La pudor de ‘kloaken’ del judici arriba a Alemanya

Cap de MèdiaEnsumar les aromes de rieslings i gewürztraminers s’ha complicat una mica, a Alemanya. La pudor que emana del clavegueram de l’Estat arriba ja al país germànic. En parlava aquesta setmana el Freitag, influent setmanari d’opinió fundat el 1946. I ho feia amb la veu nasal de qui duu una agulla d’estendre la roba al nas. L’article s’expressava sense els embuts i les autocensures a les quals la premsa de Madrid recorre habitualment per tractar aquest assumpte. “El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va posar en marxa una brigada especial de la Policia Nacional per neutralitzar els enemics d’Espanya (la qual cosa vol dir: els enemics del PP)”, disparaven ja al primer paràgraf.

El mitjà explica, a més, que si aquesta unitat no trobava femta per abocar sobre els líders independentistes, doncs se la inventaven: “El grup actuava sense garanties i va fabricar al·legacions de corrupció contra líders famosos com ara Artur Mas, Xavier Trias i d’altres, que es van demostrar totes falses”. També critica la investigació del referèndum que va emprendre el difunt jutge Juan Antonio Ramírez, i que va negar durant un any. “Havia mentit al públic”, se’n fa creus el Freitag.

També queda retratat el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya, que s’amagava rere el pseudònim Tácito per assetjar a través de Twitter periodistes i polítics independentistes. “No ha tingut conseqüències”, assenyala el mitjà. A la dependència política del Consell General del Poder Judicial també li toca el rebre. I a Pablo Llarena, a qui consideren “responsable de la transformació de la qüestió catalana en un procés polític, l’ànim del qual és destruir la base social del moviment independentista”.

Una abraçada solidària amb les difuntes pituïtàries germàniques.

Pur teatre

Ralph Bunche és el secretari general de l’ONG Organització de Nacions i Pobles No Representats i abans era director regional de Fair Trial, una entitat global que vetlla per la qualitat dels judicis criminals. Aquesta setmana escrivia les seves impressions del judici a EUobserver, un diari online fundat a Brussel·les l’any 2000 que s’autodefineix com a “influent, investigador i independent”.

A l’article consigna que “tenint en compte la gravetat dels crims de què els acusen, les proves presentades són sorprenentment febles”. No veu violència rebel més enllà d’incidents aïllats típics en qualsevol manifestació massiva, li estranya veure un partit d’ultradreta seient de costat amb l’acusació en plena campanya electoral, carrega contra la instrucció del cas i conclou: “El que realment fa falta no és el teatre d’un judici per rebel·lió, sinó l’examen forense sobre si realment es van malversar cabals públics. I un procés de diàleg i negociació sobre com el poble català pot satisfer a Espanya el seu dret a l’autodeterminació”. Bunche acaba reclamant la intervenció de la Unió Europea. Però, si el judici és teatre, Brussel·les de moment no sembla disposada a comprar entrada.