Les altres causes del Procés: 90 càrrecs, excàrrecs i ciutadans pendents dels tribunals
En tres mesos es jutjarà el president Quim Torra, el major dels Mossos i la mesa del Parlament
Barcelona[Segueix l'última hora de la sentència del Tribunal Suprem al Procés amb totes les reaccions]
Més enllà de la condemna per sedició per a un exvicepresident del Govern, una expresidenta del Parlament, cinc exconsellers i els líders de dues entitats civils, la sentència del Tribunal Suprem és la primera d’un conjunt de causes judicials relacionades amb el Procés que en l’actualitat tenen sota la lupa de la justícia noranta càrrecs, excàrrecs i ciutadans. El pronunciament de la instància judicial més alta d’Espanya està destinada a influir d’una manera determinant en el desenllaç d’aquestes altres causes judicials, començant pel futur de l’expresident Carles Puigdemont i la resta d’exconsellers exiliats, pel judici als membres sobiranistes de la Mesa del Parlament, del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a l’Audiència Nacional i del propi president de la Generalitat, Quim Torra, que serà jutjat per desobediència el proper 18 de novembre per mantenir els llaços grocs als edificis públics, tot i l’ordre de la Junta Electoral Central.
De fet, en el cas del futur dels exiliats, el magistrat que portava la causa del Procés, Pablo Llarena, ja ha emès una euroordre de detenció per l'expresident Puigdemont pels delictes de sedició i malversació, en base a les argumentacions de la sentència. Es tracta de moment de l'única petició d'extradició perquè el magistrat prefereix estudiar a fons l'argumentació de la sentència abans de decidir emetre més ordres de detenció contra la resta de polítics exiliats i per quins delictes.
El relat dels fets que fa la sentència també influirà en la macrocausa del jutjat 13, la base de la investigació que després ha arribat al Tribunal Suprem i que ha derivat en el seu pronunciament, així com en la investigació contra dues figures a qui les acusacions donen un paper angular en l’organització i el finançament de l’1-O, l’exnúmero 2 d’Economia, Josep Maria Jové i l’exsecretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. Això sense comptar amb la influència que pot tenir en les causes obertes per les càrregues policials de l’1-O, contra un centenar de policies espanyols i de guàrdies civils a tota Catalunya.