La difícil tasca dels observadors internacionals

MadridEl judici al Procés no començarà fins dimarts a les 10 del matí, però està previst que ja a les 7 h una llarga cua de públic i periodistes esperin ben abrigats en un dels accessos secundaris del Suprem. El tribunal obrirà les portes a les 8 h i la majoria no té cap lloc reservat: ni dins de la sala de vistes ni a les sales de premsa. A la llarga fila hi haurà un total de set observadors pendents de monitoritzar el judici, quatre dels quals internacionals. La sala els ha denegat tenir un lloc reservat al·legant que ja el poden seguir per televisió, un fet inusual en grans processos.

La plataforma International Trial Watch (ITW) - Catalan Referendum Case, creada per gestionar i facilitar la presència d’organitzacions internacionals de drets humans a Madrid, ja ha comunicat la presència de cinc, mentre que Amnistia Internacional també té intenció d’aconseguir dos llocs a la sala que integraran investigadors del seu equip per controlar com es desenvolupa el judici. Si no es possible, s’hauran de resignar a seguir-lo per televisió. Però, sigui com sigui, l’objectiu és monitoritzar tot el procés fins a elaborar-ne un informe final, que es preveu pels volts de la sentència. Com a organitzacions imparcials, la intenció tant d’Amnistia com d’altres grups de drets humans vinguts d’altres estats és no fer cap valoració fins que acabi el judici. Només alçarien la veu en cas de produir-se una vulneració flagrant.

Però què observa un observador? Serien sis els paràmetres essencials dins d’una vista. En primer lloc, la imparcialitat del tribunal. Els jutges han de vetllar per no donar avantatge ni a l’acusació ni a la defensa i qüestionar els acusats de manera “neutral i imparcial”, recorda la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH). En segon lloc, els advocats de les defenses han de tenir un temps necessari, igual al de la Fiscalia o l’Advocacia de l’Estat, per dur a terme la seva argumentació. Per molt que el tribunal, presidit per Manuel Marchena, vulgui acabar abans de les eleccions del 26-M, cal que el temps entre defenses i acusacions sigui proporcional. Tercer, és bàsic comprovar si els testimonis són interrogats de manera neutral -per exemple si es tracta de votants l’1-O-. Quart, comprovar que l’acusació no tregui documents a l’últim moment que no hagin estat compartits per les defenses -actualment als advocats dels presos encara els falta informació-. Cinquè, que en cap cas els presos declarin emmanillats, perquè se’ls podria vulnerar el dret a la presumpció d’innocència. I sisè i últim, vetllar perquè sigui possible expressar-se en la pròpia llengua.

A banda de l’observació a la sala, la ITW també ha format un grup d’acadèmics que elaborarà un informe relatiu al tractament dels drets fonamentals i les garanties processals, així com possibles vulneracions del dret de reunió i manifestació, expressió i participació política. El primer a intentar tenir un lloc a la sala d’aquest grup serà el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo. Sí que tenen garantits dos llocs diputats bascos del PNB i EH Bildu, dos de catalans i un representant del Govern.