Un precedent que limita el dret a la manifestació

Barcelona[Segueix aquí totes les reaccions a la sentència del Tribunal Suprem contra el Procés]

La sentència del Procés no només condicionarà el futur dels presos polítics i dels altres dirigents o càrrecs dels Mossos processats pels fets de l’octubre del 2017, sinó que limita una sèrie d’accions que fins ara quedaven emparades en drets fonamentals, com els de manifestació o expressió. Experts en dret consultats per l’ARA afirmen que el Tribunal Suprem ha fixat un incert precedent de cara al futur, i dos d’ells consideren que la condemna per sedició obre la porta a la criminalització d’altres protestes.

“Les llibertats d’expressió i manifestació es veuen retallades, sense cap mena de dubte”, afirma Josep Pagès, professor de dret constitucional de la UAB, que es fixa sobretot en la condemna dels Jordis per la concentració davant de la conselleria d’Economia del 20-S. “En comptes de donar lloc a un delicte de desordres, dona lloc a un delicte d’una entitat exponencialment diferent, amb una càrrega penal molt més forta”, argumenta. Al seu parer, el delicte de sedició és un “residu de règims no democràtics en el Codi Penal”, i recorda que no existeix en altres ordenaments democràtics.

Aquest últim apunt també el fa el professor de dret de la UPF Josep Lluís Martí, que alerta que fets com els del 20-S i l’1-O, que fins ara quedaven “protegits” dins del dret a protesta, ara quedaran “reconeguts com a constitutius d’un delicte de sedició”. Un delicte que, en el cas de les condemnes més severes (d’entre 10 i 15 anys), és “comparable” al d’un homicidi, destaca. “El delicte de sedició pràcticament no s’havia aplicat. En total hi havia quatre sentències entre els anys 80 i els 2000, i ara ens trobem que ha creat jurisprudència, i delimita així els límits dels drets a manifestació i protesta”. S’hi suma la portaveu a Catalunya de Jutges per a la Democràcia, Montserrat Comas.

L’opinió dels experts consultats, però, no és unànime pel que fa als efectes d’aquesta jurisprudència. Comas, de fet, considera que “no és traslladable a altres conflictes socials i polítics” perquè el Suprem ha emmarcat la sedició en el marc d’un pla per “aconseguir la independència”. Així, recorda que en les últimes setmanes, quan els ciutadans han “desbordat les forces de seguretat” per aturar un desnonament, no s’ha obert cap causa penal. “Entenc que puguin saltar les alarmes per l’abast que pugui tenir el precepte en el futur, però crec que cal contextualitzar-ho”, resol.

Pagès i Martí, en canvi, es mostren convençuts que els efectes poden anar més enllà, tant en el cas de desnonaments com en el de l’encerclada al Parlament del 2011 -pendent d’un recurs al Tribunal Constitucional- o fins i tot en protestes com les d’ahir a l’aeroport del Prat. “Quins són els límits de la protesta perquè no sigui sedició? Han quedat esborrats”, afirma Pagès. “El tribunal diu que els fets del 20-S i l’1-O eren generalitzats i massius, que tota la comunitat hi estava implicada i que hi havia escenes de por. Els talls i les protestes d’avui [ahir] també són generalitzats i massius, i si hi ha aldarulls pot haver-hi alguna escena de por per càrregues policials o el llançament d’alguna pedra”, afegeix Martí, que alerta que el Suprem ha establert ara un marge d’interpretació dels fets.

El professor de la UPF apunta que aquesta dinàmica podria arribar a afectar actes de desobediència civil, sovint associats a “multes o, en el pitjor dels casos, penes d’un o dos anys de presó”. La sentència, conclou, són “males notícies des del punt de vista democràtic”.