Respondre o no a la Fiscalia: les diferents estratègies de les defenses en l'arrencada de les declaracions

BarcelonaSegueix el judici al Procés en directe

Les diferents estratègies de les defenses dels acusats de rebel·lió per organitzar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 s'han fet notar aquest dijous en l'arrencada de les declaracions amb Oriol Junqueras i Joaquim Forn. L'exvicepresident del Govern i líder d'ERC ha optat per respondre només a les preguntes del seu advocat i fer un al·legat polític en defensa del dret a l'autodeterminació i de denúncia de persecució política a l'independentisme. En canvi, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha decidit contestar a la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i la seva defensa. No ho farà, però, a l'acusació popular representada per l'extrema dreta de Vox. L'interrogatori ha començat amb la intervenció del ministeri públic, representat pel fiscal Fidel Cadena, on Forn ha refermat el seu compromís polític amb el referèndum de l'1-O però l'ha desvinculat dels Mossos d'Esquadra.

Abans del judici, les defenses i els presos van debatre sobre si podien acordar un criteri unitari. Els partidaris de no respondre a la Fiscalia, com ha fet Junqueras, consideraven que d'aquesta manera el relat sobre els fets d'octubre quedaria acotat al que fessin els independentistes. En canvi, els favorables a respondre el ministeri públic defensaven que era millor confrontar el relat dels fiscals contestant a les seves preguntes. Finalment, però, no hi va haver un acord i cada defensa ha optat per fer el que considerés més oportú. El líder d'ERC ha justificat la seva decisió per estar en una "situació d'indefensió", convençut que se l'acusa des de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox per les seves "idees i no fets".

Aquest enfocament, diferent, entre les defenses s'anirà reproduint al llarg del judici. Ja es va posar de manifest en l'inici de la causa amb les qüestions prèvies. En aquest cas, l'advocat de Forn, Xavier Melero, va optar per una intervenció més tècnica en comparació a la resta de defenses, qüestionant l'enfocament del delicte de rebel·lió que havia assumit l'instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. En canvi, l'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, o el de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, van optar per un to molt més polític, acusant l'Estat de perseguir les idees independentistes i el Tribunal Suprem d'actuar com a "salvador de la pàtria".

Marchena nega la petició de Vox de "valorar el silenci" dels advocats

D'altra banda, el president de la sala del Suprem, Manuel Marchena, ha fixat un criteri que marcarà les declaracions. Ha decidit que les acusacions no podran fer preguntes o al·legacions si els acusats s'acullen al seu dret de no declarar.

El representant de Vox ha demanat, després de la declaració de Junqueras, poder "valorar el silenci" que el líder d'Esquerra ha anunciat davant les preguntes de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox. Marchena ha rebutjat la petició de Vox per garantir, ha dit, el "respecte" dels processats de no respondre a les seves preguntes. Així doncs, Vox no podrà plantejar el seu relat si els líders independentistes decideixen no contestar.