Rebel·lió: la pel·lícula
Els vídeos confirmen l'absència d'una violència idònia per justificar l'acusació
MadridLa primera sessió documental de la vista oral ha projectat els vídeos que il·lustren la construcció del delicte de rebel·lió que ha fet la Fiscalia del Suprem.
Es tracta d'exhibir una "nova forma" de violència –els fets descrits en l'escrit d'acusació dels fiscals– que cobreix la frase literal de l'article 462 del Codi Penal: "Són reus del delicte de rebel·lió els que s'alcin violentament i públicament" per, entre altres fins, "declarar la independència d'una part del territori nacional".
Els vídeos projectats són, doncs, la interpretació que fan els fiscals sobre el requisit d'alçament violent i públic, tenint en compte que no hi ha antecedents sobre la comissió d'aquest delicte excepte el cop d'estat del 23-F, que va portar el Tribunal Suprem a condemnar el 1983 per rebel·lió militar el tinent coronel de la guàrdia civil Antonio Tejero, el general Jaime Milans del Bosch, el general Alfonso Armada i un coronel, un comandant, deu capitans i vuit tinents de l'exèrcit.
Tot i que ha sigut l'instructor Pablo Llarena qui ha posat èmfasi en el fet que els Mossos d'Esquadra eren una mena d'exèrcit de 17.000 efectius al servei del pla de rebel·lió del govern de la Generalitat, la teoria elaborada pels fiscals és el de la violència "inversa".
I això és el que van intentar demostrar ahir: els ciutadans que van anar a votar l'1-O del 2017 van obligar la Policia i la Guàrdia Civil, a l'oposar resistència amb els seus cossos a terra, els braços enlaire i formant "muralles humanes", a reprimir.
En altres paraules, la "violència inversa", pel fet de provenir dels votants, va ser la causant dels actes de violència que van protagonitzar policies i guàrdies civils, uns actes dels quals, segons la Fiscalia, els Mossos es "van esborrar".
Per això els vídeos només mostren una cara de la moneda: la resistència activa o passiva dels votants. És això: la violència inversa.
Quan es projectin els vídeos proposats per les defenses el tribunal podrà apreciar l'altra cara de la moneda: la repressió pura i dura.
Però la Fiscalia està satisfeta perquè considera que haurà aconseguit mostrar al tribunal –al projectar primer els vídeos de la "violència inversa", o resistència– per què va sobrevenir, a continuació, la reacció policial, que es podrà apreciar en les imatges que es veuran avui.
Alguns d'aquests vídeos van ser vistos durant llargues hores en dues sessions, una corresponent a una primera remesa a l'abril i una altra el juliol del 2018, pels jutges alemanys Martin Probst, Matthias Hohman i Matthias Schiemann.
Ja en la primera sessió van determinar que el delicte de rebel·lió pel qual el jutge Llarena exigia el lliurament de Carles Puigdemont no reflectia la violència idònia típica del delicte de rebel·lió que a Alemanya s'anomena 'alta traïció'. Això van dir en una resolució del 5 d'abril del 2018.
Llarena, doncs, va enviar més vídeos, amb les seves corresponents explicacions.
Després d'estudiar el material, els jutges van resoldre ratificar el 12 de juliol del 2018 la reacció inicial de l'abril del 2018 i van denegar l'extradició de Puigdemont pel delicte de rebel·lió.
En la seva resolució assenyalen: "En la mesura en què la sol·licitud d'extradició es basa en escenes tumultuoses en diversos col·legis electorals, no és evident que aquestes escenes fossin idònies per crear aquest escenari [que les institucions espanyoles no haurien pogut resistir la pressió exercida pels esdeveniments el dia de la votació]. Els actes individuals en els llocs descrits i altres actes lesius en detriment de la Policia Nacional descrits en l'informe de recerca, recognoscibles en el material fotogràfic proporcionat, per si mateixos indiquen la comissió de delictes diferents, en concret, delictes d'agressió, delictes de resistència o també delictes de trencament de la pau".
I precisa: "No obstant això, més enllà de la responsabilitat penal acceptable dels incidents individuals i dels autors identificables en els enregistraments de vídeo presentats, el tribunal no veu que l'ordre constitucional de l'estat espanyol s'hagi vist seriosament amenaçat per aquestes accions individuals".
I el que els sis ulls dels jutges alemanys de Schleswig-Holstein van veure l'abril i el juliol del 2018 ho van poder veure ahir els 14 ulls dels set magistrats del tribunal d'enjudiciament.
L'absència d'aquesta "violència idònia", que sembla la típica del delicte de rebel·lió del 472 del Codi Penal quan parla d'alçament violent i públic, els fiscals l'omplen amb la ja esmentada "violència inversa", que, segons es podrà comprovar en el escrit de conclusions definitives, vindrà subratllada en negreta, per dir-ho així, amb la transcripció de la conversa del 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat, en què el major Josep Lluís Trapero i el comissari Ferran López, quan ja s'acabava la reunió, quan ja estan drets, adverteixen Puigdemont
