Rull defensa que és possible un referèndum dins la Constitució si hi ha "voluntat política"

MadridSegueix el judici al Procés en directe

Tercer dia de declaracions i cinquè de judici, amb la intenció del tribunal de prémer l'accelerador per acabar els interrogatoris tan aviat com sigui possible. Havent-se marcat dimarts vinent com la primera data de compareixences de testimonis, Manuel Marchena desitjaria acabar amb els acusats aquest dijous, però ja ha insinuat que habilitarà dilluns per enllestir-los. El cara a cara de Josep Rull amb la fiscal Consuelo Madrigal i l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, ha sigut tens i ha obligat el president del tribunal, Manuel Marchena, a intervenir per advertir que no es produís debat sobre les preguntes i les respostes de l'acusat i les acusacions.

La jornada s'ha iniciat amb la declaració de Rull –s'ha negat a respondre a "l'extrema dreta" i ha lamentat que es vegi el català com una "amenaça"–, en la qual ha coincidit amb el seu company de files, Jordi Turull, interrogat dimarts, i ha defensat el projecte independentista com una via per "canalitzar la voluntat de la gent". "Quin mecanisme més clar que buscar un mandat democràtic a través d'unes eleccions plebiscitàries", ha assenyalat el diputat de JxCat, en referència al 27-S del 2015, i ha situat el referèndum com "l'element més bàsic" per expressar la voluntat popular i ha subratllat que "si hi ha voluntat, hi cap dins la Constitució". Ha insistit en aquesta tesi en l'última pregunta de l'advocada de l'Estat: "Si hi ha voluntat política, dins de la Constitució hi ha marge suficient per a un referèndum. Rajoy deia que ni podia ni volia. Però de poder, pot".

No ha sortit del guió marcat per Turull quan ha sigut preguntat per la declaració d'independència del 27 d'octubre, per bé que ha inclòs alguns adjectius nous a aquell gest del Parlament. "Era una declaració política, formal i solemne, però la força que té és de declaració de voluntat política", ha destacat Rull, que ha precisat que es va votar de manera "secreta" i que va votar que "sí". "Quan no s'utilitza la violència i es fa una declaració política d'independència, no és objecte de retret penal", ha afegit.

En la tònica de la sessió d'ahir dimarts, la Fiscalia ha optat per indagar en la suposada desobediència i la malversació de fons públics i ha preguntat a Rull sobre la disposició addicional 40 dels pressupostos, la partida pressupostària de poc més de sis milions d'euros dedicada a processos electorals, que l'exconseller ha admès que anava destinada al referèndum. "Era perfectament possible fer un referèndum entre l'Estat i la Generalitat", ha anotat Rull, que ha intentat matisar la seva resposta, diferent de la que havia donat Turull el dia anterior. "Jo no tenia consciència de fer cap tipus de desobediència", ha exposat, malgrat que la fiscal Consuelo Madrigal l'ha advertit que en aquell moment el Tribunal Constitucional ja havia suspès algunes resolucions parlamentàries com la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015.

Rull ha agafat el fil de les declaracions de Turull i Romeva i, tal com va disseccionar l'exconseller de la Presidència, ha recalcat la necessitat de "ponderar" la "legitimitat democràtica i l'imperi de la llei" per no "ignorar el principi democràtic". "El sistema ha de reflectir les aspiracions del poble", ha insistit. Amb l'objectiu de negar la imputació de desobediència en què s'ha centrat Madrigal, ha subratllat la desvinculació de la llei del referèndum aprovada en el maratonià ple del 6 de setembre del 2017 amb resolucions parlamentàries anteriors perquè la iniciativa legislativa és "independent". De fet, Rull ha reclamat l'"emoció" i l'"honor" que li va suposar signar la norma de l'1-O i ha lamentat que l'endemà el govern espanyol acudís per enèsima vegada al TC, òrgan judicial "mancat d'autoritat moral", segons ha afirmat l'exconseller.

Manifestacions "espectaculars"

L'obsessió de Madrigal per conèixer si el decret de convocatòria de l'1-O es va signar "tard" o "de matinada" per evitar el TC ha contrastat amb l'interès sobre els possibles fets que haurien d'acreditar la rebel·lió o la sedició. La fiscal ha preguntat a Rull si les mobilitzacions ciutadanes eren una de les potes del full de ruta signat el 30 de març del 2015, i ha indicat que en aquest document es catalogaven d'"espectaculars", mot que apareixia al full de ruta de l'ANC i no en aquest altre document. "¿L'existència de mobilitzacions cíviques, pacífiques i multitudinàries com les dels Onzes de Setembre han de ser objecte d'una pregunta en aquests termes?", s'ha preguntat Rull, cosa que ha motivat la intervenció de Marchena, que ha reiterat que els acusats no han de valorar la pertinència de les preguntes. El president del tribunal, tal com va fer amb Turull, ha intervingut diversos cops per advertir Rull que se cenyís a les preguntes de la fiscal i "no fes retrets". "No convertim el seu interrogatori en l'interrogatori del fiscal", ha advertit.

Una de les qüestions a què els exconsellers s'han compromès a coincidir en els seus interrogatoris és en desvincular-se de l'arribada del material electoral del referèndum. Turull ja va deixar clar aquest dimarts que no sabia res de la logística, malgrat estar convençut que hi hauria urnes. En els mateixos termes, Rull ha afirmat que va veure les paperetes per primera vegada el dia 1 d'octubre i ha assegurat desconèixer qui les va imprimir i encarregar. "Era una confiança en el meu país", ha apuntat el diputat de JxCat, preguntat per les seves declaracions en dies previs a l'1-O en les quals es mostrava convençut que arribarien les urnes als col·legis.

Tot i la participació col·lateral de Rull en l'organització de l'1-O, Madrigal ha volgut indagar en la malversació i ha tornat a treure l'acord de govern del 7 de setembre del 2017 en què tot el consell executiu assumia col·legiadament l'organització de l'1-O. "No hi va haver cap despesa", ha deixat clar Rull, que, preguntat per si tenia la voluntat d'assumir-ne si hagués calgut, ha respòs que sí i que haurien sigut els consellers els que haurien assumit l'última firma. "Però no trobaran res", ha puntualitzat, també preguntat per Unipost. A més, Rull ha recordat que el govern estatal va "neutralitzar l'autonomia" financera catalana amb el control dels comptes, una circumstància que s'ha convertit en objecte de debat entre l'acusat i la fiscal.

Una altra de les vies que la Fiscalia busca per acusar la malversació de fons públics és a través del departament d'Exteriors, sobre el qual aquest dimarts no va poder preguntar al seu titular, Raül Romeva, que només va contestar a la seva defensa. Madrigal ha dedicat moltes preguntes a l'acció exterior, el pagament dels viatges als observadors internacionals, les visites d'eurodiputats pel referèndum o les conferències de Carles Puigdemont –a qui Rull ha anomenat "president legítim"– i altres consellers, però Rull no ha volgut entrar en detall perquè no tenia a veure amb la seva conselleria.

La violència de la policia davant gent "pacífica"

Les possibles actuacions violentes també han cobrat protagonisme durant l'interrogatori i Rull ha mostrat la seva "condemna" a qualsevol "escrache", quan Madrigal ha preguntat sobre el suposat setge en diferents hotels on s'allotjaven agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional els dies previs a l'1-O. L'exconseller ha lamentat que alguns d'ells apareguessin amb porres al carrer i ja sobre l'1-O ha destacat la "desproporció" de la violència policial. "Mai m'hauria imaginat que la policia desplegués el nivell de violència que va desplegar davant de la gent absolutament pacífica", ha indicat en relació a la jornada de votació.

Rull s'ha fet ressò d'unes declaracions del fiscal general de l'Estat, aleshores José Manuel Maza, que va advertir: "No ens obliguin a anar més enllà de la llei". "Mai hauria pensat que aquesta amenaça s'hauria concretat a anar més enllà de la llei utilitzant violència", ha subratllat l'exconseller, que ha rebutjat el relat de "murs humans" de la ciutadania davant els col·legis electorals per "atacar" els cossos i forces de seguretat de l'Estat. En aquest sentit, ha negat saber res sobre les suposades lesions de més de 70 policies que li ha plantejat la fiscal.

Sobre el 20-S, ha evitat entrar en els detalls de la mobilització i s'ha cenyit a la declaració que Joaquim Forn va fer la setmana passada. "Malament la democràcia que omet als ciutadans el dret a poder protestar" sobre decisions judicials, ha lamentat. Madrigal li ha replicat: "Però les decisions dels jutges es recorren". Rull ha continuat censurant que en l'escrit d'acusació de la Fiscalia es parli de "tumults" i es coarti, al seu parer, el dret a la manifestació. I ha advertit en aquest sentit la fiscal que no la "satisfarà" cap de les seves respostes sobre aquest tema.

Per què no va atracar al port de Palamós el 'Piolín'?

Una de les explicacions més detallades de Rull ha sigut quan la fiscal li ha preguntat sobre per què la Generalitat no va permetre atracar el vaixell-hotel carregat de policies espanyols batejat com a 'Piolín' al port de Palamós. L'exconseller ha defensat que "els creuers són la joia de la corona" del port de Palamós i que hauria sigut una "irresponsabilitat" i una "hipoteca" per al port permetre que s'hi instal·lés un vaixell-hotel. Amb tot, ha insistit que no va ser ell qui va tenir l'última paraula, sinó els responsables del port, i que després li van comunicar que l'objectiu era allotjar forces de seguretat, que van acabar anant el 20 de setembre a Barcelona perquè la competència portuària és de l'Estat.