Dos guàrdies civils afirmen que Laplana obeïa Sànchez el 20-S

MadridDia clau al Suprem per al relat de la Fiscalia sobre la presumpta violència durant la concentració davant de la seu d'Economia del 20 de setembre del 2017. El tribunal ha reservat tota la sessió per a només dos testimonis: el guàrdia civil responsable de la comitiva judicial, l'agent C57393S –que llavors era tinent i ara ha estat ascendit a capità–, i el guàrdia civil responsable de la seguretat aquell dia a la conselleria. Demà serà el torn de l'autor de la tesi de la sedició, el cap de la policia judicial a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena.

Amb un interrogatori del fiscal Javier Zaragoza calcat del de la secretària judicial, Montserrat del Toro, el primer agent ha descrit una situació d'"intimidació" a la conselleria des de bon matí i ha parlat també d'una connivència entre l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez i la intendent dels Mossos d'Esquadra Teresa Laplana, acusada per sedició a l'Audiència Nacional. "La senyora Laplana acatava totes les decisions de Sànchez", ha dit sobre una reunió que van mantenir per valorar l'entrada dels detinguts i la protecció dels vehicles policials. Ha corroborat aquesta versió el tinent responsable de seguretat, amb el número TIP B35974S, uniformat en l'escorcoll del 20-S a Economia, que ha declarat aquesta tarda.

El primer agent ha assegurat que Sànchez es va presentar "com l'interlocutor vàlid de la massa" –una situació que li semblava "esperpèntica"– i li ha atribuït una funció de "lideratge" sobre la multitud. Tot i la seva possibilitat d'influir, ha comentat que en cap moment durant el matí el van advertir que hi hagués armes als cotxes de la Guàrdia Civil, sobre els quals ha dit que des de primera hora ja hi havia gent al damunt. Abans de les 12 h ha assegurat haver tingut constància que se n'havien trencat els vidres o bé que s'havia accedit al material de dins els vehicles, perquè van observar un con que només havia pogut sortir de l'interior del vehicle. El capità ha admès que les armes no es van tocar, però sí que ha apuntat que va desaparèixer algun carregador. El que era el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya durant l'1-O, Ángel Gozalo, va explicar que les armes que hi havia dins dels vehicles eren antidisturbis. Avui l'agent ha assegurat que se li havia transmès que eren de foc. El segon testimoni ha assegurat que els manifestants es van endur molt material, incloent-hi diners, de l'interior del cotxe.

Ja en l'interrogatori de les defenses, l'agent ha topat amb contradiccions respecte d'altres testimonis de la Guàrdia Civil i la mateixa secretària judicial. Davant dels dubtes, el capità ha respost amb evasives a l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, amb un reguitzell de "No ho recordo" que ha portat el president del tribunal, Manuel Marchena, a demanar-li més concreció i que respongués amb la mateixa "seguretat" amb què ho havia fet a les acusacions. Llavors ha substituït els "No ho recordo" per llargs sospirs, "No ho vaig veure", "No hi era" i "No n'era el responsable", i ha passat la pilota al responsable de seguretat durant l'escorcoll. Malgrat la insistència dels advocats defensors, ha dit que no recordava si Sànchez i Cuixart li van transmetre que cridarien a desconvocar la concentració en la reunió que van mantenir a l'interior de la conselleria cap a les 21.30 h.

La comitiva judicial no va acabar sortint fins a les quatre de la matinada, en un primer contingent, i a les set del matí en un segon, després que Del Toro decidís sortir pel seu compte cap a les 23 h: "A les 21.30 h o 22 h hauríem pogut sortir, però no vam tenir la gosadia d'exercir la llibertat de moviments perquè ens haurien matxacat". "Hi havia un risc objectiu i evident si sortíem. No només pel que jo havia dit, sinó també pel que ens advertien dues companyes", ha afegit. Dues agents dels Mossos que eren a l'entrada de la conselleria els van advertir que no ho fessin. "Esteu bojos; si sortiu amb les caixes us maten!", els haurien dit, segons l'agent, en una conversa informal per valorar la proposta de sortida que hi havia sobre la taula.

El testimoni ha explicat que el cap d'operacions de la Guàrdia Civil, en contacte amb els Mossos, li va proposar fer un passadís de 200 metres amb agents de la policia catalana. Aleshores ho va comentar amb el cap del dispositiu de seguretat present a Economia, que li va dir que el passadís seria de voluntaris de l'ANC i que els Mossos "només acompanyarien". "Primer sortiria la secretària judicial i després els agents de paisà camuflats entre funcionaris", ha indicat que li va comentar. És llavors quan les dues agents dels Mossos ho van desaconsellar i ho van descartar. Després ha relatat una nova conversa amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per gestionar la sortida, en la qual es va comunicar aquesta mateixa opció, però ha assegurat que l'exlíder de l'ANC va fer saber en aquella reunió que els agents uniformats i les caixes amb el material intervingut no podrien sortir. "M'atreveixo a dir que quan Sànchez i Jordi Cuixart ens deien que els agents amb caixes no podien sortir és perquè hi havia un risc que ens ataquessin", ha conclòs a l'interrogatori de Zaragoza. Ja a preguntes de les defenses, ha dit que no sabia la distància real –29 metres– entre la porta de la conselleria i el carrer, tot i haver parlat inicialment de 200 metres.

Aquest agent s'ha contradit amb el testimoni de Del Toro en el moment d'assenyalar les possibles opcions per sortir. Ha assegurat que en cap cas es va proposar a la secretària judicial sortir sola acompanyada per agents dels Mossos i que després la deixessin a la boca del metro. També ha negat una sortida "encapsulada" per membres de la Brimo, sinó simplement amb el seu "acompanyament". El responsable de seguretat del dispositiu a Economia el 20-S ha revelat que al llarg de la tarda va pujar en una terrassa per valorar la sortida en helicòpter i ha assegurat que va traslladar aquesta possibilitat al seu superior perquè la veia viable. "Si fes falta tiràvem a terra l'antena", ha assenyalat en relació als objectes que podien obstaculitzar la sortida aèria.

Un "intent d'assalt" a la porta sense imatges

A preguntes de Vox, l'interrogat ha negat que li constin "agressions" durant la jornada als guàrdies civils ni tampoc "amenaces de mort", per bé que ha destacat comentaris "intimidatoris" com ara "Aquesta nit no dormireu aquí". Amb aquesta situació, va transmetre als seus companys presents en els escorcolls als domicilis dels detinguts que no anessin a Economia perquè era una "bogeria". En un moment confús de la declaració –per les hores–, ha relatat que entre dos quarts de tres i les tres de la matinada van haver de subjectar la porta de la conselleria entre tots els guàrdies civils presents perquè si no hauria caigut, cosa que ha considerat un "intent d'assalt". La secretària judicial, però, va descriure aquesta situació al vespre. "En aquest moment sí que temo per la integritat física dels companys perquè hauria pogut passar una desgràcia", ha assegurat. Les defenses sostenen que les gravacions de les càmeres de la conselleria no mostren cap intent d'assalt a la porta de l'edifici.

Segons el testimoni, va veure l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell a les portes d'Economia, així com Oriol Junqueras. L'exvicepresident es va dirigir al seu despatx, ha assenyalat, i el va saludar a la sortida, sense que aquest li fes cap comentari sobre la situació. Ja en el terreny de les valoracions –tot i que s'hauria d'haver cenyit als fets, com li ha puntualitzat Manuel Marchena en més d'una ocasió–, l'agent ha donat per bona la versió de la Fiscalia que va haver-hi un "clima de violència" des del 6 i 7 de setembre fins al 27 d'octubre. Amb l'aplicació del 155, segons ha explicat, es "rebaixa la tensió" i els Mossos comencen a fer una "tasca de seguretat molt bona". El testimoni ha posat en qüestió la feina de la policia autonòmica el 20-S, tot i afirmar que no té experiència en matèria de seguretat en grans concentracions.

Cartes als membres de les meses electorals

El capità de la Guàrdia Civil interrogat també ha supervisat bona part de la documentació intervinguda als responsables de la Generalitat relativa a la presumpta malversació. Sobre les cartes a 56.000 catalans en què se'ls comunicava la seva presència a les meses electorals que es van localitzar a la seu d'Unipost de Terrassa el 19 de setembre del 2017, l'agent ha assegurat que les dades que contenien els dos sobres que es van obrir coincidien amb una taula que tenia David Palanqués, responsable de l'àrea d'informàtica del departament de Treball, en la qual estava classificat el repartiment de responsabilitats a les meses assignades a aquests 56.000 ciutadans.

L'interrogat també ha assegurat que de l'acord de govern del 7 de setembre en què es va assumir col·legiadament entre els consellers qualsevol contractació destinada a fer el referèndum es van derivar un seguit d'accions com l'habilitació del registre de voluntaris, la funcionalitat del registre de catalans a l'exterior per poder votar i l'emissió de l'anunci de les vies del tren. A preguntes de Francesc Homs, el testimoni no ha aclarit cap contracte ni despesa realitzada a partir d'aquesta data i ha assenyalat que moltes d'aquestes accions estaven preparades anteriorment i que el que es va fer el 7 de setembre va ser donar "noves funcionalitats" a les iniciatives preparades.