribunal. Els magistrats s’estenen en subratllar la “insalvable contradicció” de declarar la independència i suspendre-la per negociar amb l’Estat. Una demostració, afegeixen, que els acusats ostentaven un “fingit lideratge” sobre una “il·lusionada ciutadania” i que proposaven una “quimera” basada en un “ dret a decidir que havia mutat en un atípic dret a pressionar ”.

El fet que els magistrats utilitzin el mecanisme del 155 o del TC com a prova que la violència no va ser sostinguda i que n’hi va haver prou amb aquestes eines per frenar el pla dels acusats planteja una contradicció: ¿si aquests mecanismes van aturar el pla, només s’hauria de condemnar una conspiració o una temptativa? El tribunal argumenta que no és necessari que es produeixi la “lesió”, sinó que n’hi ha prou amb el “perill” que això succeeixi, i ho veuen provat amb les dificultats en els escorcolls del 20-S i l’obstrucció a les forces policials l’1-O.

El testimoni Fernàndez

En aquest punt, la sentència destaca la declaració “ostensiblement inequívoca” de l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, que va parlar de l’estratègia d’Escoles Obertes per ocupar els col·legis, va manifestar que va comunicar a binomis de mossos que els negarien el pas i va descriure la formació de murs humans per fer inviable la prohibició del TSJC. El més controvertit de la tesi, però, és que aquests actes, que podrien incardinar-se en la desobediència civil, els fan encaixar en la sedició per “l’aixecament multitudinari, generalitzat i projectat de manera estratègica” arreu del territori català. N’hi ha prou amb actituds “intimidatòries, amenaçadores i injurioses” per alimentar l’“hostilitat” que requereix el concepte “tumultuari”, fet que obre la porta a catalogar en la sedició accions recurrents com l’aturada de desnonaments.

Més enllà de l’existència o no de violència, la sentència basa la condemna en l’existència d’una actuació “concertada” dels acusats per declarar la independència, de manera que dona per bo un dels principals arguments de les acusacions, i també de la Fiscalia. De fet, la sala fa seva la idea de l’existència de diferents “fulls de ruta” que van marcant l’actuació dels acusats, començant pel de l’ANC del 2015, l’any en què la sala fixa l’arrencada del Procés. A l’hora de definir el paper de cada processat, la sentència marca diferents rols: el del Govern, el del Parlament i el de les entitats. El tribunal situa els membres de l’executiu català com la peça clau per a l’organització de l’1-O, amb Junqueras com a líder. Destaca el paper que s’atribueix al Parlament i a Forcadell, que es consideren peces angulars del pla concertat. Segons el Suprem, la tramitació de les lleis de desconnexió és la clau que dona una “aparent cobertura jurídica” a la resta d’actuacions i facilita que es materialitzin.

Per acabar, la sala atorga als Jordis el lideratge de la mobilització social, especialment pel que fa al 20-S. En aquest punt el tribunal va més enllà fins i tot de la tesi de sedició que plantejava l’Advocacia de l’Estat. En el seu informe final, Seoane va excloure el 20-S del delicte de sedició i el va definir com una manifestació de protesta. Per contra, la sentència l’eleva a la categoria de sedició, al mateix nivell que l’1-O.

Malversació d’1,9 M€

Els magistrats també donen per provada la malversació i s’abonen a la tesi dels pèrits del ministeri d’Hisenda que van argumentar al judici que el perjudici a les arques públiques es produeix en el moment en què s’ha contractat una obligació amb el proveïdor, independentment de si el servei s’acaba prestant. El Suprem determina que es van gastar almenys 1,9 milions d’euros per a l’1-O. Però, tot i l’existència d’un pla concertat, només atribueix la responsabilitat en aquest àmbit a Junqueras, Romeva, Turull i Bassa. En canvi, exonera d’aquest delicte Borràs, Mundó i Vila.

Ara bé, el Suprem deriva l’apartat de la causa que es refereix a la malversació al Tribunal de Comptes, perquè determini si cal que els condemnats abonin els diners, com ja va passar en el 9-N, i obre així un nou front que transcendeix els murs del Suprem.

La JEC prohibeix llistes amb condemnats

La sentència del Tribunal Suprem que condemna els líders del Procés a penes de presó d’entre 9 i 13 anys també inclou penes d’inhabilitació per a càrrecs públics. Tenint en compte la sentència, la Junta Electoral Central (JEC) va resoldre ahir que els polítics catalans condemnats no podran concórrer a les eleccions generals del 10 de novembre. La decisió afecta Esquerra, que té Oriol Junqueras com a cap de llista al Congrés i Raül Romeva com a candidat al Senat; i JxCat, que ha situat Joaquim Forn com a número u per Girona, Jordi Turull per Lleida, Josep Rull per Tarragona i Jordi Sànchez per Barcelona. Davant la consulta de la Junta Provincial de Barcelona, la JEC conclou que els sis líders polítics “hauran de ser exclosos” de les llistes. La JEC demana a ERC i a Junts per Catalunya que els substitueixin “en un termini breu” de temps, atès que les candidatures a les eleccions han de ser proclamades avui mateix. Si no els substitueixen, la JEC els exclourà automàticament i les llistes correran.

Sentència del Judici al Procés