La resposta dels bancs a la sentència: més efectiu als caixers catalans

BarcelonaSegueix en directe les reaccions i totes les accions a la sentència del Procés

Jordi Gual, president de CaixaBank, defugia la qüestió aquest dilluns a Madrid: "Com comprendran, em dec als meus accionistes, els meus clients i els meus empleats, i vetllem pel seu benestar financer". Un portaveu del Banc Sabadell era succint. "Cap comentari". Des del BBVA, el mateix: "Mai fem aquestes valoracions". Les grans entitats que operen a Catalunya responien així a l’hora de valorar la sentència a penes d'entre 9 i 13 anys de presó per als líders cívics i polítics jutjats al Tribunal Suprem.

Però aquesta no és l'única resposta dels bancs a la qüestió. Segons ha pogut saber l'ARA, les tres grans entitats de Catalunya (CaixaBank, el BBVA i el Banc Sabadell) s'han preparat per a una setmana que es preveu políticament agitada reforçant el volum d'efectiu que tenen als seus caixers automàtics i oficines. Tot i que les xifres exactes no són públiques, fonts financeres apunten que les sucursals dels bancs tenen un 25% més de diners disponibles del que tenen en una setmana normal.

Les veus consultades expliquen que la mesura "no és atribuïble a cap fet concret", però que volia preveure "situacions de bloqueig". Una altra font assenyala que "quan hi ha previsió de vagues o de mobilitzacions importants, o fins i tot festius, com al Nadal, es fan provisions d'aquesta mena". La situació concreta que es vol evitar, expliquen, és que talls del trànsit prolongats deixin les oficines sense liquiditat.

Aquest diari ha tingut accés a algun dels correus electrònics amb què el BBVA, entitat d'origen basc gestionada des de Madrid però la segona amb més quota de mercat a Catalunya, demana a les oficines que reforcin la petició de diners. "De cara a preveure possibles afectacions de trànsit que limitessin el servei que ens presten les empreses de transports de fons una vegada publicada la sentència del Procés, caldria mirar d'anticipar peticions d'efectiu a les oficines de cara a finals d'aquesta setmana i començaments de la propera", diu aquest correu intern. "S'hauria de deixar els caixers ben carregats aquest cap de setmana per evitar situacions de no servei als nostres clients", afegeix.

Pel que fa a la Caixa d'Enginyers, fonts de la cooperativa de crèdit explicaven que s'està estudiant si hi ha la necessitat d'aplicar aquesta mesura, que la resta d'entitats ja van adoptar durant la setmana passada.

La mesura vol prevenir la situació que es va donar després de l'1 d’octubre del 2017. En aquell moment es va produir un cert pànic financer, que es va traduir en retirades massives dels estalvis dels clients a les entitats amb seu a Catalunya. En moltes sucursals es van acabar els fons, una situació molt temuda per les entitats perquè pot posar en dubte la fortalesa d'un banc.

Un sector molt polititzat

La discreció de la reacció (també la Caixa d’Enginyers, que tradicionalment s’ha mostrat respectuosa amb el dret a decidir i ha fet declaracions en aquest sentit, evitava fer cap valoració) topa amb l'abrandada reacció que ha tingut el sector financer en altres moments clau del Procés. La més coneguda d’aquestes reaccions es va donar després de l’1-O. Els dos grans bancs catalans, CaixaBank i Sabadell, van patir una retirada massiva de dipòsits per part d’empreses públiques i administracions en un moviment coordinat pel govern espanyol. Això va anar acompanyat de les retirades massives de particulars i de la caiguda de l’acció i va fer que tots dos pactessin treure la seu social de Catalunya.

El Sabadell ho va poder fer el dijous dia 5 d’octubre, però CaixaBank ho va fer un dia més tard, divendres, després de pactar amb el govern central un decret llei que li permetés fer-ho. Aquest decret (unit a l’exemple de les grans entitats) va estar a l’origen de la decisió que centenars d’empreses van prendre aquells dies de retirar la seva seu social. Avui dia ho han fet més de 5.000. En el cas de CaixaBank, va ser la primera del grup La Caixa a fer-ho, en un moviment que van imitar la Fundació, Gas Natural i Abertis.

L’altre precedent que va ser molt polèmic va ser el comunicat de la banca a pocs dies de les eleccions del 27 de setembre del 2015. Aleshores, els sis principals bancs espanyols publicaven un manifest contra la independència en plena campanya del 27-S. Entre els que ho van fer, després de mesos de pressions, CaixaBank i el Sabadell.