La Fiscalia demana que s'investigui el responsable de Difusió per fals testimoni després del seu interrogatori
Jaume Mestre vincula la campanya 'Civisme' amb l'anunci de les vies del tren
MadridEl judici del Procés, en directe
El responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre, ha negat conèixer moltes de les qüestions que li ha plantejat el fiscal Jaime Moreno durant l'interrogatori com a testimoni en el judici del Procés. Després de múltiples respostes monosil·làbiques contradient el que li plantejava el ministeri públic o bé optant per evasives –"No ho recordo" o "No en tinc ni idea"–, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha sortit al pas per advertir Mestre del que suposa incórrer en el delicte penal de fals testimoni i què pot portar a cometre'l. "Quan el testimoni, sense faltar substancialment a la veritat, l'alteri o silenciï dades rellevants incorrerà en fals testimoni", l'ha avisat el magistrat. A l'acabar l'interrogatori, la Fiscalia ha fet saber que demana que es dedueixi testimoni al jutjat de guàrdia per haver comès presumptament un delicte de fals testimoni. Marchena ha puntualitzat que no prendran una decisió en ferm fins al moment de la sentència.
El responsable de Difusió ha negat qualsevol contacte amb la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, demanant-li que tramités una de les campanyes publicitàries del referèndum, la de les vies del tren. Moreno, però, li ha assenyalat que Llorach va dir en instrucció, davant del jutge Pablo Llarena, que es va reunir amb Mestre per a la campanya. També ha llegit un correu electrònic en el qual s'informava la presidenta de la CCMA que Mestre sol·licitava l'operació. En aquest punt han entrat en una picabaralla, marcada per algunes interrupcions dels advocats dels acusats –denunciant que el ministeri públic intentés induir les respostes–, i el fiscal ha apujat la veu preguntant per Llorach. La presidenta de la CCMA, investigada en el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, va ser citada com a testimoni però es va acollir al dret a no declarar.
En el seu interrogatori, Mestre ha vinculat la campanya 'Civisme' amb l'anunci de les vies del tren que posteriorment es va emetre als mitjans de comunicació. Una afirmació que contradiu el que va exposar Jordi Turull en la seva declaració com a acusat, que va advertir que es tractava de dues campanyes diferents. Inicialment, el responsable de Difusió ha apuntat que el concurs de 'Civisme' havia quedat desert i, sobre les agències potencialment adjudicatàries, ha relatat que Carat hi va renunciar per qüestions de "reputació" i Focus per "temes econòmics i de tarifes". Seguidament, Moreno l'ha contradit i ha llegit un correu en el qual una responsable de Focus l'advertia que la segona part de l'anunci no el podia desenvolupar perquè es tractava d'una "campanya política".
Segons Mestre, no va ser "fins més tard", quan va veure l'anunci per televisió, quan va saber que es tractava de la campanya de les vies del tren. Amb tot, a preguntes de Vox, ha negat que tant la campanya de 'Civisme' com la del registre de catalans a l'exterior tinguessin un "objectiu comú" i que aquest fos l'1-O. La primera era "fomentar valors democràtics", ha dit, i l'altra era promoure el registre de catalans a l'estranger i els avantatges de formar-ne part.
L'anunci de catalans a l'exterior
La tònica general de tots els encàrrecs publicitaris o de material electoral de la Generalitat és que no s'arribessin a pagar, malgrat que la feina es fes. Aquest dimecres el responsable de Difusió ha explicat que l'anunci del registre de catalans a l'exterior del mes de març del 2017 el va fer Estudi Dada i que no se li va pagar. A preguntes de la Fiscalia, Mestre ha explicat que el seu superior, el director general de Difusió, Ignasi Genovès, li va ordenar que no es facturés l'anunci. Tot i ser el responsable d'aquesta matèria, el testimoni ha apuntat que no recorda a quina xifra ascendia la tasca, però ha assegurat que "no és habitual" que una agència externa desenvolupi una feina encarregada i que no se li cobri.
Mestre ha negat també que s'arribés a pagar qualsevol altra feina relacionada amb la publicitat de l'1-O, ja fos a Estudi Dada o a qualsevol de les empreses encarregades d'imprimir els cartells de les vies del tren. L'única empresa que els va reclamar els diners, d'acord amb l'explicació de Mestre, és Focus. Cap de les restants van fer una reclamació formal. Totes elles, però, han seguit treballant i facturant per a la Generalitat.