La participació col·lateral de Rull, Bassa i Borràs
Els tres interrogats avui apareixen per fets puntuals i anecdòtics en l’escrit de la Fiscalia
BarcelonaSegueix el judici al Procés en directe
En l’escrit d’acusació de la Fiscalia, els noms de Josep Rull i Dolors Bassa no hi surten més d’un parell de vegades. El de Mertixell Borràs, ni això. Tanmateix, el ministeri públic acusa els dos primers d’un delicte de rebel·lió i malversació de fons públics i Borràs d’un delicte de desobediència continuada i malversació pels quals declararan avui davant Manuel Marchena. Si alguna cosa uneix els tres acusats, a banda de ser exmembres del Govern i compartir “solidàriament” les decisions de l’executiu, és la participació col·lateral en l’organització del referèndum de l’1-O que s’evidencia al llegir l’escrit de la Fiscalia. Una participació col·lateral, però, que no es correspon amb les penes que se’ls reclama: 16 anys de presó i inhabilitació absoluta per als exconsellers Rull i Bassa i 7 anys de presó i 16 d’inhabilitació per a l’exconsellera Borràs. Què han fet, segons la Fiscalia, els tres acusats per demanar al tribunal que se’ls imposi aquesta condemna?
Una de les qüestions per les quals s’implica Josep Rull i que ja ha estat citada pel ministeri públic en els interrogatoris és la firma d’un full de ruta compartit, el 30 de març del 2015, entre CDC, ERC, Òmnium, l’ANC i l’Associació de Municipis per la Independència. En aquest escrit, en què Rull apareix com a signant -juntament amb Marta Rovira, Muriel Casals, Carme Forcadell i Josep M. Roigé-, s’estableix que els comicis del 27 de setembre del 2015 s’interpretaran com unes “eleccions plebiscitàries” i que si les candidatures sobiranistes guanyen les eleccions es concebrà com un “pronunciament favorable” a la independència. S’hi afegia que a partir de llavors, en un termini de deu mesos, s’havia d’elaborar un text constitucional i sotmetre’l després en un referèndum. Aquest text, que va ser la base per elaborar el programa electoral de Junts pel Sí, és el que segons la Fiscalia demostra la “concertació” de partits i entitats sobiranistes per aconseguir l’objectiu polític de la República. Tanmateix, com es demostra quatre anys després, el Govern no va seguir aquest full de ruta: tot va canviar la tardor del 2016, quan, arran de les negociacions amb la CUP pels pressupostos, l’expresident Carles Puigdemont va assumir el “referèndum o referèndum” en la qüestió de confiança al Parlament. L’altre fet que se li imputa a Rull, ja com a conseller de Territori i en plena tardor del 2017, és haver impedit l’amarrament d’un vaixell per allotjar agents de la Policia Nacional al port de Palamós i diverses declaracions: un tuit en què agraïa el compromís de la gent de Terrassa per passar la nit a l’Escola Lanaspa, un punt de votació, o dir en una entrevista que la mobilització ciutadana era “la garantia més important” per a l’1-O.
El paper de les exconselleres
L’acusació que sosté la Fiscalia contra Bassa se centra en els locals del departament de Treball que es van utilitzar com a centres de votació, a més d’“invitar” els treballadors de la Generalitat a fer vaga el 3-O. Els fets que recauen sobre Borràs, exconsellera de Governació, són encara menys importants. De fet, l’escrit no fa menció de cap actuació concreta i només la cita per dir que era membre de l’executiu i anuncia els delictes i les penes que li demana. Borràs va ser responsable de processos electorals fins al juliol del 2017 -va iniciar un concurs per a les urnes que va quedar desert-, però després va traslladar les competències a l’exvicepresident Oriol Junqueras. Avui defensaran que no han comès cap delicte, ni de manera col·lateral.