La sentència revifa l’interès de la premsa internacional pel Procés

BarcelonaSegueix l'última hora de les reaccions a la sentència al Procés del Tribunal Suprem

La premsa internacional destacava ahir la condemna a presó dels líders polítics catalans. Corresponsals de diversos mitjans estrangers admeten que l’interès mediàtic del Procés s’ha apaivagat els últims mesos o fins i tot anys. Però la condemna d’ahir torna a posar els ulls del món sobre Catalunya.

Raphael Minder

‘The New York Times’ (EUA)

Per al corresponsal a Espanya del New York Times, Raphael Minder, que porta nou anys a Madrid, la sentència no és “cap sorpresa”. “No crec que ni els mateixos condemnats esperessin tenir molt menys temps de presó”, assenyala Minder, tenint en compte sobretot que “la Fiscalia demanava 25 anys i que les imputacions s’han mantingut fins al final”. Minder ha seguit de prop el judici, tot i que no de forma diària, i hi ha assistit personalment fins a tres ocasions, per això insisteix que “res del que s’ha dit els últims quatre mesos” feia preveure una sentència diferent.

Sandrine Morel

‘Le Monde’ (França)

Els fets del 2017 es van seguir amb atenció a França, primer el referèndum i després “el serial” de la fugida de Carles Puigdemont a Bèlgica, que es veia “quasi de pel·lícula”, diu la corresponsal de Le Monde a Espanya, Sandrine Morel. Ara, però, “l’interès ha baixat molt”, apaivagat pel temps i per altres qüestions “més calentes”, com el Brexit. Morel va haver de córrer ahir per redactar la notícia sobre la sentència, ja que el diari francès es publica al migdia. Després de treballar des de Madrid tot el matí, va agafar un tren a Barcelona a la tarda per cobrir les protestes. Tot i ser una “sentència esperada”, Morel destaca que “les penes són més altes del que preveien les filtracions”. Un fet que podria renovar l’interès internacional per la qüestió, com també podrien fer-ho les “conseqüències polítiques”. És a dir, “si [la sentència] reforça la ruptura emocional entre Catalunya i Espanya o si, per contra, tanca l’etapa judicial per obrir finalment el diàleg polític”.

Stephen Burgen

‘The Guardian’ (Regne Unit)

Ahir al Regne Unit tothom estava preocupat pel Brexit i pel discurs que va fer la reina al Parlament. Però a la web del Guardian la notícia de la sentència del Suprem espanyol va ser la més destacada durant força estona. Stephen Burgen parla català i escriu per a aquest diari des de Barcelona, mentre que el seu company Sam Jones cobreix la informació general des de Madrid. “Les penes s’han rebut molt malament, tant la gent que simpatitza amb la independència com la que no: hi ha la percepció que [la sentència] és injusta i desproporcionada”, apunta Burgen. El corresponsal explica que amb el referèndum escocès del 2014 i l’1-O el 2017 “hi havia molt d’interès de l’opinió pública britànica en Catalunya, però el fet que no hi hagi hagut grans canvis els últims any ha fet baixar l’atenció”. “Espanya té un problema, perquè aquesta sentència es veu exagerada i cruel. Però tampoc hi ajuda que entre els acusats no hi hagi cap mea culpa, perquè no és cert que no van fer res”. El mateix diari britànic publicava ahir una carta oberta del president Carles Puigdemont i també un editorial sobre Escòcia en què opinava que “els empresonaments draconians són una vergonya per a Espanya” i en què emplaçava Madrid i Brussel·les “a fer alguna cosa per resoldre-ho”.

Aiman Zoubir

Al-Jazeera (Món àrab)

“Per al món àrab, Catalunya sempre és important, per proximitat i perquè hi ha alguns paral·lelismes i problemàtiques comuns”, explica el corresponsal d’Al-Jazeera a Espanya, Aiman Zoubir. D’entre els paral·lelismes, destaca el referèndum d’independència dels kurds de l’Iraq, que va coincidir en el temps amb el de l’1-O català. “Estem destacant la sentència com una de les principals notícies: hem desplaçat un equip a Barcelona i estem connectant en directe i publicant reportatges”, explica. Tot i que la sentència no ha sigut cap sorpresa, Zoubir veu “rellevant que la resolució del Suprem hagi acabat amb la principal teoria de la Fiscalia, la de la rebel·lió”, i posa en relleu que, “tot i que les sentències són molt dures, no tanquen la porta a una sortida, per exemple en forma de la concessió del tercer grau penitenciari”. “També veiem que des de l’independentisme català no hi ha una voluntat de confrontació, hi ha protestes, però ganes de passar a una nova fase”.

Ute Müller

‘NZZ’ (Suïssa)

“La sentència ha sigut bastant dura i això crec que ha tingut impacte en la població suïssa”, assegura la corresponsal a Espanya del diari suís NZZ, Uta Müller. “Als polítics se’ls pot inhabilitar, però ficar-los a la presó és una decisió que molts no entenen”, diu. La periodista relata que el procés català va començar a interessar els seus lectors el 2017. “L’1-O i tot el que va venir després, tant l’aplicació de l’article 155 com l’exili i l’empresonament dels polítics, es va seguir moltíssim. És cert que després aquest interès ha baixat, però ara amb la sentència ha tornat a pujar”, diu Müller, que considera que el seguiment continuarà sent alt perquè “és un tema que políticament no està resolt”. Müller lamenta que la situació a Catalunya tornarà a marcar les eleccions espanyoles. Segons ella, serà una “pena”, perquè “són temes que no hi haurien de tenir gaire a veure”.