'No serà un judici just': el dietari dels presos
Expresidenta del ParlamentTot i que estem fortes, serenes i convençudes que no hem comès cap delicte, som conscients que estem immerses en un moment crucial en el qual, fàcilment, poden sorgir nervis, tensió o preocupació. Així i tot, soc d’aquelles persones que sempre veuen el got d’aigua mig ple. Soc optimista de mena i per això intento posar el focus en aquelles coses positives que ens passen en cada moment de la vida. I ara mateix, poder gaudir del dinar amb la resta de companys i conversar amb ells durant les estones d’espera i els recessos és el millor d’aquesta nova etapa que tot just hem començat aquesta setmana. Com els he trobat a faltar!
El primer dia va ser una jornada plena d’emocions. Tenia els sentiments a flor de pell. Vam veure moltes cares amigues i conegudes a la sala, i això ens reconforta. També vam poder abraçar les nostres famílies mentre sortíem de la sala i saludar-nos amb persones que, malauradament, feia massa temps que no vèiem.
Seguint la tònica habitual, ens han negat la majoria de les peticions i qüestions prèvies. Fins aquí, cap sorpresa. La Fiscalia manté el mateix relat basat únicament i exclusivament en els atestats policials. Un relat que dibuixa una realitat paral·lela. Sempre he dit que si no vam tenir una instrucció justa res ens fa pensar que puguem tenir un judici just.
Dignitat i fortalesa
Vaig escoltar amb atenció i admiració l’Oriol i el Quim. La dignitat i la fortalesa que van demostrar és corprenedora. Mentre el fiscal utilitza terminologia bèl·lica i parla de murallas humanas, l’Oriol li parla de democràcia, drets, llibertats, diàleg, pacte... Quin orgull, Oriol!
El dia a dia és, sincerament, molt dur i esgotador. A les 7.15 h sortim del centre penitenciari, i quan arribem les companyes ja han sopat. Sovint ens trobem el sopar fred. Aquestes condicions no són en absolut les millors per afrontar un judici d’aquestes característiques. Dijous, però, ens van tornar a denegar la llibertat per assegurar la nostra presència al judici. La injustícia és manifesta.
Així i tot, no defallirem. Més d’hora que tard s’acabarà fent justícia. N’estem convençudes.