El Parlament tornarà a votar sobre l’autodeterminació malgrat el TC

BarcelonaL’independentisme inicia un nou pols amb el Tribunal Constitucional (TC) i explora els límits dels seus vetos al Parlament. Després de setmanes en què les negociacions de JxCat, ERC i la CUP per acordar una resposta a la sentència fracassaven, ahir els tres grups a la cambra catalana van pactar una proposta de resolució amb la qual pretenen que el ple es refermi en la reprovació de Felip VI i la defensa del dret a l’autodeterminació. La mesa, advertida per l’alt tribunal, va admetre a tràmit la iniciativa, i el president del Parlament, Roger Torrent, va deixar clar que assumiria totes les “conseqüències” que se’n derivin.

La proposta de resolució, que no s’aprovarà al ple que comença avui -els cupaires no van permetre ahir que es tramités per la via d’urgència-, rebutja la sentència del Procés, demana la llibertat dels presos polítics i exiliats i denuncia la “censura” a la qual el TC sotmet el Parlament. Però el punt conflictiu que van assenyalar ahir els lletrats de la cambra i part de l’oposició és l’11, d’un total de quinze: “[El Parlament] reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític”, estableix. Un pronunciament que arriba després que el Constitucional suspengués el 10 d’octubre resolucions sobre aquests mateixos temes i prohibís a la mesa donar sortida a iniciatives que contravinguessin la seva decisió.

Fonts dels serveis jurídics de la cambra consultades per l’ARA van explicar que els lletrats del Parlament van transmetre ahir a la mesa que consideren que el punt 11 del text podria entrar en contradicció amb diverses interlocutòries del Constitucional. Si s’arriba a votar al ple, van dir, podria comportar conseqüències legals per a Torrent i la resta de membres independentistes de la mesa, que són els que van donar llum verda a l’admissió de la iniciativa. A més, van argumentar que el problema és que la resolució parla de “reiterar” la reprovació de la monarquia i la defensa de l’autodeterminació. La resolució, doncs, tornarà situar Torrent en el punt de mira tant del tribunal com del govern espanyol.

Conscient d’això, el president del Parlament va fer una compareixença per dir que està disposat a assumir “totes les conseqüències” de ser el màxim responsable que la resolució es debati i es voti en el ple. Unes conseqüències que podrien ser “judicials i personals”, va admetre. El seu argument és que no pot frenar la resolució malgrat el que hagi dit fins ara el TC perquè, si ho fes, estaria vulnerant la llibertat d’expressió i faria de la mesa un “òrgan censor” d’iniciatives. “S’ha de poder parlar de tot i no permetre que la censura entri en aquest Parlament”, va reblar. És el mateix argument que en el seu dia va fer servir la seva predecessora en el càrrec, Carme Forcadell, per permetre el debat de la llei del referèndum o de la declaració de la república. Torrent ho va aprofitar per apel·lar al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, a qui va demanar que deixi de portar el Parlament davant el TC i aposti d’una vegada per abordar el conflicte des de la política i no des dels tribunals. Fonts parlamentàries van considerar que és “improbable” que la mesa no hagi d’afrontar un procés per desobediència a causa de la tramitació d’aquesta resolució i van admetre que Torrent i la resta de membres d’ERC i JxCat s’exposen a ser inhabilitats per la justícia.

Mínim comú denominador

Malgrat que JxCat i la CUP també admeten que el moviment té riscos per a la mesa, els dos grups van parlar ahir de resolució de “mínims”. En el cas de JxCat, segons assenyalen fonts del grup, perquè el text només reuneix el mínim comú denominador de l’independentisme i no planteja un horitzó definit degut a les diferències estratègiques dels partits. A més, segons el càlculs d’aquest grup, el redactat de la moció està fet en uns termes que fins i tot podria esquivar un conflicte amb el Constitucional. En el cas de la CUP, la va considerar insuficient perquè no recull com es concreta el lema “Ho tornarem a fer”, que va encunyar el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i que el president Torra va assumir com a propi. La diputada Natàlia Sànchez va deixar clar, amb tot, que el seu suport a la resolució pactada ahir respon “únicament i exclusivament” a la “solidaritat antirepressiva” amb la mesa.

Sànchez va admetre que, a diferència de JxCat i ERC, els cupaires no van voler tramitar d’urgència la iniciativa -que, si no hi ha canvis, es votarà al ple dels dies 13 i 14 de novembre, després de les eleccions espanyoles- perquè “arriba tard”. “El tren de la urgència ja ha passat, i era la setmana passada”, va argumentar. La diputada, de fet, va insistir que no volen que la iniciativa serveixi per “rentar la cara a un Govern que és corresponsable de la violència policial” dels últims dies contra les protestes als carrers de Catalunya.

Després de demanar altra vegada la dimissió o cessament del conseller Miquel Buch, també va carregar contra ERC. Sànchez va criticar la trobada de Torrent dissabte amb entitats, sindicats i patronals o les converses del vicepresident, Pere Aragonès, amb el govern espanyol, i els va acusar d’intentar “reforçar-se individualment” davant dels “sectors d’ordre” i “curtcircuitar les mobilitzacions”. El Govern “no té el suport” de la CUP, va reblar Sànchez, i va evidenciar que, malgrat l’acord d’ahir al Parlament, la unitat de l’independentisme està lluny de tornar a ser una realitat.