Sánchez pressiona amb eleccions en ple judici

Madrid / BarcelonaEl judici als presos polítics, en directe

L’antic convent de les Salesas, seu del Tribunal Suprem, ja és l’endosfera de la política espanyola i catalana. El judici als líders del Procés, que arrenca aquest dimarts, converteix aquest punt cèntric de la ciutat de Madrid en el nucli magmàtic que farà moure la Terra als peus dels dirigents públics. La vista s’inicia amb les qüestions prèvies, però deixarà en els pròxims dies les imatges de més voltatge polític i càrrega sentimental per a bona part de la població catalana en anys. Veurem els presos polítics i els altres acusats relatant, per primer cop en audiència pública, la seva versió de les setmanes convulses que van precedir i seguir l’històric primer d’octubre del 2017, en què van contribuir a posar urnes, motiu pel qual s’enfronten a penes de fins a 25 anys de presó, acusats de rebel·lió, malversació i desobediència.

Dues hores després que Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva arribin en un furgó policial al Suprem des de les presons de Soto del Real i Alcalá-Meco, i que els tres acusats que estan en llibertat, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, ho facin des de Barcelona, al Congrés de Diputats començarà el ple que pot precipitar la convocatòria d’eleccions a Espanya, i l’obertura d’un nou cicle polític plagat d’interrogants. La votació de les esmenes a la totalitat dels pressupostos generals de l’Estat, presentades entre altres pels partits independentistes, acostaran la data de les eleccions. Tant, que podrien ser el 14 d’abril, segons va deixar córrer dilluns l’entorn de Pedro Sánchez, a través de l’agència oficial Efe, en un moviment destinat a afegir pressió als independentistes perquè admetin la tramitació dels comptes. El president espanyol adverteix amb una data electoral en ple judici i ja pren posicions davant la sacsejada que pot suposar el procés judicial, especialment per a ell, que travessa un dels moments més delicats: l’oposició de dretes està encesa en la crítica per la seva aproximació al diàleg amb els independentistes que, per postres, ja no li són aliats parlamentaris.

La plaça de la Villa de París, on hi ha el Suprem, estava diumenge esquitxada de banderes espanyoles dels manifestants que van acudir, en un nombre més baix del previst, a la concentració que van convocar les tres dretes i el seu potent altaveu mediàtic. Ciutadans, el PP i Vox volen convertir la llarga precampanya que s’iniciarà amb el judici i la votació de les esmenes als comptes en un plebiscit sobre la política de desglaç de Sánchez. I el president espanyol vol aprofitar el sobreescalfament del nacionalisme espanyol per recollir, sense concessions, els necessaris vots independentistes al Congrés.

Tant el PDECat com ERC han descartat retirar les seves esmenes a la totalitat dels comptes per l’amenaça d’eleccions. Els dos partits, implicats políticament i emocional en el judici, estaran més pendents de la pantalla connectada a la vista dirigida per Manuel Marchena que dels arguments de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per convèncer-los que votin els pressupostos. Però són igualment conscients que el resultat d’unes eventuals eleccions espanyoles pot ser determinant per al futur polític de Catalunya, que es juga l’autogovern, especialment en cas de victòria dels que fa dos dies desfilaven a les portes del Suprem camí de la concentració de Colón.

A més d’amenaçar amb eleccions, Sánchez va marcar dilluns el nou terreny de joc, posant al mateix sac els independentistes i les tres dretes per voler tombar els comptes. La dinàmica de les primàries, el tots contra Sánchez: aquest és el marc que vol el president espanyol, decidit a escriure un capítol més del seu 'Manual de supervivencia'.

El ‘momentum’ de Torra

L’independentisme no va creure’s l’amenaça de l’entorn de Sánchez i va menystenir la possibilitat d’eleccions a l’abril. El rebuig als comptes és gairebé un fet -tot i que hi ha veus dins d’Esquerra i PDECat que encara desitgen un canvi de criteri de les seves direccions, que ningú s’atreveix a descartar del tot-, tota la maquinària està centrada en el judici: primer, en donar la veu als presos i fer servir l’altaveu exterior per denunciar la repressió; després, en preparar la resposta a la sentència condemnatòria, que la majoria dona per descomptada.

De moment, la reacció política al judici és una incògnita, més enllà de les crides del president de la Generalitat, Quim Torra, a donar una “resposta democràtica” a tot allò que no sigui una absolució. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Torra va insistir ahir que quan hi hagi la sentència portarà una “proposta d’autodeterminació” al Parlament. Sota aquesta fórmula s’hi amaguen diferents propostes entre les quals ni tant sols l’entorn del president té clar quina és la bona. Descartades les eleccions com a primera reacció (“no m’ho he plantejat”, va dir), els escenaris estan oberts: des de tornar a posar sobre la taula la investidura de Carles Puigdemont fins a refermar la declaració d’independència del 27 d’octubre, a més mobilitzacions que posin pressió a l’Estat. Sigui quin sigui l’escenari, Torra segueix plantejant un momentum que ha de venir combinat per la unitat política i les mobilitzacions de la societat civil.

La primera, malgrat que el judici generarà imatges d’unitat independentista -avui mateix la primera, de tots els partits i entitats sobiranistes, davant el Tribunal Suprem-, queda per ara lluny. En la segona, s’haurà de veure la resposta del carrer: la societat civil prepara una nova onada de mobilitzacions a Barcelona, Madrid i Europa per denunciar el que considera una repressió indiscriminada.

El Suprem comença aquest dimarts una causa que va molt més enllà de l’acusació a 12 dirigents independentistes. El govern espanyol estarà pendent del tribunal i de com queden els equilibris que l’han sostingut des de la moció de censura, instal·lat en la fragilitat pel previsible fracàs dels comptes, les mobilitzacions, l’escalada verbal de l’oposició i els avisos d’avançament electoral. Tot quedarà a l’expectativa del que passi al Suprem. És l’hora que parlin els presos.