Una rebel·lió-insurrecció imaginària

PeriodistaSegueix el judici al Procés en directe

La quarta sessió del judici oral acaba amb una escena per a un film polític. Ahir, cap a les sis de la tarda, Raül Romeva explica a preguntes del seu lletrat, Andreu Van den Eynde, per què “no se’n va anar”: creu que tot el que ha fet ha sigut “lícit, legítim i legal”, diu, i es queda per defensar-se. I afegeix: “[Els polítics] Els passen a vostès -dirigint-se al tribunal- la responsabilitat que els pertoca a ells”. I urgeix els jutges: “Retornin aquesta carpeta a la política”. Silenci. I se sent Manuel Marchena amb veu pletòrica: “Moltes gràcies, senyor Romeva”. El president del tribunal es gira cap a la seva dreta, consulta i a les 18.05 diu: “Fins demà, poden sortir”.

Si el fotògraf agafa aquesta imatge, diguem que a l’estil Blow up, la pel·lícula d’Antonioni, semblaria que Marchena acull amb alegria la proposta de Romeva de tornar la causa als polítics per la manera com li agraeix el final de la seva intervenció . I qui ho sap?

El fiscal Jaime Moreno es mou amb seguretat en el que és evident: la desobediència. I l’estratègia de Jordi Turull, per exemple, que contesta al fiscal i a la persona que més treu de polleguera Marchena en tot el plenari -l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane- comença gairebé sense resistir-se davant el delicte de desobediència -hi ha les resolucions que van ser impugnades i els requeriments del Tribunal Constitucional-, però és bel·ligerant davant la malversació i es fa més fort davant la violència.

El fiscal ha espremut com una llimona la llibreta Moleskine de Josep Maria Jové -l’absència del qual a la sala, per tant, es fa més notable- i el cèlebre informe Enfocats.

I ara, molt tranquil, passa a la seva taula de salvació: la manifestació del 20 de setembre a la rambla de Catalunya, 19-21, davant de la conselleria d’Economia.

Parla dels set cotxes de la Guàrdia Civil -només dos dels quals destrossats-, però el fiscal sembla que es vol solidaritzar amb el seu col·lega Fidel Cadena, que va parlar dels “set cotxes devastats” el dijous 14, i que va recollir molts comentaris adversos, torna a la lletrada de l’administració de justícia que va “sortir per la teulada” i els tuits de Turull, que durant aquests fets es trobava al Palau de la Generalitat. En el seu missatge agraïa el que considerava una protesta cívica i pacífica.

I llavors el fiscal parla d’actes davant la conselleria d’Economia i el domicili de Jové, que s’estava sotmetent a un registre policial, i les amenaces els dies següents, i pregunta a l’acusat:

-¿A partir del dia 20 de setembre no es generalitza una situació de creixent violència?

Aquesta pregunta és interessant. Però ja està resposta pels esdeveniments. ¿El fiscal no sap si es generalitza o no una creixent violència?

Si, com sostenen l’instructor Pablo Llarena i els fiscals, els caps de la rebel·lió-insurrecció imaginària tenien 17.000 homes armats -amb armes llargues modernes adquirides recentment amb autorització del ministeri d’Interior-, per què no posar la directa i convertir el presumpte aldarull del 20-S en rebel·lió? (També aquí és notable l’absència del major Trapero al banc dels acusats).

Però en què es converteix la manifestació del 20-S amb posterioritat? Doncs s’esgota en si mateixa. En cas contrari, se suposa que el govern de Rajoy podia haver proposat l’aplicació de l’estat de setge i el consell nacional de seguretat avaluar si era necessari aplicar la llei de seguretat nacional. I no ho van fer.

Aquesta “violència creixent” de la qual parla el fiscal ni hi era ni se l’esperava.