Una rebel·lió... surrealista
José Antonio Nieto no aporta documentació sobre la violència
MadridJosé Antonio Nieto Ballesteros no és un testimoni qualsevol. No només perquè ha sigut secretari d’estat de Seguretat, sinó perquè ha estat a Barcelona en dies clau de la presumpta rebel·lió. Per exemple, el 28 de setembre del 2017, en ocasió de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya, i el mateix 1 d’Octubre. Quin millor testimoni de càrrec de la rebel·lió? I el fiscal Javier Zaragoza li ha donat tracte de testimoni important per a l’acusació. Nieto li va correspondre parlant de fets violents i altercats el 20-S. Però, a banda de pronunciar la paraula violència diversos cops, ¿va aportar alguna peça d’informació nova al tribunal per a la seva anàlisi jurídica de la rebel·lió o la sedició? Doncs no.
L’interès de l’enfocament desimbolt amb què Nieto va abordar, per exemple, la reunió de la Junta de Seguretat mereix certa consideració. Segons revela, el ministeri de l’Interior no tenia gaires ganes de celebrar-la per l’ambient que regnava aquells dies. Era surrealista, va explicar, reunir-se amb els convocants del referèndum per veure com se n’impedia la celebració a fi de complir amb l’ordre de la jutge Mercedes Armas. Fins i tot, va explicar, ell i els representants del ministeri van intentar persuadir Carles Puigdemont que desconvoqués el referèndum i que el convertís en una jornada de manifestació però sense intentar la votació. Una espècie de Diada l’1-O. Segons el seu relat, ja es va veure a la reunió que ni es desconvocaria el referèndum ni el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, compliria el mandat judicial.
Segons Nieto, l’acta de cinc folis de la reunió d’aquell dia no reflecteix tot el que es va dir. Amb tot, val la pena repassar-la: l’acta evidencia les discrepàncies. Puigdemont afirma que els Mossos han rebut “determinats mandats judicials i que es preveu la participació d’una gran quantitat de gent als carrers i cal trobar una resposta proporcionada”.
Aleshores Nieto assenyala que la Junta “ha de complir el mandat judicial” i que no vol “suplantar la competència dels Mossos”. “Si el cos dels Mossos necessita ajuda, l’Estat l’hi donarà”, afegeix. El coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador de l’operatiu policial i que declararà avui, fa notar que “no es pot confondre el que és substantiu amb el que és adjectiu” i que es tracta que “els tres cossos policials han de complir les interlocutòries i impedir la votació”. El coronel avisa que, “davant el possible incompliment” per part dels Mossos, actuaran “la resta de forces i cossos de seguretat”.
Puigdemont subratlla que “no es pot renunciar a la democràcia ciutadana, que és un dret fonamental”, i afegeix que ell com a president n’és el garant. Al·lega que el mandat judicial “no pot sobreposar-se als drets dels ciutadans”. Trapero apunta que els cossos policials “tenen com a missió complir la llei i les ordres de les autoritats judicials d’acord amb els principis d’actuació legalment establerts”. Insisteix que la previsió per a l’1-O és que milions de persones surtin al carrer, per la qual cosa considera que la manera com la policia ho ha de gestionar és “preservant la convivència”, com indica la interlocutòria judicial, i actuant amb “proporcionalitat i congruència, fent ús de la força quan s’hagi de repel·lir agressions a la policia o a terceres persones i evitant un dany major que el que es vol evitar”.
Desconvocar l’1-O
De los Cobos diu que coincideix amb “tot el que ha dit” Trapero respecte que l’actuació policial ha de guiar-se pels principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat, però vol destacar que és inadmissible utilitzar com a excusa per incomplir la directriu judicial la possible alteració de la convivència que podria derivar-se de l’ús de la força.
Joaquim Forn apunta aleshores que si es donen per bons els criteris de Trapero, la resta de forces de seguretat només haurien d’actuar a requeriment dels Mossos. Però De los Cobos remarca que la interlocutòria del TSJC es dirigeix a tots els cossos de seguretat per igual i que, per tant, tots estan obligats a complir-lo sense requeriment previ. Afegeix una proposta: que Puigdemont faci una crida pública a no anar a votar l’1-O. Una proposta secundada per Enric Millo, que reclama a Puigdemont que desconvoqui l’1-O.
Una reunió d’aquestes característiques ens està indicant l’abast de la rebel·lió que ven la Fiscalia. Una rebel·lió, parafrasejant Nieto, “surrealista”.