El protagonisme de les defenses-porres

MadridEls lletrats dels acusats s'han interessat durant l'interrogatori dels policies que van anar als col·legis de votació per l'ús de les defenses, com s'anomena el material o armes de defensa policials. Fins ahir. No és que deixessin de fer-ho. Però a diferència dels interrogatoris dels últims dies, també els fiscals van preguntar als seus testimonis, en diverses casos, si havien fet ús de les defenses –és a dir, les porres en llenguatge planer– i les raons per què ho van fer.

Ahir el tema monogràfic eren les escoles de Lleida: l'Escola Oficial d'Idiomes, el centre sanitari del barri Cappont, l'Institut Caparella o el Centre de Formació d'Adults Joan Carles I.

Els agents de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) de la Policia Nacional (o antiavalots) van explicar que les actuacions, per exemple a Cappont, es van fer en dues fases. Hi havia, va relatar un dels agents, dues-centes persones. Al principi intervenien "amb molta calma per evitar qualsevol lesió", i després es van veure obligats a replegar-se. "Ens van envoltar. A la sortida vam haver de treure la defensa reglamentària. Em van colpejar quan estava d'esquena". I va haver d'anar al metge.

Al seu torn, segons el testimoni, els dos agents dels Mossos que hi havia a l'exterior van mantenir en tot moment una actitud passiva. "Es van apartar a un costat i no van fer res".

La fiscal Consuelo Madrigal va preguntar per l'ús de les defenses a diversos testimonis que van intervenir a l'Institut Caparella i al Centre de Formació d'Adults Joan Carles I. En tots els casos els agents en van responsabilitzar la gent, la seva resistència agressiva, el que en podríem anomenar la massa d'assetjament.

També el fiscal Jaime Moreno va indagar sobre aquestes defenses. "¿En algun moment va veure si es van usar les defenses?", va preguntar Moreno. "Particularment, sí que la vaig fer servir. En el meu cas era per intentar reconduir la gent i quan vaig veure que rebia cops per totes bandes vaig haver de defensar-me", va respondre l'agent.

És possible que aquestes declaracions, a part d'il·lustrar el que la Fiscalia presenta com el clima de violència intimidatòria del delicte de rebel·lió, també reflecteixin el desig dels protagonistes, els policies, de justificar les imatges de repressió que ja han donat la volta al món i que el tribunal projectarà en la sessió documental que seguirà la fase testifical. Que davant d'una resistència "totalment organitzada", segons la va definir un dels testimonis, en última instància només hi havia l'alternativa de l'ús de les porres.

La setmana que ve la Fiscalia interrogarà l'ex director general de la Policia, Albert Batlle, i l'exconseller d'Interior Jordi Jané, entre altres polítics que van abandonar el Govern. Els fiscals intentaran el que ja buscaven en la instrucció: presentar la seva sortida de la Generalitat com a discrepàncies amb el rumb independentista rebel, que culminaria amb la convocatòria del referèndum.

Mentrestant, ja es fan càlculs sobre què passarà després de dictar-se la sentència al setembre o a primers d'octubre. Els acusats, abans d'anar al Tribunal Constitucional (TC), hauran de presentar el preceptiu recurs de nul·litat de sentència davant el mateix Tribunal Suprem. Aquest tràmit s'ha de substanciar a primers del 2020. I si es resol negativament, s'obrirà la via del TC.

El recurs davant el Constitucional es pot resoldre fàcilment a la fi del 2020 o a primers del 2021. En aquestes dates, exhaurida la justícia espanyola, es podran elevar els recursos davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que al seu torn trigarà uns quants anys a resoldre.

Però depenent de les penes que estableixi la sentència, i tenint en compte que alguns dels acusats ja hauran estat llavors dos anys en presó preventiva, les defenses podran invocar el reglament penitenciari que estipula les diferents modalitats de règim obert.

L'article 100.2 del reglament penitenciari preveu el principi de flexibilitat, i adopta respecte a cada penat un model d'execució en què es combinen aspectes característics de cadascun dels graus de classificació.

Això permet la incorporació progressiva en l'anomenat medi obert de penats classificats en segon grau de tractament.

I, 'last but not least', hi ha l'indult tan utilitzat i al qual s'aferren com a taula de salvació el PP i Ciutadans contra el PSOE. Aquells que van indultar José Barrionuevo i Rafael Vera pels crims del GAL (govern de José María Aznar) ara pretenen penjar amb aquesta soga Pedro Sánchez.