Els presos electes demanen la llibertat per recollir l’acta
Els seus advocats suggereixen al Suprem que demani el suplicatori al Congrés i el Senat
MadridS’obre un nou front al Tribunal Suprem a mesura que s’acosta el 21 de maig, dia en què es constituiran els nous hemicicles al Congrés i el Senat. Avui Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva -escollits a les eleccions del 28-A- han entrat un escrit a l’alt tribunal en què demanen la llibertat provisional per afrontar fora de Soto del Real aquesta primera sessió a les Corts espanyoles, i les posteriors. Fa només unes setmanes que el tribunal del judici del Procés va rebutjar les peticions de llibertat que van presentar els aleshores candidats.
Les defenses confien que la seva condició d’electes els obri un nou escenari, que el lletrat Francesc Homs ja va verbalitzar dilluns en una entrevista a RAC1. Segons l’article 71.2 de la Constitució, els “diputats i senadors gaudiran d’immunitat i només podran ser detinguts en cas de delicte flagrant. No podran ser inculpats ni processats sense la prèvia autorització de la cambra respectiva”. Aquest precepte té la seva traducció en l’article 21 del reglament del Congrés i el 22 del reglament del Senat, que indiquen que el Suprem haurà de comunicar a les Corts -a través del que es coneix com un suplicatori- que té una causa oberta contra un diputat o senador. Es tracta d’una petició en la qual el Suprem ha de demanar autorització a les cambres per seguir endavant amb el procediment judicial.
Fonts de les mateixes defenses admeten que la situació és “incerta” perquè hi ha dubtes sobre si es reuneixen les condicions perquè el Suprem demani el suplicatori. La discussió se centra en si aquest tràmit es preveu només per a persones que han de ser processades durant l’exercici d’un càrrec públic o també per als que accedeixen a diputats o senadors quan ja han sigut processats i, fins i tot, com és en aquest cas, acusats i en ple judici. El catedràtic en dret processal de la Universitat de Barcelona Jordi Nieva apunta a aquesta circumstància per considerar que no és aplicable, igual que la catedràtica en dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona Mercè Barceló, que va més enllà i adverteix que es tracta d’una prerrogativa pensada per “protegir” la cambra i no alterar-ne la composició sorgida del mandat popular i no pas d’un “privilegi” per a l’afectat. “La població coneixia sobradament la seva situació judicial”, afegeix.
Amb tot, les defenses han decidit tirar endavant aquesta tesi i aquest dimecres al matí els advocats Andreu Van den Eynde i Jordi Pina explicat la iniciativa en una atenció als mitjans. El lletrat de Junqueras i Romeva ha considerat que el Suprem "farà una excepció" si no demana el suplicatori perquè, al seu entendre, la llei així ho manifesta. Tots dos han destacat que si el tràmit s'acaba produint haurien de quedar sense efectes les mesures cautelars dels diputats electes. Aquesta tarda el tribunal ha donat trasllat a les acusacions dels escrits presentats per tal que en un termini de 24 hores es posicionin sobre la petició.
Suspensió del judici?
Segons els advocats, l’afectació que tindria la tramitació del suplicatori seria la paralització de les sessions del judici. “Se suspendran per part del secretari judicial els procediments des del dia en què es dona coneixement a les Corts [...] fins que el cos legislatiu respectiu resolgui el que cregui convenient”, diu l’article 753 de la llei d’enjudiciament criminal. Un període que es pot allargar entre un i dos mesos, segons el reglament de les cambres, que han d’elaborar els informes en comissió i posteriorment votar-los al ple. En cas de concedir el suplicatori, el reglament preveu que el Congrés i el Senat, per majoria absoluta, puguin suspendre els implicats.
El TC avala la presó preventiva de Cuixart
El Tribunal Constitucional (TC) va tombar per segona vegada un recurs d’empara del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Quan el magistrat del Suprem Pablo Llarena el va processar per rebel·lió, fa més d’un any, Cuixart va demanar la llibertat provisional i el Suprem l’hi va denegar. Ara el TC avala aquesta decisió i considera que el Suprem va fer una “correcta ponderació sobre la pertinença, l’adequació i la proporcionalitat de la presó preventiva”. Anteriorment, el TC ja havia avalat la decisió de la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela d’enviar-lo a la presó.
