Forcadell, la dona que movia el Procés amb quatre paraules

Barcelona“President, posi les urnes”. Poques vegades quatre paraules dites per algú sense cap responsabilitat pública han tingut tanta transcendència com el dia que Carme Forcadell (Xerta, 1957) les va pronunciar per exigir a Artur Mas que convoqués eleccions. Amb quatre paraules, Forcadell movia el Procés, recolzada en el poder que donava presidir l’Assemblea Nacional Catalana i aconseguir superar-se al carrer any rere any. Forcadell és de les poques persones que eren al centre de la fotografia en la primera manifestació independentista, la de l’Onze de Setembre del 2012, i el dia que el Parlament va proclamar la DUI, el 27 d’octubre del 2017. La primera, darrere la pancarta; la segona, presidint l’hemicicle. Aquest dimarts la seva fotografia serà històrica: la presidenta del Parlament de Catalunya serà interrogada al Tribunal Suprem.

La Fiscalia se serveix de la seva doble condició per considerar-la clau en el lligam entre institucions i carrer. Hi haurà preguntes sobre el seu paper a l’ANC i les seves crides a la mobilització (el Twitter tornarà a tenir protagonisme), però el gruix de l’acusació se centrarà en el Parlament i en els debats que van conduir a l’aprovació de les lleis de desconnexió i a la declaració d’independència.

La seva defensa argumentarà que la seva actuació com a presidenta de la cambra es va cenyir al que estipula el reglament i que es va limitar a permetre el debat parlamentari. Un dels eixos de l’argumentari que ja s’han intuït per les preguntes de la seva advocada, Olga Arderiu, a la resta d’interrogats és el fet que Forcadell no participava de les decisions del Govern, només guiava els debats de la cambra. A això s’aferra també la denúncia internacional del seu cas: al fet que debatre en un Parlament no és delicte, amb suports com el de l’ speaker de la Cambra dels Comuns, John Bercow.

Forcadell va ser la primera que va notar l’alè de la justícia en les seves accions. L’oposició va posar-la al centre de la diana per haver permès el debat sobre les conclusions del procés constituent, i des d’aleshores la pressió va ser constant, des dels tribunals i des de l’hemicicle, on Forcadell va fer famosa una altra frase: “Per què em demana la paraula, senyor Carrizosa?” Habitualment el portaveu de Ciutadans l’hi demanava per qüestionar la legalitat de les seves decisions, i va arribar a una tensió inigualable el 6 i 7 de setembre, quan també va enfrontar-se als lletrats. A l’octubre la pressió també va arribar dels seus: ella va haver de llegir la declaració d’independència tot i la seva resistència a fer-ho perquè entenia que ho havia de fer el Govern.

“Estem immerses en un moment crucial en el qual, fàcilment, poden sorgir nervis, tensió o preocupació”, escrivia Forcadell en un article a l’ARA en què deia que, malgrat tot, ella era optimista. La dona que aconseguia moure el Procés amb quatre paraules defensarà amb les que calgui que en un Parlament s’ha de poder debatre de tot.