FACT-CHECKING

Jordi Sànchez, al fiscal: "La seva actitud no és la mateixa que la de l'escrit d'acusació"

Javier Zaragoza afirma que les manifestacions abans del 20-S formaven part de l'"exercici d'un dret" i l'exlíder de l'ANC li recorda que el ministeri fiscal sí que les qüestiona en l'escrit

Anna Mascaró
i Anna Mascaró

BarcelonaEl judici al Procés, en directe

"No li preguntaré per totes les manifestacions, concentracions, que vostès fan entre 2015 i 2017, perquè forma part de l'exercici d'un dret, per això em centraré en el 20-S". Amb aquestes paraules el fiscal Javier Zaragoza ha arrencat la part de l'interrogatori a Jordi Sànchez sobre la manifestació que, al seu entendre, fonamenta la pretesa violència del moviment independentista. A continuació, l'expresident de l'ANC ha respost a Zaragoza agraint-li aquestes paraules les quals, ha denunciat, no casen amb l'escrit d'acusació del propi ministeri fiscal. "Aquesta no és l'actitud del ministeri fiscal en l'escrit d'acusació, on hi ha diverses referències o apartats on sembla qüestionar-se d'una manera molt evident el que han estat mobilitzacions absolutament pacífiques en l'estricte exercici del dret a la manifestació i a la protesta", ha assegurat. "Estic en aquest tribunal per haver estat president de l'ANC", ha lamentat.

Cargando
No hay anuncios

En les conclusions provisionals de l'escrit d'acusació que la fiscalia va presentar al Tribunal Suprem, se citen tres potes en el moviment independentista: la parlamentària, l'executiva i la social. Respecte a la social, s'afirma que "ANC i Òmnium desenvolupaven un paper crucial mitjançant la mobilització popular com a instrument de pressió per obligar l'Estat a capitular davant el naixement d'aquesta nova república". L'escrit considera que tant Sànchez com el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, "contemplaven la utilització de tots els mitjans que fossin necessaris per arribar a l'objectiu, inclosa la violència", i afirma que ho pretenien fer "valent-se de la força intimidatòria que representaven, d'una banda, l'actuació tumultuària desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes per ells".

Tot i que és cert que l'escrit de Fiscalia se centra especialment en les mobilitzacions del 20-S per fonamentar la seva acusació, també és veritat que el ministeri parla de múltiples manifestacions en un relat cronològic amb el qual argumenta la voluntat d'ANC i Òmnium d'arribar a la "violència" per aconseguir la independència en un últim extrem.

Cargando
No hay anuncios

Així, l'escrit parla de les mobilitzacions de la Diada de 2014, 2015 i 2016. En aquesta última, cita Jordi Sànchez i l'acusa d'haver animat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a desobeir el TC si la sancionava per permetre la votació parlamentària que obria la porta a un referèndum. En el mateix sentit, cita una altra manifestació, del 13 de novembre de 2016, i afirma que Sànchez va mostrar un "nul reconeixement del poder judicial", va avisar que "Catalunya no romandria indiferent davant les ordres de detenció o davant els judicis a càrrecs electes". En el mateix sentit, cita la manifestació del 6 de febrer de 2017 contra la celebració del judici oral per la consulta del 9N i afirma que "es va expressar" en aquestes mobilitzacions que "els ciutadans tenien l'ocasió de demostrar que estaven disposats a fer sacrificis personals", així com que "s'havien acabat les manifestacions festives".

A continuació, l'escrit es refereix a la manifestació de l'11 de juny de 2017, i cita Sànchez per haver "llançat una advertència al govern d'Espanya en declarar que la única manera d'impedir el referèndum era portant a terme actes impropis", perquè "la voluntat de la gent era seguir endavant i no fer marxa enrere". També parla de la Diada de 2017, en què Sànchez va "proclamar que només devien obediència al Parlament".

Cargando
No hay anuncios

En aquest relat cronològic, i abans de parlar de les manifestacions del 20 de setembre, l'escrit d'acusació de la fiscalia afirma que, amb la proximitat de la celebració del referèndum, ja no n'hi havia prou amb la "desobediència i la legislació paral·lela: era precís oposar-se -amb tots els mitjans al seu abast, inclosa la violència en cas extrem- al compliment de les ordres judicials encaminades a impossibilitar la celebració d'un referèndum". En la mateixa línia, parla de l'aparició "estelar" de Sànchez i Cuixart, que van "començar a jugar un paper tan rellevant en el pla rebel que gairebé van desplaçar amb el seu domini de les mobilitzacions l'actuació dels mossos".

No és fins aquest punt en què introdueix les mobilitzacions del 20 de setembre, que titlla de "successos violents", i afirma que tant Sànchez com Cuixart "van acceptar la deriva violenta que es pogués produir en les mobilitzacions quan van incitar els partits de la secessió a mobilitzar-se al carrer i oposar-se a les forces i cossos de seguretat".