La repetició electoral ajornaria la notificació de la sentència
Prevista per a principis d’octubre, coincidiria amb la precampanya
PeriodistaLa possibilitat de repetir les eleccions generals el 10 de novembre planteja una coincidència amb les dates previstes -informalment- de finals de setembre o principis d’octubre per a la notificació de la sentència del judici al Procés. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, una convocatòria electoral el 10 de novembre ajornaria la notificació, seguint una doctrina no escrita del Tribunal Suprem de no interferir en processos electorals.
Les diferents fonts consultades assenyalen que les deliberacions del tribunal que formen set magistrats -Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Luciano Varela, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Ana Ferrer i Andrés Palomo- van començar immediatament després que el judici oral quedés vist per a sentència, el 12 de juny, i que han avançat fins al punt que Marchena, ponent i president, està redactant el projecte d’una sentència que es dona per descomptat que serà per unanimitat.
Segons les mateixes fonts, el tribunal té perfilada la resposta a les qüestions de pronunciament previ -que podria arribar a ocupar més de 200 pàgines-, en les quals es van debatre temes centrals del procediment, com ara el qüestionament de la competència del Suprem per jutjar els fets de l’octubre del 2017. Pel que fa a la sentència, ha transcendit que tindrà en compte els elements d’intimidació i actes violents que la Fiscalia del Suprem ha plantejat en el seu escrit de conclusions definitives. Segons les fonts citades, però, això no pressuposa una sentència condemnatòria per rebel·lió pura i dura, com van plantejar els fiscals, que han exhortat explícitament el tribunal a no anar pel camí de la sedició o la conspiració per a la rebel·lió o la sedició.
Modificar el delicte de rebel·lió
De fet, la interlocutòria d’admissió de la querella contra el Govern i els membres de la mesa del Parlament del 31 d’octubre del 2017 feia referència al delicte de conspiració. “Serà al llarg de la instrucció -assenyalava- quan els fets imputats, a la vista de les diligències d’investigació acordades per l’instructor, confirmin o desmenteixin la seva realitat. I serà llavors quan es pugui precisar, en el primer dels casos, si aquests actes són susceptibles d’integrar les exigències del tipus previst en l’article 472 del Codi Penal [la rebel·lió] o, per contra, han de ser subsumits en els articles 477 i 17.1, que castiguen la conspiració per a la rebel·lió, delicte en què, per definició, els elements del tipus projectat no arriben a tenir realitat, al no superar els conspiradors la fase pròpiament preparatòria”. En la mateixa interlocutòria es deixava constància de la sedició: “S’al·ludeix [en la querella del fiscal], amb caràcter subsidiari i en cas que no es pogués confirmar l’existència del delicte de rebel·lió, a un hipotètic delicte de sedició previst en l’article 544 del Codi Penal”.
Les fonts consultades per aquest diari apunten que els magistrats han considerat fer en la sentència una exhortació a les autoritats legislatives per actualitzar el delicte de rebel·lió. Això podria donar lloc, després de la sentència, a la creació d’una comissió per fer una modificació legal que, fins i tot, podria tenir efectes retroactius en cas que sigui més favorable per als acusats.
La data de notificació de la sentència, amb tot, podria caure a finals de setembre o principis d’octubre. Si després del fracàs de la investidura de Pedro Sánchez no s’aconsegueix un acord perquè, abans del 23de setembre, es presenti a una segona investidura, el rei dissoldrà les Corts i convocarà eleccions per al 10de novembre. Segons les modificacions legals introduïdes després de la repetició dels comicis el 2016, la campanya electoral pròpiament dita es limitaria a la primera setmana de novembre, en lloc dels quinze dies tradicionals.
L’argumentació al Suprem
Si bé notificar la sentència del Procés a principis d’octubre precediria pràcticament en un mes les noves generals, fonts del Suprem es mostren reticents a notificar-la en dates assenyalades. Troben més encertat fer-ho després del 10de novembre, passat el clima electoral que eventualment s’obrirà el 25de setembre, després de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del reial decret d’una nova convocatòria d’eleccions.