Marchena posa fi al judici del Procés: "Vist per a sentència"

MadridEl judici del Procés, en directe

Quatre mesos i 52 sessions després, acaba el judici del Procés. "Queda vist per a sentència", ha pronunciat Manuel Marchena després que els dotze acusats hagin utilitzat tots ells l'últim torn de paraula. És moment perquè el tribunal es tanqui durant mesos per redactar uns resolució de gran transcendència que es preveu de cara a finals d'estiu i al voltant de la qual pivotarà no només el futur personal de dotze persones i les seves famílies sinó de la política catalana.

Els informes de les acusacions la setmana passada i els de les defenses aquest dimarts i dimecres han deixat pas a les intervencions d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, els polítics i activistes que s'enfronten a fins a 25 anys de presó sol·licitats per la Fiscalia, en el cas del president d'Esquerra. L'última sessió del judici al Procés ha tingut una elevada càrrega simbòlica i l'han presenciat el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragonès, i també el president del Parlament, Roger Torrent.

Els presos han parlat de la duresa de la privació de llibertat i han coincidit tots ells que es troben empresonats per motius polítics i que, en definitiva, són víctimes d'una causa política. Han reivindicat el referèndum de l'1 d'octubre, alhora que han estès la mà al diàleg i la negociació amb l'estat espanyol perquè els catalans puguin tornar decidir el seu futur en una votació que no comporti la repressió penal. També s'han escoltat discursos més enllà de la política, amb un fons humà, com el moment en què Romeva i Cuixart han lamentat que l'odi hagi format part del paquet de retrets de les acusacions. Sànchez, per exemple, ha posat en valor la solidaritat que creu que ha guanyat el poble català arran de la presó preventiva que han patit molts dels processats i Forn ha rebutjat la intolerància.

La jornada ha començat amb els al·legat d'algunes de les defenses, de força contingut polític en el cas de les advocades de Jordi Cuixart i de Carme Forcadell. En tot moment, el president d'Òmnium Cultural ha volgut situar al centre del debat la vulneració de drets fonamentals de l'Estat en la causa contra el Procés i així ha quedat demostrat amb l'informe final de la seva advocada, Marina Roig. "No és possible fer una ponderació entre la unitat d'Espanya i els drets fonamentals. Només es poden ponderar els drets fonamentals", ha destacat en el seu informe final. Olga Arderiu, advocada de Forcadell, ha afirmat que es jutja l'expresidenta del Parlament "per qui és" i per la seva ideologia. L'encarregat de recuperar la discussió sobre la rebel·lió ha sigut Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa, que ha apuntat que l'Estat no va aplicar l'estat de setge ni va requerir el poder militar per frenar l'independentisme. "És un barem fonamental per calibrar l'existència d'un veritable alçament rebel", ha subratllat.

Arderiu ja va exposar en el seu escrit de defensa que s'acusa l'expresidenta del Parlament "per qui és i no pel que va fer". "És l'única a qui se li recorda el càrrec que tenia el 2015, quan era presidenta de l'ANC", ha destacat la lletrada, que s'ha preguntat retòricament si es "jutja una ideologia" abans de fer referència al programa electoral de JxSí i als fulls de ruta de l'ANC i dels actors independentistes. Arderiu també ha recordat les "decisions polítiques" del Tribunal Constitucional, que amb la retallada de l'Estatut va convertir un conflicte polític en judicial, i ha assegurat que la causa actual "jutja la història recent de Catalunya". La defensa de Forcadell ha insistit en l'ús del "dret penal d'autor" per part de la Fiscalia a l'hora de diferenciar l'expresidenta del Parlament, jutjada per rebel·lió, de la resta de membres de la mesa, processats per desobediència i que seran jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Mentides, suposicions i conjectures

El protagonisme de Forcadell al llarg del judici oral ha sigut més aviat reduït però ha estat marcat sovint per "invencions" del ministeri públic quan l'ha ubicat en llocs on no va ser, se li van atribuir declaracions que no va fer –el 20-S a Economia– o se li van "mutilar discursos" en la fase documental, ha denunciat la seva lletrada. No només això, sinó que la Fiscalia s'ha agafat com a un ferro roent al comentari de Josep Lluís Trapero en el qual va assegurar que va demanar que Forcadell assistís a la reunió del 28 de setembre de la cúpula dels Mossos amb el Govern. A l'escrit de conclusions el ministeri públic afegeix que "no es va poder desplaçar" com a motiu principal de la seva absència a la trobada, fet que Arderiu ha assegurat que és "absolutament fals" perquè l'expresidenta del Parlament ha conegut al llarg d'aquest judici l'existència d'aquesta reunió.

L'advocada ha insistit en criticar les "mentides, conjectures i suposicions" de la Fiscalia i ha defensat que no hi ha cap prova per demostrar la suposada "concertació" de Forcadell amb el Govern i la societat civil per fer la rebel·lió. "No es reunia amb consellers, no s'han acreditat reunions, ni correus electrònics, ni 'whatsapps'. Com es va concertar? Per telepatia?", ha qüestionat amb ironia. Arderiu ha reclamat la llibertat de Forcadell quan acabi el judici i ha justificat que ja no es podrà argumentar la necessitat d'assistència a les sessions.

La lletrada de Cuixart, Marina Roig, ha carregat en el seu discurs contra les acusacions i els ha recriminat que s'hagin "apropiat" de la Constitució espanyola per "criminalitzar la participació col·lectiva". "S'instrumentalitza la mobilització ciutadana com un element d'insurrecció, es concep com una amenaça i s'associa a desordres, caos, i a un desafiament", s'ha queixat Roig. En aquest sentit, ha recordat l'informe del grup de treball de detencions arbitràries de les Nacions Unides per assegurar que el seu empresonament va estar motivat "per les seves opinions polítiques". Això ha servit de precedent per fer una defensa del dret de reunió, la llibertat d'expressió, associació, opinió i participació, on ha emmarcat tots els fets que s'atribueixen al president d'Òmnium. Bàsicament són tots aquells successos que van tenir lloc durant el "període insurreccional" que va batejar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, l'autor de tots els atestats que han alimentat la causa.

"Crida l'atenció que el que inicialment es va descriure com a mostres de desafecció a la Guàrdia Civil en els atestats policials es passés a denominar el febrer del 2018 com a fets d'agressió, per servir en safata una terminologia en sintonia amb la rebel·lió, perquè basar-la en mostres de desafecció hauria quedat descafeïnat", ha criticat l'advocada. El ministeri públic va afegir un paràgraf en el seu escrit de conclusions definitives per fer referència al "període insurreccional" i el fiscal Javier Zaragoza va deixar caure el terme "cop d'estat" la setmana passada, unes paraules "buides de contingut", segons Roig, "si es confronten amb les proves practicades durant el judici oral, amb la interpretació dels tipus penals i amb el respecte als drets fonamentals".

El 20-S i l'1-O, una protesta i un exercici de la desobediència civil

Roig ha reivindicat el dret de la ciutadania a protestar contra qualsevol dels poders de l'Estat, també del judicial. La defensa de Cuixart ha insistit en definir el 20-S com un exercici precisament d'aquest dret de manifestació: "La intenció no va ser mai impedir l'acció judicial, sinó protestar per ella", ha insistit Roig, que ha recordat que a pesar dels 42 escorcolls i 16 detencions d'aquella jornada no es van produir desordres generalitzats. "Ni contenidors cremats, ni destrosses, ni ciutadans encaputxats", ha recordat Roig, que ha admès únicament algun incidents puntuals.

La defensa de Cuixart ha aplicat la mateixa definició del 20-S a l'1-O. L'objectiu de la ciutadania era votar, no impedir la tasca de la policia i la Guàrdia Civil. Roig ha recordat la definició que va fer de l'1-O el mateix Cuixart en la seva declaració com "l'exercici més gran de desobediència civil de les últimes dècades a Europa", que van ratificar els perits que van declarar a petició també de la seva defensa. També ha assegurat que els vídeos exhibits al judici evidencien que l'1-O no va ser l'alçament violent que dibuixen les acusacions. "La violència generalitzada no va ser tal, no n'ha aportat cap prova", ha criticat, i ha recordat que la Fiscalia únicament ha pogut aportar l'actuació "aïllada" de cinc individus que van tirar una cadira o van donar una puntada de peu que en cap cas es pot elevar a la categoria de rebel·lió.

De fet, Roig ha recordat que els cossos de seguretat de l'Estat van aconseguir entrar a tots els centres on es van presentar, excepte en dos. Com a molt, ha dit, la resistència pacífica dels votants va "retardar" l'actuació policial, però no la va impedir, perquè el seu objectiu, ha insistit, "era votar". En canvi, ha assegurat que les forces policials de l'Estat van actuar amb desproporció carregant contra ciutadans que no estaven fent res. Roig ha acabat reivindicant l'absolució de Cuixart i n'ha demanat el seu alliberament immediat.

Sobre els elements que requereix la rebel·lió també s'hi ha endinsat Bergés, que ha rebutjat la interpretació de la Fiscalia sobre un "alçament normatiu" amb l'aprovació de les lleis de desconnexió del 6 i 7 de setembre. "El conflicte es va resoldre aplicant mecanismes constitucionals; suspenent-les i anul·lant-les", ha assegurat el lletrat, que, com va fer Xavier Melero aquest dimarts, ha recordat que el 155 "no va trobar resistència i va tenir efectes immediats amb la convocatòria d'eleccions". Per a Bergés, ha quedat demostrat que no hi va haver una "violència generalitzada", i ha subratllat que "no es van ocupar punts neuràlgics, no van córrer perill vides humanes ni es va necessitar armament per aturar la ciutadania". A més, ha recordat que la declaració d'independència era "política" i que la voluntat del Procés era assolir l'estat propi de manera "ordenada i negociada".

Però tampoc hi va haver sedició, segons el lletrat, que ha defensat "no es pot considerar un alçament tumultuari resistir-se pacíficament" a l'actuació policial. Al seu entendre, aquest delicte no inclou les actituds "passives". Bergés ha posat xifres de l'1-O i ha situat en 35 els col·legis on hi va haver concentracions d'un total de 2.259, i cap d'ells era de titularitat del departament de Treball, que capitanejava Bassa en aquell moment.

"Malversació postmoderna"

La defensa de l'exconsellera Borràs s'ha centrat en el delicte de malversació. Més enllà d'explicar que la conselleria de Governació no va fer cap despesa relacionada amb el referèndum, com certifica el mateix informe del Tribunal de Comptes, i que Borràs no consta ni a l'agenda Moleskine de Josep Maria Jové ni se la menciona en cap moment en la causa, l'advocada Judith Gené ha acusat la Fiscalia de forçar el Codi Penal per encunyar un nou delicte, "la malversació postmoderna", ha dit. "Una rebel·lió postmoderna, sense alçament, amb una violència únicament normativa, deu requerir una malversació postmoderna, on no importa si s'ha pagat o quan s'ha acordat la despesa".

Gené ha criticat que el ministeri públic apliqui un criteri "esbiaixat" seleccionant únicament alguns fets a la seva voluntat per construir un relat, quan es tracta d'una institució "que té la funció de defensar l'interès general". La defensa de Borràs ha carregat també contra el paper de l'acusació popular exercida per Vox i pel seu plantejament del delicte d'organització criminal. Gené ha assegurat que no es pot atribuir aquest delicte ni a la seva clienta ni a la resta d'acusats, "perquè no s’ha provat ni l'organització ni el crim". D'una banda, Gené ha explicat que les acusacions no han aportat "ni una sola prova" de la suposada concertació dels acusats i que el fet que el Govern com a tal tingui una organització no es pot considerar com un fet determinant.

D'altra banda, Gené ha recordat que tampoc hi ha crim perquè el referèndum està despenalitzat. Gené ha denunciat "un abús de l'acció penal" per part de la formació ultra i ha demanat al tribunal que no tingui en compte el seu escrit de conclusions. Segons l'advocada, el fet que l'acusació popular es decantés a última hora per exculpar Santi Vila d'organització criminal però hagi mantingut aquesta acusació per a altres processats per fets "absolutament idèntics" demostra que ha exercit un paper "selectiu i discriminatori" durant tot el judici.