Susanna Barreda. “No sento que la vida estigui en deute amb mi”

BarcelonaTreballes com a psicòloga de serveis socials, ningú no et coneix quan vas pel carrer, tens tres fills, de 19, 15 i 10 anys i ets més aviat tímida. I llavors, el teu marit, que viu perillosament perquè és un líder independentista català, entra a la presó. Adeu a moltes coses, incloent-hi la privacitat. Avui fa dos anys que Jordi Sànchez va anar a declarar a l’Audiència Nacional i ja no va tornar a casa.

“El Jordi Pina ens va dir: «Ara heu de sortir a denunciar la situació perquè la gent no oblidi el vostre pare». I la Txell [Bonet, dona de Jordi Cuixart] i jo ens vam trucar i ens vam dir: «Au, vinga, al ruedo »”.

La Susanna Barreda, acompanyada de l’Oriol, la Clara i l’Abril, va anar dilluns a Lledoners: “Ens havíem guardat un dels vis-a-vis per al dia que sortís la sentència. Ara hem d’assumir aquesta condemna injusta i venjativa. Per als fills és complicat: senten l’orgull del que representa el seu pare, però el troben a faltar a casa. Fa dos anys que no poden recórrer a ell ni per jugar ni per fer els deures”.

Com si hagués comès un assassinat

“La sentència és una brutalitat, com si haguessin comès una assassinat. Llegeixes la descripció del desparpajo del Jordi parlant amb la Guàrdia Civil el 20-S i en traspua que l’Estat no tolera que ningú li pugui parlar de tu a tu, que ni tan sols entenen el paper del mediador en una manifestació. El Jordi continua sent el mateix que va entrar a la presó: cap fred, capacitat analítica i vocació política. No l’he vist trontollar mai, però sí que hi ha coses que no li agraden de la banda independentista. Alguna vegada li he dit de plegar, però no m’ha fet cas. O que no estigués tan a primera fila. Sempre hi ha un «Cal?»”

“No sento que la vida estigui en deute amb mi, però estic vivint una vida que algú altre ha dibuixat per a mi i tinc ganes de recuperar al cent per cent la normalitat. El Jordi sí que està en deute i ens haurà de tornar moltes coses [riu]. En tenim una llista: per començar, tots els petons que no ens ha pogut fer”.