Rajoy s'espolsa la responsabilitat de les càrregues policials de l'1-O

MadridEl guió del judici al Procés al Tribunal Suprem va capgirar-se ahir amb l’inici de les declaracions dels exmembres del govern espanyol. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat van trobar en el testimoni de l’expresident espanyol i sobretot de la seva número dos, Soraya Sáenz de Santamaría, els millors aliats per justificar el seu relat sobre la “violència” i l’acusació per rebel·lió, mentre que l’exministre Cristóbal Montoro va defensar el delicte de malversació tot i haver reiterat fins a la sacietat abans del judici que l’1-O no s’havia pagat amb diner públic. Però alhora Rajoy i Santamaría van veure’s obligats a respondre -sota la promesa d’haver de dir la veritat- sobre la brutalitat policial el dia del referèndum, en un tens cara a cara amb les defenses dels presos. Per sortir-se’n, els dos exlíders populars van espolsar-se tota la responsabilitat de l’operatiu de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil des que van desembarcar a Catalunya amb 6.000 agents al crit d’“¡A por ellos!”.

“Jo no m’ocupava de l’operatiu policial, portava la direcció política”, va assegurar l’expresident del govern espanyol, que es va desvincular també de totes les decisions preses aquell dia a Catalunya. És més, va afirmar que l’única informació li arribava per telèfon a través de la seva vicepresidenta -que també era a la Moncloa- i, al seu torn, a través del delegat del govern a Catalunya, Enric Millo. Tot i les evasives, Rajoy va veure’s obligat a fer front a les imatges de la brutalitat policial un any i quatre mesos després del referèndum. L’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, va passar un vídeo de les càrregues al col·legi de Sant Carles de la Ràpita. L’expresident va dir per primer cop que “lamentava” moltes d’aquestes imatges -mentre Santamaría abonava la teoria dels vídeos “falsos”-, però va descarregar-ne la responsabilitat sobre el Govern per haver “cridat a votar en un referèndum il·legal”.

El risc de parlar entre testimonis

El tàndem Rajoy-Santamaría va seguir un guió gairebé mil·limetrat, malgrat que la llei d’enjudiciament criminal estableix que els testimonis no poden parlar entre ells ni coordinar-se. L’exlíder popular va relliscar en un moment donat al fer referència a la declaració anterior de l’exvicepresidenta espanyola, però ràpidament va assegurar que tot ho sabia pels diaris digitals. Igual que Santamaría, Rajoy va considerar que s’havien produït “actes violents” i “assetjament” contra alcaldes i policies els mesos de setembre i octubre a Catalunya, i va apuntar que la “situació excepcional” que tot això suposava havia sigut un dels factors que havien motivat l’aplicació del 155.

En aquest sentit, l’aprovació de la llei de transitorietat era un motiu de pes, segons Rajoy, per suspendre l’autonomia, una mesura preferible per sobre de l’aplicació de l’estat d’excepció perquè no atempta contra “drets individuals”, va explicar. També va marcar grans diferències entre la consulta del 9-N i l’1-O, principalment per la voluntat que tingués efectes vinculants i la declaració d’independència posterior.

La testifical de Sáenz de Santamaría, però, va tenir moments de més tensió amb les defenses: va passar de moure les mans, mostrant la seguretat de quan exercia de portaveu des de la Moncloa, mentre responia a la Fiscalia, a amagar-les sota la taula i separar-se del micròfon mentre responia amb evasives de “no ho sé” o “no em consta” als advocats dels presos. L’exvicepresidenta va optar per fer servir frases literals de la Fiscalia com que les imatges de l’1-O s’haurien pogut evitar “si no s’hagués convocat la gent a actuar com muralles”.

Però va topar ràpidament amb les seves pròpies contradiccions: va admetre que el govern espanyol havia quadruplicat la xifra d’agents ferits després de l’1-O quan va parlar ahir de 93 -en lloc dels 400 incials- després de “depurar les dades”. Tampoc va voler mullar-se sobre si la DUI havia tingut efectes jurídics, tal com han defensat la majoria d’exconsellers perquè no es va acabar publicant al DOGC. Si bé en l’inici de la declaració va assegurar que no va ser en cap cas “simbòlica” i que per això es va aplicar l’article 155, després va afirmar que “tot el que no es publica no té efectes jurídics”. Una contradicció que li va fer notar l’advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, que va recollir el guant i li va preguntar explícitament si tenia “coneixement de si la DUI s’havia publicat o no”.

Més enllà de les evasives, Rajoy i Santamaría van centrar el seu discurs en assegurar que mai van negociar la possibilitat de celebrar un referèndum a Catalunya més enllà de les múltiples reunions que van mantenir amb l’executiu català. “Eren conscients que no podia liquidar la sobirania nacional, saltant-me la llei. Espanya és el que vulguin els espanyols i no una part dels espanyols, ni una comunitat autònoma, ni un govern”, va assenyalar l’expresident per desmuntar les crides al diàleg del govern de Carles Puigdemont fins a l’últim moment. “La proposta més important que vaig fer va ser que es deixés de vulnerar la Constitució”, va afegir. També va sostenir que no hi havia hagut “cap mediador”, tot i que va admetre que havia “rebut gent” personalment a la Moncloa i que també “molta gent” li havia trucat per intentar desescalar la tensió. No va voler especificar, tot i la insistència de l’advocat Jordi Pina, si un d’ells era l’exlehendakari Iñigo Urkullu, que testifica avui.

On sí que va entrar Rajoy va ser en el relat de la malversació. Per primera vegada va posar sobre la taula que la secretaria d’estat per a Hisenda havia informat fins a nou cops tant la Fiscalia General de l’Estat com la Fiscalia del Tribunal de Comptes que havien detectat certes irregularitats de diners que s’haurien pogut desviar al referèndum. Una tesi que va abonar tot seguit Cristóbal Montoro, esmenant-se de les seves declaracions de fa un any. En el seu cas, l’Advocacia de l’Estat -que va personar-se inicialment per una malversació que el govern espanyol teòricament no veia- va optar per no fer ni una sola pregunta a l’exministre.

Diferències entre testimonis

La fase d’interrogatoris a testimonis va arrencar ahir amb el del portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, que va denunciar un judici “inspirat en la venjança” i a qui el president del tribunal, Manuel Marchena, va impedir que declarés en català perquè “no hi tenia dret”. Va seguir-lo l’expresident de la Generalitat Artur Mas, que va assegurar que havia advertit Carles Puigdemont dels riscos de convocar un referèndum i de la necessitat de no perdre el control en cap moment per si havia de prémer el botó d’alarma per a una convocatòria anticipada d’eleccions. Ja al vespre, la sessió va acabar amb el tribunal imposant una multa de 2.500 euros als exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant per haver-se negat a respondre a Vox, sota amenaça d’incórrer en un delicte de desobediència greu.

Si una cosa ha anticipat la nova fase testifical és que és un ampli calaix de sastre en el qual el relat va saltant del costat dels presos polítics al de les acusacions. Sense anar més lluny, avui és el torn tant de l’alcaldessa Ada Colau com de l’exministre Juan Ignacio Zoido.