El Suprem afluixa el ritme un mes després

MadridEl judici al Procés va complir aquest dimarts un mes amb un horari i una tensió a la sala diametralment oposats als del primer dia. Manuel Marchena ha deixat de tenir pressa, ha abaixat el ritme de les sessions diàries -la d’ahir només va durar una hora i mitja entre matí i tarda- i el tribunal no s’acaba d’aclarir sobre la importància de l’ordre de les declaracions. Una vegada i una altra, amb cara de sorpresa per la manca de previsió, els magistrats topen amb interrogatoris frustrats perquè els testimonis ja estan imputats en altres jutjats. La disgregació de les causes està complicant la vida a les acusacions, que malden aquesta setmana per provar la malversació. S’han hagut d’aferrar a vincles menors i factures no pagades davant d’un relat en què no hi ha ni una xifra exacta dels diners que presumptament l’administració hauria pogut malversar l’1-O.

Les acusacions només han comptat fins ara amb la declaració clau i extensa d’un testimoni imputat: el comissari dels Mossos Emili Quevedo, responsable de planificació durant el dispositiu del referèndum, investigat en un jutjat de Cornellà de Llobregat. Tota la resta d’imputats que s’han acollit al dret a no declarar -gairebé una desena- estan sent investigats al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona.

Aquesta causa està monopolitzant bona part del relat del judici al Suprem: de l’origen dels informes de la Guàrdia Civil -està previst que d’aquí dues setmanes declari el cap de la policia judicial a Catalunya, Daniel Baena-, passant pel document Enfocats, trobat en l’escorcoll a casa de Josep Maria Jové -que està citat per testificar dijous- i acabant per molts dels investigats per la publicitat institucional del referèndum.

Les declaracions de testimonis han anat de més a menys. Si bé la Fiscalia va començar tenint problemes per provar la rebel·lió en el bloc de testimonis polítics, va trobar en l’equip d’Interior del govern de Mariano Rajoy un bon aliat, sumat a la referència a una “escalada de violència” del 20-S a l’1-O de l’excomissari general d’informació dels Mossos d’Esquadra Manel Castellví. Però sempre ha tingut entre les mans un relat d’oïdes. L’advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina, no s’ha cansat de preguntar on havien vist la presumpta violència. L’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo va haver d’admetre que tot ho va veure per la televisió o parlant personalment amb agents.

Tant Millo com el llavors número 2 d’Interior, José Antonio Nieto, i els responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, així com el coordinador del dispositiu policial l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, han carregat durament sempre que han pogut contra un personatge omnipresent a la sala: el major Josep Lluís Trapero. L’excap dels Mossos tindrà possibilitat d’explicar-se demà passat, tot i que la seva defensa no ha deixat clar si al final declararà o no, ja que ha de ser jutjat per rebel·lió a l’Audiència Nacional. Si la causa del 13 és un dels puntals en la investigació per la presumpta malversació, el paper dels Mossos és clau en el de la rebel·lió. Cal el suport d’un cos armat per impulsar-la, i la Fiscalia s’ha encarregat d’abonar el relat de la inacció de la policia catalana, sumat a intentar demostrar ingerències polítiques. Ha obviat, en canvi, els policies nacionals que estan sent investigats en diferents jutjats catalans.

Sense les veus del Diplocat

Passat un mes de judici, el Suprem ha entrat en una setmana marcada per les absències. Per demà estava previst el testimoni tant de l’exdelegat de la Generalitat a la UE Amadeu Altafaj com de l’ex secretari general del Diplocat Albert Royo per la contractació d’observadors internacionals durant l’1-O. Tots dos també estan investigats al 13 i no tenen intenció de declarar. També han demanat ajornar el testimoni previst per a la tarda dels responsables de les missions d’observadors internacionals el dia del referèndum: l’holandès Paul Sinning i la neozelandesa Helena Catt. Dijous, a més de l’interrogant de Trapero -citat a les 11 h-, està previst que tampoc declari Antoni Molons, investigat també al 13 per la publicitat del referèndum com a secretari de Difusió del Govern l’1-O.