Ser o no ser Trapero, aquest és el dilema

Madrid"Ser o no ser. Aquest és dilema. Si a l'esperit li és més noble sofrir els cops i els dards de la ultratjant Fortuna, o armar-se contra un mar de sofriments i enllestir-los lluitant". 'Hamlet', acte tercer, escena primera. William Shakespeare, 'circa' 1600.

Ja ha patit el major Josep Lluís Trapero "els dards de la ultratjant Fortuna"? Oposarà la seva veu a "un mar de sofriments"?

Clar i català: declararà com a testimoni, assistit per la seva lletrada, aquest dijous, 14 de març, a les quatre de la tarda al Tribunal Suprem?

Potser només ho sap ell.

Però si un s'allunya de la primera fase del "mar de sofriments" en el judici –el que hem anomenat penjar el cap de turc de Trapero al Suprem sense deixar-lo, arbitràriament, seure en aquest banc– i ens acostem al dijous 14, les declaracions dels comissaris Manuel Castellví (incloent-hi les seves precisions davant les defenses) i Emili Quevedo, dijous passat i ahir dilluns, respectivament, han sigut l'equivalent d'una muntanya russa per al Pancho Villa de la presumpta rebel·lió catalana, segons la versió dibuixada per l'instructor Pablo Llarena i la Fiscalia del Suprem, al final de la qual podria considerar que la seva declaració, encara que té riscos evidents per a la seva posició en el futur banc dels acusats de l'Audiència Nacional, pot tenir més possibilitats d'ajudar-lo que de perjudicar-lo. Al cap i a la fi s'estan establint les bases de la sentència del tribunal superior, el Suprem, que serà, de fet, el punt de partida del judici pels mateixos fets, al tribunal inferior, l'Audiència Nacional.

Llarena va acceptar les peticions de la defensa de Joaquim Forn en la instrucció i va citar a declarar com a testimonis els comissaris Ferran López, Manuel Castellví, Joan Carles Molinero i Emili Quevedo, però va denegar la de Trapero, a qui va abandonar a l'Audiència Nacional, per considerar-la "exorbitant", és a dir, que era "excessiva" o "exagerada", segons la RAE. Consideres els Mossos com l'evidència del presumpte delicte de rebel·lió, és a dir, entre altres trets importants, per l'amenaça potencial que representen els seus 17.000 homes armats, però afirmes que asseure Trapero al 'teu' banc del Suprem és poc raonable o anormal. El tribunal d'enjudiciament, per la seva banda, podia haver-ho esmenat, però va rebutjar acumular Trapero i els altres acusats a l'Audiència Nacional en aquest judici del Suprem durant les qüestions prèvies com va sol·licitar la defensa de Forn.

El panorama dels Mossos com a braç armat del referèndum –per activa o per passiva, això és igual– descrit per la Fiscalia s'ha desdibuixat a l'aflorar detalls de la reunió del 28 de setembre de 2017 a la tarda, després de la Junta de Seguretat de Catalunya. Aquella tarda, mentre el coronel Diego Pérez de los Cobos reuneix els responsables de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, i de la Policia Nacional, Sebastián Trapote, al seu torn el major Trapero urgeix una reunió dels comissaris dels Mossos amb Puigdemont. Acompanyen Trapero els comissaris Ferran López, Juan Carlos Molinero, Castellví i Quevedo. Si bé Pérez de los Cobos truca per telèfon a López diverses vegades, el comissari no contesta. Per Gozalo hem sabut que després van saber que aquella tarda, des de ben d'hora, Ferran López i els altres estaven reunits al Palau de la Generalitat. L'endemà, 29 de setembre, López es va reunir en dues trobades diferents, una de format més reduït i una altra més ampli, amb la cadena de comandaments dels Mossos per explicar-los les pautes d'actuació conjunta amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

On ens condueix això? Ja des del 26 de setembre, segons va explicar Quevedo ahir, Trapero està fent esforços perquè Puigdemont eviti el pitjor perquè els Mossos tenen el seu pla i actuaran en conseqüència. Sense èxit. I Trapero creu fins a l'últim moment que té els efectius necessaris.

Però no és el que Quevedo li havia dit. Per al comissari de planificació impedir el referèndum exigia 30.000 o 40.000 efectius; és a dir, que els 7.850 mossos previstos, més els 6.000 reforços de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, eren totalment insuficients.

Era una missió impossible. Qui seria el valent que al confirmar uns centres de votació plens de gent, des de dies abans de l'1-O, adoptaria la decisió de tornar a la magistrada Mercedes Armas per sol·licitar-li una nova acta o providència d'emergència per desallotjar per la força aquests centres? Va resultar senzill: aquest valent no va existir.

Ara Trapero encara pot aclarir més les coses.